Què han de fer les escoles i els instituts davant de casos de conductes suïcides

Més enllà de la crisi sanitària, la pandèmia de la covid-19 ha tingut una forta repercussió en la salut mental de la ciutadania, especialment remarcable en la població infantil i juvenil.

Per prevenir problemes de salut mental en menors cal que s'hi involucrin professionals de la medicina, psicologia, educació, les famílies i els mateixos joves, tal com remarca el departament.

És per això que les conselleries d'Educació i Salut han elaborat una guia per abordar les conductes suïcides i les autolesions en els centres educatius. No és la primera comunitat que pren la iniciativa: el 2016, el País Valencià va publicar un decàleg de prevenció del suïcidi en l'àmbit escolar; Galícia ho va fer el 2018 i Aragó, el 2021.

La importància dels centres educatius

Els centres educatius són un espai on hi ha tant factors protectors com factors de risc com l'assetjament, el ciberassetjament o estrès relacionat amb el rendiment acadèmic.

Els centres també són observatoris per detectar i prevenir el malestar emocional en relació amb la conducta suïcida.

La conselleria aposta per actuar de forma coordinada entre els agents educatius i de salut davant les verbalitzacions d'intencionalitat suïcida, temptatives o morts per suïcidi.

Educació aposta per promoure la salut i la prevenció en els centres educatius potenciant activitats com programes d'entrenament en habilitats de regulació emocional, solució de conflictes i gestió de l'estrès; l'activitat física com a estratègia de socialització o la vinculació amb entitats i associacions amb objectius ludicosocials.

Què fer davant la verbalització d'una intencionalitat suïcida

Quan un alumne expressa a un professor la intenció de posar fi a la seva vida, cal aplicar algunes mesures de manera immediata: no deixar mai sol l'alumne, informar-ne la direcció del centre i avisar la família.

La persona que rebi la verbalització cal que ho transmeti als professionals adients, és a dir, tutors, equip directiu, equips d'assessorament i orientació psicopedagògic (EAP), orientadors o professionals del Programa Salut i Escola.

Els passos que cal seguir són:

• Conèixer. Si la idea de suïcidi és imminent, la direcció del centre ha de trucar al 061 --que activa el Codi Risc Suïcidi-- i a la família. En cas que no sigui imminent, es truca a la família, que n'ha d'informar al pediatre o el metge de família per demanar una valoració del Centre de Salut Mental i Juvenil.
   
• Acompanyar. És un pas que es divideix en tres fases:

1. Acceptació del compromís. El professional del centre ha d'acceptar ser el referent de confiança que l'adolescent ha escollit per parlar d'un tema tan delicat. Ha d'avisar l'alumne que ho comunicarà a la família i la direcció.
    
2. Tria d'escenari. Per poder mantenir una conversa adequada, cal buscar un espai tranquil, sense interrupcions, on poder parlar sense pressa. En aquest cas, es pot demanar ajuda als orientadors, l'EAP o la infermeria del Programa Salut i Escola.
    
3. Expressió. Si un alumne expressa una intencionalitat suïcida, cal escoltar-lo amb interès i preocupació i evitar jutjar-lo o invalidar allò que sent. En aquest sentit, és important evitar expressions com "hauries d'estar content", "no hauries d'estar trist perquè tens una família i amics que t'estimen" o "no entenc per què et sents així". Algunes expressions facilitadores són "tens raó, és difícil...", "no sabia això que m'expliques", etc.

• Informar. Aquesta actuació també es divideix en tres fases, que estan relacionades:

1. Ampliació de la informació. Per garantir la seguretat del jove, cal privar-li l'accés a mètodes letals. És per això que és important saber fins on ha arribat. Se li poden plantejar qüestions com: "Quant fa, que penses en això?", "Amb quina freqüència?", "Tens alguna cosa guardada que podria ser perillosa?". També és important saber quantes persones són coneixedores de la situació, fent-li preguntes com: "Això que m'expliques ho saben els teus pares, els amics o algun psicòleg?".
    
