Què fer en cas d'agressió sexual?

Saber què fer davant d'una agressió sexual és molt difícil, perquè ens pot costar reaccionar o actuar. Per això és important saber unes pautes bàsiques que poden ajudar en cas de patir-ne una.

Teresa Echeverria Vallejo és la coordinadora del servei d'urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona, on hi ha la unitat de referència de l'àrea de Barcelona en aquests casos. Atenen de mitjana més d'una agressió sexual al dia; ens explica com demanar ajuda si hem patit una violació:

No és culpa teva

El sentiment de culpa per part de les persones agredides és normal i freqüent, perquè s'intenta comprendre quina és la situació que ha passat. Ara bé, del que es tracta és de desmuntar la credibilitat d'aquest sentiment perquè en són les víctimes. No en tenen cap culpa, sinó que han patit un delicte, i hi ha professionals que les podran ajudar:

"Per tant, el sentiment de culpa és esperable entre les víctimes, que es pregunten: 'Quins missatges estic enviant jo que aquesta persona ha entès això? Per què aquesta persona no m'ha cregut quan jo li he dit una sèrie de coses, o per què m'ha tractat d'aquesta manera?'. Això, que inicialment és un desconcert, si no es tracta d'una manera correcta, entenent d'on ve i per què ve, té tendència a convertir-se en un sentiment de culpa per tenir una justificació."

Evitar dutxar-se

En la mesura que es pugui, les expertes recomanen que la víctima intenti no dutxar-se ni canviar-se de roba. Ni tan sols rentar-se les dents, per poder recuperar més proves.

"El millor que pots fer per tenir proves o elements per detectar qui ha estat l'agressor és que no et canviïs de roba, que no et rentis, que no vagis al lavabo. Però si t'has aixecat d'una situació tòxica i t'has canviat, no et preocupis. Sempre pots portar aquesta roba en una capsa. Si has fet pipí o t'has dutxat, vine a l'hospital i ja recuperarem el que quedi. Sempre queda un remanent. Tenim mecanismes per recuperar-ho, no t'has de preocupar per això."

Majors d'edat

Si la víctima té 16 anys o més, s'ha de dirigir al servei d'urgències de l'Hospital Clínic, que és la unitat referència per a aquests casos. Si no és a l'àrea de Barcelona, es pot dirigir al seu hospital de referència. Al Clínic fa trenta anys que treballen en la violència sexual, amb un equip interdisciplinari --metges, psicòlegs, treballadors socials --.

"Què es trobaran? Us espai específic d'atenció a la violència sexual. Amb una recepció d'un personal que entén el que li passa, que entén perfectament el problema, que ràpidament i sense demanar massa explicacions la derivarà a un espai propi íntim, més amable, i on un equip ja determinat es posa en acció per atendre-la en totes les necessitats que tenen".

Des de l'hospital es farà un comunicat a Fiscalia. Si després no es posa denúncia, no s'activarà. Però servirà per si la denúncia es vol posar amb posterioritat, ja que la dona té fins a 5 anys per fer una denúncia oficial. L'informe assistencial que li faran a l'hospital també serviria en cas que ho volgués denunciar més endavant.

Menors d'edat

En el cas de ser menor de 16 anys, ha d'anar acompanyada d'un adult a l'Hospital Sant Joan de Déu, a Can Ruti o al Vall d'Hebron de Barcelona.

"Han d'anar-hi amb tutors o representants legals o algun familiar o alguna persona que sigui major d'edat i que pugui respondre per aquests menors. Però han d'anar acompanyats."

La denúncia

La denúncia només es pot fer a comissaria, i s'ha de comparèixer amb un suport legal sempre. Si no, a comissaria ofereixen assistència jurídica, i la poden acompanyar un suport emocional.

"Amb amics, amb gent que et donarà suport davant de qualsevol situació. Perquè només la declaració ja és molt dur. S'ha de denunciar? Evidentment, però s'ha de fer quan s'estigui preparada. Tens 5 anys per fer aquesta denúncia. Nosaltres mai pressionarem perquè es faci el mateix dia. Recomanem que la faci de seguida que estigui en condicions de fer-ho. Però si no, que estigui tranquil·la, que hi ha temps de sobres."