Què ha canviat en el mercat de l'habitatge i el preu del lloguer des de l'última gran manifestació

El 23 de novembre passat milers de persones van omplir els carrers de Barcelona per defensar el dret a un habitatge digne i assequible.  Ja ho havien fet en altres ciutats espanyoles, com Madrid o València. Aquest dissabte la crida serà unitària arreu de l'estat, on s'han convocat marxes o concentracions en 40 ciutats sota un lema comú: acabar amb l'especulació i defensar l'habitatge com un dret.

A Barcelona, les entitats convocants lamenten que, tot i que en aquests mesos l'habitatge finalment s'ha posat en el centre del debat públic com a principal preocupació dels ciutadans, els governs d'arreu de l'estat no han fet els canvis que creuen necessaris per aturar el negoci que hi ha al darrere.

Catalunya és l'únic lloc de l'Estat que ha decidit aplicar la contenció de preus del lloguer a les zones tensionades. Un mecanisme que preveu la nova llei d'habitatge aprovada pel govern de Pedro Sánchez. 

La Generalitat, el mes passat, treia pit assegurant que gràcies a això s'havien rebaixat els preus del lloguer el 3,7% arreu dels municipis tensionats i el 6,4% a Barcelona. I afegia que s'havia aconseguit, a més a més, sense frenar la contractació de lloguers.

Sílvia Paneque, consellera d'Habitatge i Territori, ho explicava així: "Els preus baixen a tot el territori i el mercat del lloguer creix, dades que ens donen l'esperança i l'impuls per continuar desplegant aquestes polítiques".

Però, al marge del nombre de contractes que s'hagin signat,  el que sí que confirmen des de la Cambra de Propietaris, des del Col·legi d'Agents Immobiliaris i des de diferents portals és que l'oferta de pisos disponibles s'ha reduït considerablement i la que hi ha, s'està desviant cap al lloguer de temporada i el lloguer d'habitacions.

Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, assegura que hi ha "un mercat absolutament desregulat que és el lloguer de temporada i també el lloguer d'habitacions".

"Portem anys dient-ho, si no es regula també el lloguer de temporada i d'habitacions, el que estaves fent era crear un incentiu per fer contractes escombraries i que permet saltar-te tots els drets que hem anat conquerint"

Què ha canviat en sis mesos?

Segons l'últim informe del portal immobiliari Idealista, l'oferta de pisos de lloguer arreu de l'Estat no ha parat de caure en els últims tres anys i mig. Ara bé, en els últims quatre anys, el que s'ha disparat a les principals ciutats espanyoles és el percentatge d'ofertes d'habitacions compartides, un 22% només l'any passat, i de pisos de lloguers de temporada respecte del total. A Madrid i a València s'ha triplicat i suposen ja el 15% i el 13% del pastís, respectivament.

Ara bé, si hi ha un lloc on el creixement i la proporció és més alta és Barcelona on ha passat d'un 10% el 2020 a un 40% l'any passat. 

I és que si arreu de l'estat són fórmules que permeten anar canviant els preus de contracte en contracte i no ofereixen les mateixes garanties d'estabilitat per a l'inquilí, aquí a Barcelona són també la manera d'evitar els topalls que marca l'índex de referència en els lloguers convencionals o el límit de preu del contracte anterior.

Des del passat 23 de novembre també s'ha aprovat un règim sancionador per a aquells que ofereixin, publicitin o facin contractes de lloguer on se superin els topalls, la fiança, o es cobrin despeses no justificades, amb multes que poden arribar als 900.000 euros. En aquest temps, s'han obert d'ofici 148 expedients i s'han rebut 20 denúncies de llogaters.

Aragonès valora aquest canvi: "D'allò de què poden treure més pit és una llei que hi havia, que te la podies saltar i no passava res. Ara, potser, si l'administració posa els inspectors, que no ho ha fet encara, per controlar-ho, els hi arriba a caure una multa". I afegeix: "Sincerament, mostra que no tenen cap intenció de fer res".

Més mobilització social

Des de l'anterior manifestació, molta més gent ha entrat a organitzacions que defensen col·lectivament els drets dels inquilins. Només al Sindicat de Llogateres, el nombre de persones afiliades ha crescut un 25%, i ha passat de 4.621 a 5.771 persones.

"Cada cop més gent ha vist que només es pot lluitar contra els negocis immobiliaris de manera col·lectiva i unida. Per això fem una crida a l'afiliació i a la mobilització."

Això ha permès, entre altres coses, aturar el desnonament de Casa Orsola, que, finalment, va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona i Hàbitat 3, i que s'ha convertit en un símbol contra els desnonaments silenciosos que es viuen diàriament a Barcelona. I que ha permès fer aflorar que a la ciutat hi ha desenes d'edificis comprats per fons d'inversió per dedicar-los al coliving o als lloguers de temporada de luxe.