Què guanya Turquia acceptant Suècia a l'OTAN: d'avions F16 a un front comú contra el PKK

Suècia era un país neutral fins que va començar la guerra d'Ucraïna. Amb la invasió russa va demanar l'entrada a l'OTAN, que, fins aquesta setmana, ha estat bloquejada per Turquia.

Dilluns, després d'un any i poques hores abans de la cimera de l'OTAN a Lituània, una reunió a tres bandes entre el president turc, Recep Tayyip Erdogan; el primer ministre suec, Ulf Kristersson, i el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va desencallar la situació.

Erdogan va acceptar transmetre al Parlament turc, tan aviat com sigui possible, l'oferta de Suècia per unir-se a l'aliança militar. Després d'un any de negociacions, Turquia ha aixecat el veto i ha aconseguit guanys considerables en el camp de la seguretat, la compra d'armament i en el camí turc cap a la Unió Europea.
 

Antiterrorisme turc

Ankara demanava a Suècia l'enduriment del tracte a les organitzacions kurdes com el Partit dels Treballadors Kurds (PKK), una organització considerada terrorista a Turquia, però també pels Estats Units i la Unió Europea, i que defensa la independència del Kurdistan. També demanava la persecució i l'entrega de membres de les milícies kurdosirianes YPG i la dels seguidors de Fetullah Güllen, que haurien protagonitzat el fallit cop d'estat a Turquia del 2016.

Per aconseguir entrar a l'OTAN, Suècia ja va endurir al llarg de l'any la legislació antiterrorista. La pertinença, el suport econòmic o qualsevol altre tipus de suport a una organització terrorista, com podria ser el PKK, ha passat a ser un delicte.

Segons l'acord de la reunió d'aquest dilluns entre l'OTAN, Suècia i Turquia, Estocolom ha ampliat significativament la cooperació amb Turquia contra el PKK. De fet, la setmana passada, Suècia ja va anunciar la deportació a Turquia d'un home de nacionalitat turca. L'home, de 40 anys, havia estat condemnat a presó per extorsionar un empresari amb l'objectiu d'obtenir fons pel PKK.

No és estrany que la premsa turca mostri Erdogan com el vencedor de l'acord. El compromís de Suècia encara va més enllà del PKK, afirmen que no donaran suport a grups kurds i citen, concretament, les YPG, aliades d'Occident en la lluita al nord de Síria contra l'Estat islàmic i també menciona l'organització FETÖ de Fetullah Güllen, exiliat als Estats Units. 

També han acordat un pacte de seguretat bilateral que inclou una reunió ministerial anual i l'aixecament de l'embragament de venda d'armes a Turquia. El 2016 Suècia, i altres països europeus, va deixar de vendre armes a Turquia després del cop d'estat fallit i la posterior repressió als opositors a Erdogan. El 2019 la UE s'hi va sumar posant límits a la venda d'armes al país eurasiàtic arran dels atacs militars contra les YPG.

Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN, ha estat la cara visible d'aquesta negociació que necessitava l'aprovació dels 31 estats membres de l'OTAN. Primer ja va aconseguir l'aixecament del veto, menys sever, d'Hongria i ara finalment ha aconseguit el de Turquia.

Els esforços per convèncer Turquia no només han estat de Suècia. L'OTAN també intensificarà els esforços en el camp de l'antiterrorisme. Per primera vegada hi haurà a l'organització un coordinador especial per a la lluita contra el terrorisme, i ha estat a petició d'Erdogan.

El president turc ha utilitzat la repressió com a arma contra els seus opositors i el PKK és el gran enemic d'Ankara. Sota el pretext de combatre activitats terroristes, el govern d'Erdogan, recentment revalidat a les urnes, ha exercit durant dècades una forta i violenta repressió política contra la minoria kurda.
 

Avions de combat per a Turquia

Diumenge, el president nord-americà, Joe Biden, i Erdogan van parlar una hora per telèfon. Dilluns hi va haver la reunió trilateral per desbloquejar l'entrada de Suècia. I dimarts, el conseller nacional d'Estats Units, Jake Sullivan, diu que Biden "està disposat a tirar endavant la venda dels F-16 a Turquia".

Ankara ja havia fet la sol·licitud per comprar F-16 Lockheed Martin l'any 2021 per un valor de 18.000 milions d'euros, però aquest desbloqueig arriba precisament ara.

Encara que ni els Estats Units ni Turquia han vinculat els F-16 al desbloqueig de l'entrada de Suècia a l'OTAN, Biden va apuntar fa uns dies en una entrevista que podrien ser una possible moneda de canvi:

"Turquia vol la modernització dels avions F-16 i Mitsotakis a Grècia també estan buscant ajuda. Llavors, francament, el que estic intentant fer és un petit consorci en el qual enfortim l'OTAN en termes de capacitat militar tant per a Grècia com per a Turquia i permetem que Suècia es pugui integrar."

Tot i això, la proposta de Biden hauria de passar pel Congrés nord-americà on molts diputats no voldrien vendre F-16 a Turquia per por que, finalment, els utilitzi contra Grècia.

Grècia i Turquia fa dècades que es disputen la delimitació de zones marítimes al mar Egeu i al Mediterrani i, a més, caces grecs i trucs es desafien regularment en una disputa pels límits, també, de l'espai aeri.

Aplanar el camí cap a la UE

Poques hores abans de la reunió d'aquest dilluns, Erdogan va posar una nova condició sobre la taula: l'entrada de Turquia a la Unió Europea. 

Per això, de l'acord, també se'n desprèn el compromís de Suècia de recolzar activament els esforços per "revitalitzar el procés d'adhesió de Turquia a la UE". Inclouria impulsar la unió duanera i la retirada de l'exigència de visat per als turistes turcs.  

Turquia va demanar l'entrada a la Unió Europea el 1987, l'any 2005 es va iniciar el llarg procés per l'adhesió, però va quedar estroncat amb el cop d'estat del 2016.

El mes de març, Turquia ja va aixecar el veto a Finlàndia. Un cop Erdogan convençut de l'entrada dels finlandesos a l'organització militar, el Parlament turc va tardar unes dues setmanes a ratificar-ho i, a l'abril, l'OTAN, en expansió, ja va incorporar Finlàndia.

Per això, Suècia no hauria de tardar a formalitzar aquesta nova relació multilateral i militar que portarà l'OTAN a tenir 32 estats membres.