Què faries si et toqués la loteria? Un estudi analitza les decisions que prenem

El tòpic diu que el primer que fan els afortunats amb un premi de loteria és tapar forats i, de fet, és la decisió més habitual que pren la gent quan li toca un premi.

Més enllà de pagar deutes o ajudar la família, els premiats fan un seguit d'eleccions en funció de la quantitat que guanyen i del seu perfil social.

S'ha de tenir en compte que entre el 40 i el 60% dels premis són inferiors a mil euros.
 

Què es fa amb el premi?

Però què fa la gent quan li toquen molts diners? Es compren mansions, cotxes esportius, fan la volta al món, deixen de treballar? 

Un informe de la Fundació Estudis d'Economia Aplicada, la FEDEA, de la Universitat de Saragossa, intenta esbrinar si a més de tapar forats, es prenen altres decisions d'envergadura en l'àmbit econòmic i personal dels premiats relacionades amb l'entrada sobtada de diners. I com incideix l'obtenció d'un premi en el comportament dels guanyadors i les seves parelles.

Després d'ingressar els diners al banc, la majoria de premiats inverteix en béns immobles, acaben de pagar la hipoteca actual o es compren una casa nova. També hi ha una tendència a apostar en actius financers com els fons d'inversió.

Això se sol fer ràpidament després de rebre el premi, en canvi, la inversió en immobles es desenvolupa de manera gradual i més sovint en els primers 4 anys després de guanyar la loteria. 

Quan es guanya un premi gros, també es presenten altres dilemes, sobretot, relatius a la feina. Deixo de treballar? Treballo menys?

Segons l'estudi, les persones que tenen un sou com a única font d'ingressos fan números i es decanten per qualsevol de les dues opcions: treballar menys hores o plegar si s'ho poden permetre. Avançar la jubilació no és el més freqüent perquè la majoria no tenen els anys cotitzats.

Les dones pleguen més de la feina i els homes emprenen

Les persones que deixen de treballar majoritàriament són dones que no estan casades, no tenen fills i s'acosten a l'edat de jubilació. En canvi, els homes en una situació similar però amb rendes una mica més elevades acostumen a emprendre un negoci.

La professora de la UOC Elisabet Ruiz-Dotras remarca que aquí hi ha una clara diferència de gènere: 

"Probablement està relacionat amb temes de confiança: els homes assumeixen més riscos i confien molt més en ells mateixos que les dones."

I també apunta les diferències en matèria de formació financera: "També s'explicaria per un tema d'educació financera, en què hi ha una diferència general important entre homes i dones".

Segons Ruiz-Dotras, els premis no alteren els patrons de comportament amb els diners de les persones. Si són malgastadores o estalviadores, ho continuaran sent.

Si no hi ha un canvi d'actitud, mantenir segons quines dinàmiques pot fer que la persona ho perdi tot. És un desenllaç que està molt present en la imaginació col·lectiva, el del clàssic premiat que ho rebenta tot: 

"Hi ha casos de gent que ha tornat a l'estat d'origen o pitjor. Hi havia una persona, me'n recordo, que treballava al McDonald's, va guanyar a la  loteria, va comprar-se la gran casa, va viure a tot luxe i en menys de 5 anys s'havia arruïnat."

L'estudi també revela que els nous milionaris no tenen més fills i no es divorcien. Al contrari, es casen més. La loteria sembla que té un efecte positiu sobre la voluntat de casar-se, però no influeix significativament en la decisió de tenir fills o de canviar de lloc de residència. 

Què hauríem de fer per anar bé?

Un cop saldats els deutes i tapats els forats què calgui, què podem fer per no acabar malament? La professora financera de la UOC recomana seny, assessorar-nos bé amb professionals, aprendre i invertir: "La persona s'ha de centrar, deixar que passin les il·lusions i les emocions del primer moment per saber què és el que vols fer amb aquells diners."

"El millor és invertir-los, hi ha moltes opcions d'invertir-los i el que ens hem de deixar és aconsellar per professionals però també procurar assolir coneixements financers."

I el que no s'hauria de fer? No s'hauria de confiar cegament en els assessors, segons Ruiz-Dotras: "El que no podem fer és delegar les decisions pel fet de no tenir coneixements, que és molt diferent. Una cosa és deixar-nos assessorar i l'altra és que, malgrat que ens deixem assessorar, nosaltres sapiguem el que fem".

"Si no tenim coneixements, acabarem dient: bé, i a tu què et sembla? I tu què em recomanes? I anirem molt perduts. I això sí que és un problema."