Què fem amb les bateries de liti: no tenim on reciclar-les i se n'espera una allau el 2030

A la planta de reciclatge d'Electrorecycling, al Pont de Vilomara i Rocafort, entren cada any més de 10.000 tones d'aparells electrònics de tota mena. Aquí separen els materials i n'extreuen les piles per reciclar-les després.

Les piles, però, arriben també per una segona via, els milers de punts de recollida distribuïts arreu del país.

"Aquí nosaltres estem rebent bateries de cotxe elèctric i les bateries de procedència domèstica municipal", explica Josep Pujol, responsable de medi ambient d'Electrorecycling, "entre les quals, ens trobem que tenim les bateries de liti, que aquí a Espanya no s'estan tractant ara mateix".

Són les bateries dels patinets o bicicletes, les dels mòbils i ordinadors que, juntament amb les del vehicle elèctric, s'han d'enviar a Alemanya o França, perquè a l'Estat no hi ha cap planta operativa per reciclar-les.

"Actualment, a Europa, el mercat està saturat i hi ha poques plantes que puguin processar aquesta tipologia de bateries, i això fa que s'estiguin encarint els costos de tractament i els temps d'espera per exportar aquest tipus de residu."

Actualment, es recullen a l'Estat 9.261 tones de piles i bateries. Són piles de tot tipus --de níquel, de plom o les clàssiques alcalines del comandament a distància, entre d'altres-- i només una petita part, un 1,2%, són de liti.

Les de liti són principalment les bateries del cotxe elèctric, les de motocicletes elèctriques i les de bicicletes i patinets. Un volum encara molt petit, però que en els darrers anys no ha parat de créixer.

Així, s'ha passat de recollir 1,7 tones de bateries de cotxe elèctric l'any 2018, a recollir-ne 50 tones el 2021 i doblar la xifra l'any passat, quan es van superar lleugerament les 100 tones, segons dades de la Fundació Recyclia.

Aquest creixement està sent exponencial, i això planteja un altre repte a Europa: el reciclatge posterior d'aquestes bateries, per recuperar les matèries primeres amb què estan fetes.

L'allau de bateries s'espera per al 2030

L'efecte immediat d'aquest creixement és que, només l'últim any, els processos de tractament del liti s'han encarit més d'un 30%. I el temps apressa.

El 2030 s'espera que només a Espanya circulin 5,5 milions de cotxes elèctrics, 50 vegades més dels que hi ha ara, i això representarà 35.000 tones de residus l'any que s'hauran de tractar.

Els experts coincideixen en la importància de disposar de plantes de reciclatge a prop, com explica José Pérez García, president de la Fundació Ecopilas.

"El liti és un mineral molt inestable, el transport genera molts problemes de seguretat i, en segon lloc, pel cost, és un transport car. L'any passat vam recollir unes 100.000 unitats de bateries de cotxe elèctric i el creixement que esperem és d'un 30-40% cada any. Aquells cotxes que es van vendre fa 10 anys cada vegada generaran més residus. Esperem increments importants".

Objectius massa ambiciosos?

La Unió Europea fixa que el 2027 s'haurà de recuperar el 50% del liti utilitzat en piles i bateries i apuja aquest percentatge al 80% per al 2031. A més, les noves bateries hauran d'incorporar un mínim percentatge de materials reciclats.

D'aquí 8 anys, els percentatges que es fixen són un 16% per al cobalt, un 85% per al plom, un 6% per al liti i un 6% per al níquel, uns percentatges que s'hauran d'incrementar en el futur.

I és que Europa busca limitar la dependència amb determinats països i minimitzar l'impacte social i ecològic de les extraccions. Però alguns experts creuen que els objectius són massa optimistes, perquè encara cal molta investigació per fer els processos de recuperació d'aquests materials més eficients.

I és que, a dia d'avui, encara requereixen un consum d'energia molt elevat, segons alerta Víctor Ferreira, cap d'anàlisi de Cicle de Vida de l'IREC:

"Vull creure que la Unió Europea ha pensat en com va evolucionant el desenvolupament d'investigació i tecnològic, però, a dia d'avui, et diria que encara falta. Sobretot, fer que aquests processos de reciclatge siguin més eficients i que el consum d'energia sigui menor."

Espanya, sense prou plantes de reciclatge

I davant aquest escenari, les empreses estan movent fitxa. El juny passat, l'Agència Catalana de Residus autoritzava la primera planta a Catalunya per reciclar bateries de liti.

Es tracta d'una planta a Granollers que, a l'espera d'una última inspecció, podrà començar ja a operar amb plenes garanties aviat.

I sobre la taula hi ha 3 plantes més projectades a la resta de l'Estat.

Endesa iniciarà l'any vinent la construcció d'una planta a Lleó, que no estarà operativa abans de finals del 2025 i que permetrà reciclar 8.000 tones l'any. Beecycle, a Navarra, vol obrir-ne una, que no faria, però, el tractament complet, que s'acabaria en una segona planta dels seus socis coreans a Europa. I Iberdrola, juntament amb FCC, també ha anunciat la construcció d'una nova planta amb capacitat de 10.000 tones l'any, però no dona dates d'obertura.

Finalment, penja també una altra planta de reciclatge de la multinacional química BASF, que ha estat seleccionada amb un projecte a Tarragona per rebre fons europeus, però sobre el qual la multinacional encara ha de prendre una decisió final.

En tot cas, projectes que sembla no donaran sortida a l'allau de bateries que es preveu per als pròxims anys.

Projectes d'investigació

I mentrestant, on no falten els projectes és en el camp de la investigació. A l'IREC, ens explica Ferreira, treballen en diversos projectes, un dels quals per reduir el cobalt de les bateries "per desenvolupar una nova generació de bateries on no hi hagi cobalt, però amb les mateixes prestacions que una bateria convencional amb cobalt".

I les raons són dobles. D'una banda, "pel problema que tots coneixem del cobalt, del qual la font més gran es troba a la República del Congo, on, des del punt de vista social, hi ha un gran impacte allà, per exemple, per la feina dels nens que es dediquen a la mineria". I també perquè des de Recyclia tenen en marxa el projecte BATRAW, finançat per la Unió Europea, del qual formen part 17 països, per crear un nou procés per recuperar matèries primeres crítiques dels vehicles elèctrics.

L'objectiu és també reduir la importació d'aquests materials i garantir una cadena de subministrament estable en el futur.

Segona vida de les bateries

Abans de reciclar les bateries, aquestes poden tenir encara utilitat, és el que se'n diu una segona vida. I cada vegada n'hi ha més exemples d'això.

Un dels més coneguts és el de l'estadi Johan Cruyff Arena a Amsterdam, on s'ha construït un sistema d'emmagatzematge amb 148 bateries dels Nissan Leaf, que serveix per abastir d'energia la instal·lació i milers de llars de la ciutat.

S'alimenta amb els panells solars de la teulada de l'estadi i, a més, contribueix a un ús més eficient de la xarxa.  

Endesa va llançar també el projecte "Melilla second life" per fer amb bateries de cotxe tot un sistema d'emmagatzematge a la seva central tèrmica de Melilla. Això permet a la ciutat, aïllada energèticament, continuar disposant d'energia davant un eventual tall de subministrament.