El Parlament de Corea del Sud planteja una moció de censura contra el president

L'anunci del president de Corea del Sud, una de les democràcies consolidades de l'Extrem Orient, d'imposar la llei marcial, amb totes les restriccions de drets i llibertats que comporta, ha generat un episodi d'inestabilitat política sense precedents al país els darrers 40 anys.

Yoon Suk-yeol, president del país des del maig del 2022, compareixia per sorpresa a la televisió.

"Declaro la llei marcial per protegir la lliure República de Corea de l'amenaça de les forces comunistes de Corea del Nord, per erradicar les menyspreables forces antiestatals pro-nord-coreanes que saquegen la llibertat i la felicitat del nostre poble i per protegir la llibertat i l'ordre constitucional."

El país ha quedat paralitzat i en xoc per una mesura que ningú no havia vist venir. Un tsunami d'incertesa s'ha escampat pel món, amb una especial intensitat als Estats Units, el gran aliat de Seül, que hi té estacionats almenys 25.000 efectius militars.

La reculada del president, però, ha fet baixar la pressió, però la incògnita sobre el futur del cap d'estat no s'ha apagat amb l'aixecament de la llei marcial hores després.

De fet, el principal partit de l'oposició, el Partit Demòcrata, i cinc formacions més, han presentat aquest dimecres una moció parlamentària per destituir el president, que governa en minoria. La figura del president està discutida fins i tot dins el seu mateix partit, que es reuneix aquest dimecres amb l'objectiu d'expulsar-lo de la formació.

I els ciutadans han tornat a bloquejar els carrers, al voltant de l'assemblea, i els sindicats han convocat una vaga indefinida fins que el president dimiteixi. 

La moció de censura es votarà a les 72 hores

La moció de censura plantejada per sis grups parlamentaris, inclòs el Partit Demòcrata --la força amb més representants al Parlament--, s'haurà de votar entre divendres i dissabte.

Segons la llei sud-coreana, aquestes mocions no es poden votar fins que passin 72 hores després d'haver-se decidit a l'assemblea, un fet previst per a aquest dimecres.

Ara bé, Yoon no deixarà el càrrec immediatament després de la moció per molt que aquesta tiri endavant. Un cop aprovada, serà el Tribunal Constitucional del país qui haurà de decidir si la moció té o no base legal.

En aquest cas, el president hauria d'abandonar el poder i se celebrarien eleccions en els pròxims 60 dies.
 

Primera llei marcial des de la transició a la democràcia

Era la primera vegada, des que el país va acabar amb la dictadura, a les acaballes dels anys vuitanta, que Corea del Sud vivia sota la llei marcial. El president té l'autoritat per decretar-la en situacions de guerra o extrema gravetat.

El país estava en una d'aquestes situacions? Els dies que venen ho hauran de dir. El que és un fet és que Yoon vivia en una situació política de bloqueig, amb el Parlament controlat per l'oposició, amb els grans projectes presidencials embarrancats i els índexs de popularitat per terra. L'oposició ja l'ha acusat de voler donar un cop d'estat per governar dictatorialment el país.

A la web de la presidència de la República, el retrat de Yoon Suk-yeol resa: "El president Yoon dirigeix ​​el govern amb un ferm compromís amb els valors universals de la llibertat, els drets humans i l'estat de dret". Una descripció que molts sud-coreans consideren cosmètica i allunyada de la realitat.
 

Els diputats i els ciutadans "paren" l'exèrcit

La llei marcial faculta l'executiu a fer servir "mesures especials" per restringir drets i llibertats fonamentals com la de reunió, premsa, llibertat d'expressió i l'autoritat judicial. I les forces armades passen a ser el garant del nou ordre establert pel president.

En aquest sentit, l'exèrcit de Corea del Sud va anunciar, poc després de l'anunci de Yoon, la suspensió de tota activitat que pogués causar "confusió". Entre les reunions suspeses, hi havia la del Parlament.

I és en aquest moment quan hi ha els dos moviments que aturen el moviment de força que l'oposició qualifica de cop d'estat. D'una banda, els diputats es reuneixen d'emergència a l'Assemblea Nacional, que es declara en sessió permanent i es converteix en un contrapoder al president. L'exèrcit arriba tard a la seu del legislatiu, i tot i que els soldats trenquen portes i finestres i miren d'entrar-hi, l'assemblea es manté operativa. El Parlament desafiava el president.

L'altre moviment és de la ciutadania: milers de sud-coreans desafien el fred i es concentren davant la seu del legislatiu. Els ciutadans es van enfrontar amb l'exèrcit que, seguint l'ordre emanada de la llei marcial, bloquejava la seu de la cambra.

Amb els representants polítics tancats a l'edifici del Parlament i els ciutadans a l'exterior, els diputats aproven per 190 vots a favor i cap en contra, derogar la llei marcial. La Constitució, de la mateixa manera que faculta el president per decretar-la, atorga al Parlament la capacitat per demanar-ne la suspensió.

La pressió dels diputats, dins el Parlament, i dels ciutadans a fora, han obligat, finalment, el president Yoon a fer marxar enrere i aixecar la llei marcial.
 

Primeres dimissions

Menys de 24 hores després de la declaració de la llei marcial per part del president, el ministre de Defensa del govern sud-coreà, Kim Yong-hyun, ha ofert la seva dimissió i ha demanat disculpes per la confusió creada durant la nit de dimarts.

Abans que ho fes el ministre de Defensa, diversos alts càrrecs del gabinet de Yoon també s'han ofert a dimitir. Concretament, ho han fet el seu cap de gabinet, l'assessor de Seguretat i el director de Política Nacional.

Ara, el president Yoon ha d'acceptar aquestes dimissions per fer-les efectives.