2. Actuació. Quan hi ha la verbalització d'una intencionalitat suïcida, sempre s'ha d'actuar. Per tant, encara que l'adolescent s'hi mostri reticent, cal explicar-li com s'actuarà. En primer lloc, tranquil·litzar-lo en tot allò que es pugui fer en l'àmbit escolar, integrant-lo en el grup o amb accions contra l'assetjament. També garantir la seva seguretat privant-li l'accés a mètodes letals, com ara possible medicació. I, finalment, incrementar la xarxa de suport per prevenir el suïcidi informant-ne la família, la direcció o l'orientador, a més de donar suport als amics i amigues que coneguin la situació.
    
3. Tancament. Cal finalitzar la conversa amb un compromís de tornar-se a trobar, proposant-li un dia concret i oferint-li disponibilitat en qualsevol moment que l'alumne ho necessiti. També és important agrair la confiança per reforçar la petició d'ajuda, informar-ne la família i posar en marxa les accions compromeses en el marc del centre educatiu.

La guia apunta que si una persona jove amenaça de posar fi a la seva vida "és que fa temps que hi pensa". A més, remarca que "mai un alumne o alumna no fa una crida d'atenció, sinó que demana ajuda davant una situació que el desborda".

Què fer davant una temptativa de suïcidi

Si l'intent de suïcidi té lloc a l'interior del centre educatiu, la direcció del centre ha de trucar immediatament al 061, que activarà el Codi Risc Suïcidi. La direcció també ha d'informar-ne la família.

També cal posar-se en contacte amb la coordinació del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil o la persona referent del Programa Salut i Escola.

En cas que l'intent de suïcidi sigui fora del centre, pot ser que qui ho comuniqui sigui la família. Aleshores, cal que l'EAP o l'orientador es coordini amb el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil o la infermeria del Programa Salut i Escola.

Si és l'alumne qui ho comunica al centre, les accions depenen del temps que fa que s'ha portat a terme la temptativa:

1. Menys de 72 hores: cal avisar la família per saber si han anat a urgències. En cas afirmatiu, el centre s'ha de coordinar amb el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil i el Programa Salut i Escola. Si no han anat a urgències, la direcció ha de trucar al 061, que activarà el Codi Risc Suïcidi.
    
2. Entre 72 hores i cinc dies: el primer pas també és preguntar a la família si ha anat a urgències. Si és que sí, cal coordinar-se amb el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil i el Programa Salut i Escola. En cas negatiu, des del centre s'ha d'observar si hi ha símptomes físics: si n'hi ha, cal trucar al 061 i activar el Codi Risc Suïcidi; si no, cal fer un seguiment de l'alumne.
    
3. Més de sis dies: l'EAP, l'orientador o el Programa Salut i Escola es reuneixen amb el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil per derivar l'alumne a fer una valoració de salut mental, i s'activa el Codi Risc Suïcidi.

Què fer davant d'un suïcidi

Quan hi ha una mort per suïcidi d'un alumne, ja sigui dins o fora del centre, cal que hi hagi un pla d'actuació des del centre educatiu.

Un suïcidi és un fet traumàtic per a tot el col·lectiu del centre. Si l'alumnat presenta símptomes d'estrès agut per la situació viscuda, l'EAP, els orientadors o el Programa Salut i Escola truquen al 061 i avisen les famílies per proposar-los una derivació urgent al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil.

En cas que l'alumnat no presenti símptomes d'estrès agut, s'activa un pla d'actuació amb tres processos:

• Coordinació amb el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, per fer una valoració dels alumnes i estudiar si cal una derivació urgent o fer-ne seguiment durant uns mesos.
• L'EAP, els orientadors, el Programa Salut i Escola i el referent de Drets Socials del CAP es coordinen per dissenyar una sessió de tutoria per al grup classe.
• L'EAP i els orientadors fan seguiment de l'alumnat per detectar si hi ha signes de risc i cal derivar-los als serveis de Salut.

Acompanyar l'alumnat en el dol per la mort d'un company pot generar sentiments d'impotència i injustícia. És per això que la guia, editada per Educació i Salut, ofereix una sèrie d'orientacions:

• El professorat s'ha de posar d'acord sobre quina informació es facilita. S'ha de fer de manera coordinada, oferint informació senzilla, però clara i sense entrar en detalls que no són útils.
   
