Què ha passat amb les dones afganeses que van plantar cara als talibans, un any després

Quan els talibans van recuperar el poder a l'Afganistan, l'agost passat, diverses líders polítiques, artistes i activistes socials van assegurar que els plantarien cara.

Moltes han hagut d'exiliar-se pel risc que corria la seva vida, però des de fora del país continuen lluitant en defensa de les dones que s'hi han hagut de quedar i per les llibertats al seu país.

En l'any que fa que són al poder, els talibans han tancat els instituts de secundària per a noies, han obligat dones i nenes a portar burca, els han impedit moure's lliurement i han contribuït que augmentessin els casaments forçats, entre moltes altres vulneracions de drets. Les que han protestat pacíficament les han assetjat, amenaçat, fet desaparèixer o detingut i torturat, segons denuncien organitzacions com Amnistia Internacional.

Combatre els talibans i defensar els drets humans públicament té un cost personal elevat. Resseguim la història de dues polítiques i una cineasta en l'últim any fora del país.

Zarifa Ghafari, la jove alcaldessa que es va amagar en un cotxe

El dia que els talibans van entrar a Kabul, Zarifa Ghafari, de 27 anys, que el 2018 s'havia convertit en l'alcaldessa més jove de l'Afganistan, era a casa esperant que la vinguessin a buscar: "Estic aquí asseguda esperant que vinguin. (...) No puc deixar la meva família. I en tot cas, on aniria?"

En assumir el càrrec d'alcaldessa els talibans l'havien amenaçat de mort. De fet, havia sobreviscut a tres intents d'assassinat.

El seu rol com a figura pública i activista pels drets de les dones l'havia convertit en un objectiu. "La meva veu té un poder que no tenen les armes", deia.

Aviat li van aconsellar que marxés de casa seva. El 18 d'agost va aconseguir fugir del país amagada dins d'un cotxe amb la seva família, segons va explicar a la BBC. De camí es va amagar al reposapeus cada cop que trobaven un control dels talibans.

A l'aeroport, l'ambaixador turc a Kabul els va ajudar a agafar un vol fins a Istanbul i d'allà van volar a Alemanya. Es van instal·lar a la ciutat de Düsseldorf.

"Al cotxe tothom plorava: el meu germà petit, el meu marit, la meva mare... Va ser molt dolorós. Havíem lluitat per un futur bonic, però l'únic que tenim ara és la fugida i el títol d''immigrant' com la nostra única identitat", va relatar a mitjans alemanys:

El 2020, vint dies després que el tercer intent de matar-la fracassés, els talibans van matar el seu pare, el general de l'exèrcit Abdul Wasi Ghafari, davant de casa seva a Kabul.

"El preu que he pagat és molt alt però no em faran parar, és el que volen i per això intenten ferir-me matant membres de la meva família i amenaçant-me."

Per ella, deixar Kabul va ser "el pitjor moment" de la seva vida. "Quan vaig perdre el meu pare em pensava que no em sentiria mai més tan malament a la vida. Però quan vaig enfilar l'avió per deixar el meu país va ser encara més dolorós", deia a la BBC.

Al setembre va fer un discurs a la seu de l'ONU a Ginebra. "No som les dones del 2001, no som les dones dels anys 90, si [els talibans] realment volen governar i manar a l'Afganistan, no poden governar sense el 50% de la població", deia.

Al maig va publicar un llibre on explica la seva història, titulat "Zafari, la batalla d'una dona en un món d'homes". Des de l'exili continua treballant pels drets de les dones i perquè no s'oblidi la situació que viu el seu país.

Farzana Kochai, ara diputada del Parlament 'online'

Té 31 anys i s'ha dedicat a defensar els drets de les dones i el treball per la pau. Com a diputada del Parlament afganès, Farzana Kochai ha advocat per la igualtat i els drets de les minories i contra la violència contra les dones.

"Soc amb milions de dones afganeses aquí a Kabul, més fortes que mai. No ens rendirem", deia fa un any. Aviat, però, les seves esperances que la restricció de llibertats dels talibans no fossin tan rotundes es van esvair.

Ara, l'activista social es troba a l'exili. Continua la seva feina aixecant la veu per les causes que sempre ha defensat. Una de les tasques és participar als plens del Parlament afganès, que aviat es reprendran de forma telemàtica, segons va explicar ella mateixa a Twitter.

"Mentre els talibans fan tot el que està a les seves mans per silenciar la gent tot amenaçant-la, advertint els periodistes independents i forçant els mitjans locals a [censurar-se], nosaltres parlarem de què està passant"

Sahra Karimi, la cineasta pionera refugiada a Ucraïna

Fa un any la directora de cinema Sahra Karimi va tenir poques hores per decidir si abandonava el seu país o s'hi quedava. Finalment, el 17 d'agost va explicar que havia fugit corrents de Kabul. Va aconseguir marxar del país i refugiar-se a Kíiv.

Al gener d'aquest any, pocs dies abans que Ucraïna, el país on s'havia establert, entrés en conflicte per la invasió russa, explicava les seves sensacions durant una visita a l'Acadèmia Espanyola del Cinema:

"Allò dolorós de deixar-ho tot és perdre per sempre el concepte de casa, perquè molts cops a la vida he estat refugiada, però quan vaig tornar a l'Afganistan el 2012 volia viure allà per sempre."

Formada cinematogràficament a Eslovàquia, va tornar a l'Afganistan el 2012, on havia dirigit una pel·lícula de ficció, tres documentals i 30 curtmetratges. El 2019 es va convertir en la primera dona que dirigia la companyia estatal Afghan Films.

"Fins que vaig arribar només hi havia dones treballant en la neteja. He obert oportunitats professionals per a les dones al cinema", deia.

Ara prepara una pel·lícula sobre la seva fugida del país amb el títol "Fly from Kabul" mentre lluita pel seu benestar emocional. "Fa molt que no truco a ningú, alguna cosa dins meu s'ha trencat. No sé explicar què és, però no soc la mateixa persona des del 15 d'agost", deia en una entrevista a Europa Press.

Al febrer la van convidar a la cerimònia dels Goya a València i va fer un discurs molt crític amb el règim del seu país i amb la complicitat de la comunitat internacional:

"Les dones afganeses viuen presoneres dels talibans, les oprimeixen i són enemics de la cultura, ataquen el cinema, ataquen els valors democràtics i han massacrat milers d'innocents en nom de la religió en els últims 20 anys. Per què la comunitat internacional es planteja reconèixer el règim talibà i normalitzar-lo?"

Al novembre passat havia estat a Barcelona en el marc de la iniciativa Cultura per l'Afganistan.