Per què ha col·lapsat el mar Menor, la llacuna salada més gran d'Europa

"El mar Menor està deteriorat, col·lapsat, però no està mort."

És la conclusió de Juan Manuel Ruiz, científic de l'Institut Espanyol Oceanogràfic (IEO). Ell va ser un dels membres del Consell Assessor de Mar Menor que van dimitir d'este òrgan per discrepàncies amb els seus informes. Feia temps que advertien que la situació de la llacuna no era bona. Després de la primera gran crisi, al 2016, hi havia veus que afirmaven que s'estava recuperant. Ell i set companys més ho negaven, hi havia símptomes que, al seu parer, indicaven tot el contrari. En aquell consell, segons explica, les veus crítiques no es reflectien a les conclusions finals.

El 12 d'octubre, el mar Menor va tenir una crisi eutròfica. L'arribada massiva de nutrients va causar un fort creixement de fitoplàncton. El mar es va tornar verd, es va quedar anòxic, sense oxigen, i les platges de la Puntica i Villananitos van aparèixer plagades de peixos morts.

"L'ecosistema funciona amb la pressió de l'home, però té uns llindars. Quan estos es traspassen es produeixen canvis bruscos, catastròfics. Abans d'eixa ruptura hi ha pocs símptomes que indiquen que el canvi està a tocar."

Ningú s'esperava que aquell episodi fora tan sever, tampoc Juan Manuel, però recorda que des dels anys 80 ja s'estava advertint que un dia el mar s'estressaria. Va ser quan el Camp de Cartagena va començar a canviar el sistema agrícola i va passar de secà a regadiu. Però no només l'agricultura és la responsable, també la construcció, l'abocament d'aigües fecals i la proliferació de ports esportius a la zona.

"No podem estar abocant contínuament quantitats enormes de nitrats, de fosfats, de matèria orgànica procedents de la conca vessant sense esperar que això no tinga conseqüències."

La probabilitat que un episodi semblant es torne a repetir no la veu llunyana. Si no es deixen d'abocar nitrats, es reverteixen les condicions actuals i se li dona temps a la llacuna per a recuperar-se, tornarà a passar.

"Quan sembla que hem arribat al topall de severitat, el següent episodi ho supera. I la solució només està a la conca vessant."

Els pescadors, uns dels grans perjudicats

L'Institut Espanyol Oceanogràfic està situat al costat de la Llotja de Pescadors de San Pedro del Pinatar. Des de la crisi dels peixos morts a esta llotja l'activitat ha baixat i els ànims dels pescadors estan tocats. Han notat les conseqüències econòmiques de la tragèdia ecològica com explica el seu patró, Andrés Carabajal:

"La flota està treballant al 50% o inclús menys. I s'està extraient entre 3 i 4 mil quilos de peix diaris quan en aquestes dates hi ha dies en els que s'havia arribat a extreure fins a 20 mil quilos de peix."

Antonio Jesús López porta 37 anys ixint a la mar, primer ho feia el seu pare, ara ell i el seu germà. Diu que aquell 12 d'octubre es va quedar en xoc i des d'aquell dia la confraria no és la mateixa. Ara sent la pressió de la crisi ecològica, ha de defensar el seu producte dels qui assenyalen que podria estar contaminat:

"Este peix està perfecte. De fet, els últims 4 dies que vam estar pescant abans d'eixe episodi jo vaig omplir dos frigorífics meus i he estat menjant fins avui."

A les seues xarxes ja havien observat que alguna cosa estava passant. Els responsables els tenen clar, els polítics que no han volgut mirar de cara el problema.

"Hi ha hagut deixadesa. Els polítics ens han demostrat que no han cuidat el Mar Menor, el mar ha semblat un abocador. Jo crec que ací la política ha tancat molt els ulls i ha han mirant cap a un altre costat."

La DANA va ser el detonant

Francisca Giménez Casaldura, Paqui com se la coneix, és professora de Ciències del Mar a la Universitat d'Alacant. Mentre s'acosta a la voreta del mar remarca que en aquesta mateix platja, la de Villananitos, és on van aparèixer milers de peixos i altres espècies morts. Ella havia estat bussejant a l'estiu, i també uns dies abans d'aquell fet.

"Quan baixaves a bussejar el que et trobaves era la primera capa superficial verda, aquell verd que ens té acostumats el mar Menor. I de sobte un salt bestial en què entraves en una massa d'aigua negra, amb olor particular d'ous podrits i tot absolutament mort."

Les pluges torrencials del setembre van ser el detonant, no la causa. Els abocaments al mar que des de fa més de 40 anys s'estan produït, assegura, és el que l'ha fet malalt. Aquelles fortes pluges van arrossegar cent mil tones de sediments. Estos sediments contenien nutrients, segons calculen, unes mil tones de nitrats. Això, va fer que el fitoplàncton cresquera, el fons va començar a fer-se fosc, l'oxigen es va anar consumint i l'aigua es va convertir en tòxica i anòxica.

