Què han fet les xarxes pel 8M? Els hashtags feministes que han saltat al carrer

És innegable que les dones han trobat en les xarxes socials un canal on denunciar els abusos que pateixen, les desigualtats i micromasclismes que suporten en el dia a dia i organitzar-se. Un espai de lluites compartides que s'ha acabat convertint en un nou motor i un revulsiu per al moviment feminista.

El primer pas: trencar el silenci

La periodista i escriptora Cristina Fallarás recorda que va crear l'etiqueta #Cuéntalo el mateix dia que va sortir la sentència de La Manada. "No m'ho creia. Vaig pensar: 'com és possible?' I la resposta va ser: 'No se la creuen', i això és perquè no hem explicat que totes hem sofert agressions". Així, cas a cas, va aflorar la dimensió del problema: 100 testimonis el primer dia, 10.000 el segon dia i 3 milions de dones en 10 dies i de 60 països diferents.    

"Tota la vida ens han tocat les tetes i el cul.  Aleshores per què s'explica ara i abans no? A les xarxes socials podem explicar els temes que els mitjans de comunicació tradicionals silenciaven, sense necessitat de tenir diners i sense necessitat de demanar permís".

Un poderós efecte mirall

Per a Fallarás, la clau és que els relats a les xarxes creen mecanismes d'identificació i provoquen l'efecte mirall, permeten que d'altres dones facin el mateix i anar d'allò abstracte al concret.

"No és el mateix dir: 'Hola, em dic Cristina Fallarás i estic en contra de la violència masclista', que dir: 'Hola, em dic Cristina Fallarás i el 2002 un diputat del Parlament del Catalunya em va enviar a les 2 de la matinada una fotografia amb el seu penis".

Les xarxes socials són també un lloc de trobada i d'empoderament de la dona. Amb un estil com el de les actrius del #MeToo a Hollywood, aquí apareix el hashtag #SerActriuÉs, amb què denuncien la cosificació i sexualització a què estan sotmeses, amb una pressió constant pel seu aspecte físic.

#SerActriuÉs fer una serie a Tele5 i haver de repetir una seqüència pq "les calces són massa amples, et posarem un tanga".

— Nausicaa Bonnín Dufrenoy (@nausicaabo) 11 de setembre de 2018

#SerActriuÉs constatar que el teu físic passa sempre al davant del teu talent. Que et facin sentir, constantment, a disgust amb el teu cos: massa grassa, poc sexi, poc "pibón", amb massa força i caràcter per interpretar un paper secundari sense importància.

— Estel Solé 🎗 (@EstelSole) 12 de setembre de 2018

Visibilitzar els masclismes

La impulsora de l'etiqueta, l'actriu i directora Júlia Barceló, considera que #SerActriuÉs va aconseguir visibilitzar i deixar de normalitzar una sèrie de pràctiques i actituds masclistes que "ens explicàvem pels passadissos".

"De cop t'adones que si totes ens diguéssim aquestes coses d'una manera oberta, segurament tindríem més força per entendre que és un abús i per lluitar-hi en contra", diu Barceló.

Pressió als partits polítics

Lemes com #YoSíTeCreo, #NiUnaMenys o #EnsVolemLliures han saltat de la xarxa al carrer i han omplert pancartes. Un moviment que ha aconseguit pressionar l'esfera política.

"Mai hauríem dit que el PP i Ciutadans acabarien anant a la manifestació del 8M i mira, hi van anar. Per què? Per les xarxes", considera Fallarás.

L'etiqueta #onsonlesdones fa 3 anys que denuncia la poca presència femenina als mitjans, on la veu de les dones està sovint silenciada. Les seves estadístiques són eloqüents: als diaris, l'opinió de les dones és el 17%. En el cas dels esports, no s'arriba ni a una opinió de cada deu.

Una de les membres del col·lectiu, Marta Roqueta, periodista i consulta de gènere, assenyala entre les causes d'aquesta desigualtat dinàmiques enquistades en els mitjans de comunicació, però també la doble jornada que assumeixen les dones i que els impedeix acudir a tertúlies o debats televisius i radiofònics, i fins i tot la autopercepció de les dones.  

"És cert que les dones tenim més tendència a la síndrome de la impostora, a creure que no en sabem prou. Moltes vegades passa que una dona en sap més que un home, i, en canvi, l'home està disposat a anar-hi encara que no en sàpiga gaire i la dona es fa enrere perquè pensa: 'ostres, no estic segura'".

Fent balanç un any després d'una manifestació pel 8 de març que va sorprendre per la seva participació massiva, Fallarás considera que les xarxes han permès rejovenir el moviment feminista i donar-hi un nou impuls. "Jo he estat feminista des de sempre, i et puc dir que fa uns anys, només hi veia les feministes dels anys 60. Ara hi ha noies de 15 a 25 anys que hi van amb una força increïble".

El perill del postureig i de l'activisme de sofà

Per a Marta Roqueta, és molt important perquè s'ha interpel·lat els homes, però és important no abaixar la guàrdia. "Hem fet el clic, però amb el clic no n'hi ha prou. Nosaltres som un sorollet, però hi ha dinàmiques molt arrelades i estic segura que si deixem de publicar les estadístiques, les xifres tornaran enrere".  

A més, parla d'un perill molt actual: caure en el postureig de les xarxes socials.

"El 8 de març sortiran molts homes fent-se la típica foto a la manifestació. Com van sortir molts homes compartint el discurs de la diputada Jenn Díaz al Parlament explicant que havia estat maltractada. I sí, és molt important que ho facin, però tu què fas en el dia a dia?"

Júlia Barceló també es lamenta que més enllà del "trending topic", no s'han produït canvis en el sector cultural que garanteixin que a partir d'ara es perseguirà i es mirarà d'erradicar el masclisme que pateixen les actrius. I apunta que més enllà de fer quatre tuits, cal continuar la lluita al carrer.

"Soc una gran defensora de les xarxes socials. Jo crec que estan molt bé per fer difusió i fer crides, però el carrer... no l'hem d'oblidar mai."