• Facilitar un temps per al record i que el grup classe pugui expressar les emocions i explicar com viuen la pèrdua.
   
• Crear un material de record i facilitar que el grup proposi com volen recordar el company que ha mort. És important crear records positius que ajudin el grup classe a processar el dolor.
   
• Escriure una carta de comiat, que pot servir per donar l'últim adeu al company.
   
• Mantenir objectes o pertinences de l'alumne mort fins al dia del comiat col·lectiu. Després, s'ha de decidir què se'n fa, on es col·loquen o a qui es donen.
   
• En la mesura que les necessitats del grup ho indiquin, cal anar tornant de manera gradual al ritme habitual.

Què fer davant d'autolesions no suïcides

Les autolesions no suïcides són danys corporals autoinflingits que poden ser en diferents zones del cos, però sense buscar la mort. Les més comunes són els talls o erosions superficials a la pell.

Són comportaments que no sempre estan associats a malalties mentals i que acostumen a iniciar-se entre el final de l'educació primària i l'inici de la secundària.

Es tracta de conductes força freqüents en l'adolescència. Es calcula que entre un 20% i un 30% dels adolescents han tingut episodis autolesius, un fenomen que té una alta capacitat de contagi entre iguals i que es difon a través de les xarxes socials.

Amb aquestes autolesions, els adolescents poden voler evitar una emoció negativa, buscar atenció social positiva, crear canvis ambientals o identificar-se amb algunes subcultures urbanes, entre d'altres.

Davant d'aquest tipus d'autolesions, el docent ha de tenir una sèrie d'actituds:

• Mantenir una actitud d'escolta activa i transmetre calma.
   
• Evitar parlar de les autolesions en el grup classe.
   
• Evitar complicitats amb l'alumne i informar la família de la conducta de l'adolescent.
   
• Interessar-se per l'alumne en un sentit més ampli que el d'estudiant i prou: conèixer com viu el dia a dia, atendre'n les necessitats o oferir-li recursos socioeducatius.
   
• Ajudar l'alumne a sentir-se millor al centre educatiu.
   
• Informar el professorat de la vulnerabilitat de l'alumne i fer-ne l'acompanyament per observar conductes indicadores d'un malestar emocional.
   
• Mostrar interès en allò que pensa, escoltant-lo i sense jutjar-lo. Preguntar-li si hi ha alguna cosa que el preocupa, transmetre-li suport, facilitar que pugui seguir el curs amb normalitat i evitar frases com "no entenc per què fas això si no en tens cap motiu".
   
• Proporcionar-li activitats alternatives per frenar la conducta autolesiva.
   
• Facilitar-li el seguiment del curs amb la participació de la família.

Aquestes actituds professionals poden ajudar a prevenir que les autolesions siguin més recurrents o esdevinguin intencionalitats suïcides. Entendre per què un adolescent s'autolesiona és clau per aconseguir que aturi aquesta conducta.

Els efectes de la pandèmia en la salut mental

D'ençà de la pandèmia, a Catalunya els centres de salut mental infantil i juvenil han incrementat un 8,5% la quantitat de persones ateses i un 23,4% el nombre de visites totals, comparant les dades del 2021 amb les del 2019.

En aquest mateix període, les urgències de menors de 18 anys han augmentat un 28,5%.

En l'any posterior a la pandèmia, el Codi Risc Suïcidi va registrar un increment de temptatives de suïcidi en adolescents noies (entre els 12 i els 18 anys) del 195% respecte a l'any anterior. En el cas dels nois, l'increment va ser d'un 10%.

La primera causa de mort entre els 15 i 44 anys

L'any 2020 el suïcidi va ser la primera causa de mort de les persones entre els 15 i els 44 anys.

Aquell any, a Catalunya hi va haver 527 morts per suïcidi, el 74,2% de les quals van ser homes i el 25,8%, dones.

La taxa de suïcidis per 100.000 habitants a Catalunya va ser del 7,9%, una xifra lleugerament per sota de la mitjana espanyola i molt per sota de les dades de la UE.