Dies després d'aquell episodi, Paqui va tornar al fons del mar Menor, volia comprovar l'estat de les nacres, uns mol·luscos en perill d'extinció dels quals hi ha un reservori en aquesta llacuna. L'espectacle, explica, era dantesc. Tot i que els tenia geolocalitzats, no els podia veure, va haver de palpar a les fosques per comprovar que encara hi eren.

"A l'estiu ja s'havia alertat de la crisi d'eutrofització extrema, semblant a la del 2016. Veiem aigua carregada de fitoplàncton i matèria orgànica."

La seva solució per al Mar Menor passa perquè tots els sectors implicats assumeixin responsabilitats, també el polític, el seu negacionisme de l'estat crític del mar Menor ha contribuït al seu deteriorament. La llacuna ha perdut la seva capacitat de resiliència, de regeneració, és  vulnerable, i si res ho canvia tornarà a col·lapsar.

Els ecologistes també assenyalen els agricultors

El govern de Múrcia ha invertit més de 8 milions d'euros en mesures urgents per alleujar la crisi mediambiental del mar Menor del passat 12 d'octubre. A més, s'ha compromès a tenir enllestit un text de Llei Integral d'Usos del Mar Menor abans de final d'any que dote de major protecció a la llacuna.

L'estat del mar Menor és per a alguns sectors fruit dels excessos de molts anys. Juan Carlos Blanco, el responsable d'Ecologistes en Acció del Camp de Cartagena, ens condueix fins a la primera dessalobradora que va tenir aquesta zona. La va construir als anys 90 el Ministeri de Medi Ambient, però la xarxa de drenatge, afirma, era irregular.

"Esta dessalobradora es tanca al 2015 perquè no té permisos d'autorització d'abocament de la salmorra. Abocava sense autorització a un canal que hi ha proper a les salines de San Pedro del Pinatar."

Durant els anys que va estar en actiu el seu ús no va ser continu, això i l'alt preu que pagaven els agricultors per la seva aigua van fer que estos començaren a construir els seus propis pous i comprar dessalobradores, uns aparells que podien costar entre 40 i 60 mil euros.

"Hi va arribar a haver fins a mil dues centes dessalobradores. Abocaven la salmorra a una xarxa de drenatge que es va crear fent la vista grossa. I eixa xarxa de drenatge ha esta la que ha anat abocant  gran quantitat de nitrats al Mar Menor".

Aquests nitrats explicarien, segons Juan Carlos, l'estat de la llacuna i la crisi del 2016. Després d'eixa crisi, continua relatant, la xarxa es va desmantellar però creuen que es van continuar utilitzant dessalobradores, soterrades per no ser vistes, per tal de continuar regant camps. Afirma que encara hi ha pous i dessalobradores il·legals, fruit d'una agricultura de regadiu que explota el territori per sobre de les seus possibilitats.

L'activitat agrària es posa el dia a toc de crisi

"Les plantes dessalobradores no són il·legals, en tot cas, són alegals. El que tu no pots fer es abocar salmorra a lleres públiques però comprar una dessalobradora, és clar que sí! Com si et vols comprar un helicòpter! Qui m'ha de dir res a mi si em vull comprar un helicòpter!"

Vicente Carrión és el responsable de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) de Cartagena. Està enfadat, la guerra que científics i ecologistes, diu, han començat contra l'agricultura no té sentit. Assumeix part de la responsabilitat de la situació del Mar Menor, però no tota, la construcció i el turisme també en tenen part. Defensa que des que es va detectar, al 2016, que la situació de la llacuna era crítica, els agricultors van començar a canviar rutines. Utilitzen els fertilitzants justos, estan estenent l'agricultura ecològica i, amb la Universitat de Cartagena, han iniciat un projecte, "Abocament Zero", per tal de poder extreure aigua dels aqüífers i desnitrificar-la al màxim. Així l'aigua de rebuig només portaria salmorra i això, segons explica, ja no seria un perill. Si hi ha algun agricultor en situació irregular, sentencia, cal denunciar-ho i clausurar-li el camp.

"No dic que no hi ha algun pou que siga il·legal. I si hi ha un pous il·legal doncs que es tanquen. Que es determine que si hi ha superfícies que s'estan regant sense haver de regar-se, i si és així, també que es tanquen".

Segons dades de la Confederació Hidrogràfica del Segura, al Camp de Cartagena hi ha 42 mil hectàrees de regadiu. D'aquestes un miler són il·legals, i 9.600 hectàrees s'està investigant si tenen o no dret a rec. De pous n'hi ha un miler, 31 dels quals ja s'ha detectat que són il·legals. Per als ecologistes, de moment només s'ha vist la punta de l'iceberg, per als agricultors hi ha una persecució del sector acarnissada.

"El que passa ací és que hi ha sectors que volen que l'agricultura al camp de Cartagena s'acabe. Però això no passarà."