Què fer per afrontar la crisi climàtica: 12 estratègies davant d'un clima que es trenca

L'informe de la setmana passada de l'IPCC, l'organisme científic de referència en clima, documenta el full de ruta necessari a escala mundial. En resum: cal reduir les emissions, de forma profunda i immediata, en tots els sectors. No fer-ho implicaria impactes creixents per als qui visquin els anys i les dècades immediates.
 

Reduir les emissions a la meitat en 8 anys?

L'IPCC considera que en pocs anys superarem el llindar de seguretat de l'1,5 °C. Però calcula que si les emissions arriben al màxim el 2024, i després baixen un 43% pel 2030, encara ens podríem estabilitzar sota l'1,5 °C a finals de segle. Tindríem un 50% de probabilitats d'aconseguir-ho.

Els països que tenen els compromisos climàtics més ambiciosos, els Estats Units i  els estats europeus, no sembla que hagin d'arribar al -43% el 2030. La UE té com a objectiu per al 2030 un -55%, però respecte al 1990. Calculant-ho respecte al 2019, com fa l'IPCC, l'objectiu de la Unió Europea només arriba a un -39%. Un objectiu insuficient i ara més difícil per la guerra de Rússia a Ucraïna.

El compromís dels Estats Units sí que arriba a un -43% o -45% respecte al 2019. Però Joe Biden no aconsegueix prou suport del Senat i caldrà veure si els EUA mantindran l'actual ambició climàtica després de les eleccions del 2024.

Tot indica que superarem el llindar de seguretat de l'1,5 °C i que l'escalfament s'accelerarà.

Tan greu és 1,5 ºC?

Depèn del cas. Comparant-ho amb la febre, si tens el cos a 36 ºC un 1,5 ºC més no és greu, però si tens 40 ºC un 1,5 ºC més és moltíssim, perquè es considera que 42 ºC de febre són incompatibles amb la vida humana.

Això és el que li passa al planeta, que l'escalfament ja està al límit.

Inventarem alguna cosa, no?

Segur que sí. Segur que desenvoluparem tecnologia per xuclar CO₂ de l'atmosfera. Però l'IPCC alerta que la tecnologia no podrà solucionar l'escalfament global, per problemes tecnològics, econòmics i ecològics.

Tot i així, l'IPCC afirma que cal tecnologia, perquè si no, no surten els números, però que la tecnologia per eliminar carboni de l'atmosfera només pot ser una mesura complementària.

El clima se'ns en va de les mans?

Els impactes climàtics empitjoraran les pròximes dècades, fins i tot si no superem el 1,5 ºC d'augment.

A l'agost l'IPCC va documentar que alguns efectes ja són irreversibles, com el desglaç generalitzat, l'acidificació dels oceans (que dificultarà fer closca als animals que en tenen) i la pujada del nivell del mar (que a finals de segle podria ser de 2 metres).

Al febrer, en un altre informe, va advertir que la calor, les sequeres, els incendis i les inundacions seran més extrems i simultanis; que les pèrdues en les collites seran creixents; que l'Amazònia està deixant d'absorbir CO2 i començant-ne a emetre; que hi podria haver caigudes en dòmino d'ecosistemes i de societats.

A l'abril l'IPCC alerta que calen reduccions d'emissions immediates i profundes, en tots els sectors: energia, edificis, transports, alimentació, indústria.
 

Què podem fer per afrontar el que ve?

L'extinció dels humans sembla improbable. Almenys aquest segle. Més enllà, dependrà, en part, de si les pròximes dècades seguim escalfant el planeta i destruint ecosistemes.

I la degradació de la civilització? És el principal risc dels pròxims anys i dècades. El trencament de les cadenes de subministrament, les dificultats d'accés a l'energia i als aliments, l'increment de refugiats i de pobresa, la crisi econòmica, el sistema polític sobrepassat... poden degradar, molt, la democràcia i el millor de la civilització. 

El nostre marge de maniobra és començar ràpidament a reduir les emissions per arribar a 0% al més aviat possible i preparar-nos per al que ve.

La necessitat d'adaptació obliga a replantejar les inversions, públiques i privades. Inversions que es replantejaran aviat, de forma ordenada, o tard, de forma caòtica, però en qualsevol cas cada vegada hi haurà més inversions, esforços i treball, per:

- Implementar les renovables

- Rehabilitar habitatges, que ara són molt ineficients energèticament

- Electrificar el transport amb energies de baixes emissions, especialment desenvolupant el ferrocarril i el tramvia, que no necessiten sistemes d'emmagatzematge d'energia

- Eficiència energètica i combustibles alternatius, com l'hidrogen verd

- Agricultura sostenible i ecològica i reduir el consum de carn, ja que el sistema alimentari actual genera el 42% de les emissions globals

- Processos industrials més eficients en l'ús d'energia i de materials

- Protegir i restaurar ecosistemes, ja que escalfament i destrucció de la natura es realimenten

- Economia de proximitat

- Teletreball

- A més, cal reduir el consum d'energia i d'objectes

- Cal que la política alineï el sector públic per a la transició, i que treballi per resultats a mitjà i llarg termini, tot i retre comptes a curt termini.

- Cal que la ciutadania demani comptes als governs, que són els propietaris dels informes de l'IPCC i els han signat.

O ho fem entre tots, o no ho farem

La ciència documenta que l'única manera de fer la transició és coordinadament a nivell planetari. O la fem entre tots o no la farem. Perquè cal l'esforç de tots, i perquè si algú en queda fora té capacitat per bloquejar el procés.

Hi haurà sectors socials que necessitaran ajudes i caldrà ajudar-los: s'hauran de fer transferències de renda dels sectors socials que tenen excedents als sectors socials que tenen dèficits.

Els més rics s'hi han d'esforçar molt més, tant la població més rica (el 10% més ric genera el 40% de les emissions globals); com els estats més rics (els Estats Units i Europa són els que més emissions han acumulat històricament).

La transició a la sostenibilitat ha de ser la prioritat absoluta de les generacions actuals, perquè l'emergència climàtica és una crisi existencial.

Hem de pensar a dècades vista i a nivell planetari.

El repte més gran de la història

Necessitem un canvi de marc mental. L'actual no ens serveix. El repte que tenim no és equiparable a la crisi econòmica del 2008, o a la dels anys 70. Necessitem recórrer als grans moments de la història de la humanitat, com la lluita contra el nazisme els anys 40. Necessitem una ètica èpica, o no ens en sortirem.

El maig de 1940 l'Alemanya nazi dominava Europa. Havia ocupat Àustria, Txecoslovàquia, Polònia, Noruega, Dinamarca, Bèlgica, Holanda, Luxemburg i mig França. Itàlia i Espanya eren aliades nazis. La Gran Bretanya tenia 400.000 soldats acorralats pels alemanys a les platges franceses de Dunkerque. Aquell 13 de maig, Winston Churchill va fer el seu primer discurs com a primer ministre del Regne Unit. Va dir: "Ens trobem en l'etapa preliminar d'una de les batalles més grans de la història i caldrà fer molts preparatius. Quin és el nostre objectiu? La victòria! La victòria costi el que costi! La victòria malgrat tot el terror! La victòria per llarg i dur que pugui ser el camí! Perquè si no hi ha victòria, no és possible la supervivència".