Què has de fer si tens amiant? Com avaluar el risc i quines ajudes hi ha

Davant la presència d'amiant, que s'ha demostrat que és perillós per a la salut, el més recomanable és treure'l. Sostres, teulades i cobertes d'edificis en ciutats, pobles i polígons de Catalunya estan plens d'aquest material tòxic popular les dècades dels 60 i 70.

El govern ha aprovat el Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya, que, tot i que es veu difícil, pretén complir el termini marcat per Europa, que indica que els edificis públics haurien de quedar nets d'amiant el 2028, i qualsevol altra construcció privada, el 2032.

S'ha habilitat un fons específic de 10 milions d'euros, ampliable amb aportacions addicionals al llarg de l'any, per desenvolupar aquest pla i aconseguir eliminar els quatre milions de tones que es calcula que hi ha d'amiant al país.

Què és l'amiant i on es troba?

L'amiant, també conegut com a asbest, és un material amb unes propietats excepcionals per a la construcció: resistència a altes temperatures, bona qualitat aïllant, resistència i durabilitat. 

A més, és molt barat, i es va fer servir molt en la construcció entre els anys 1965 i 1980. En especial en forma de Fibrociment, a Europa conegut com a Uralita o Eternit.

L'amiant es pot trobar en edificis, canalitzacions d'aigua, dipòsits o cisternes, cobertes, però també en testos, pintures, betum i fins i tot a l'asfalt.

Des del 2002 està prohibit fer servir i comercialitzar fibres d'amiant i productes que continguin aquestes fibres afegides intencionadament.

Per què és perillós?

L'amiant pot alliberar fibres quan es trenca o es tritura. L'exposició a aquestes fibres pot afectar els pulmons i la pleura, i provocar malalties com l'asbestosi i determinats tipus de càncer.

L'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC, en anglès) ha classificat les fibres d'amiant com a carcinògenes del grup 1 (carcinògenes per als humans).

Tot i això, l'exposició al material no és habitual. El principal àmbit d'exposició es dona en activitats relacionades amb la demolició, manteniment i retirada d'amiant.

Com valorar si el risc és imminent

El material que conté amiant, com ara un sostre, si està en bon estat i no hi ha fregaments, vibracions o humitats, presenta un risc mínim d'emissió de fibres a l'ambient. És una de les reflexions que fa la Generalitat, que també recull altres recomanacions:
 

1. Valoració de la situació

Cal considerar factors com ara on està ubicat el material. És convenient dibuixar un plànol detallat, amb l'extensió i varietat d'amiant.

Se'n tindrà en compte la friabilitat, és a dir, si és fàcil que les fibres o pols d'amiant es puguin dispersar a l'ambient. També s'ha de mirar en quin grau de conservació està. S'ha de considerar si la zona amb amiant és de fàcil accés i quines funcions s'hi desenvolupen.

En situacions on s'aprecia material friable degradat, s'hauria d'actuar directament, per l'alt risc d'exposició a fibres d'amiant. En els casos de desconeixement o dubte sobre la possibilitat d'emissió de fibres, caldrà dur a terme un mostreig ambiental representatiu a les zones afectades.

Els valors de concentració ambiental d'amiant obtinguts cal comparar-los amb un estàndard o un criteri de valoració. En general, no cal actuar si la concentració ambiental d'amiant és inferior a 0,01 f/cc.

2. Si cal actuar, hi ha tres vies:

Segons les conclusions de l'avaluació i altres possibles factors hi ha diverses solucions, com són l'estabilització del material o el confinament de la zona, que no fan necessària la retirada de l'amiant. Es recomanen controls periòdics i mesures com restringir l'accés o senyalitzar l'indret.

• Estabilització: Es farà quan el material no està degradat i volem assegurar-ne la durabilitat. Consisteix a aplicar un material elastòmer, en forma líquida, sobre el material d'amiant per reduir la possibilitat d'alliberar fibres a l'ambient.
   
• Confinament: És una barrera física entre el material que conté amiant i les persones que ocupen l'edifici, mitjançant una nova estructura. Els falsos sostres, envans, recobriments de PVC o d'acer en canonades són algunes de les alternatives.
   
• Retirada o eliminació: És la solució més estesa i l'única per a edificis i instal·lacions abans de ser enderrocats. Ho han de fer empreses inscrites al Registre d'Empreses amb Risc d'Amiant (RERA). 

Quines ajudes hi ha?

La Generalitat ha obert, el 24 de maig del 2023, una línia d'ajudes de l'Agència de Residus específiques per retirar l'amiant. Es poden demanar a la web de l'Agència fins al 25 de juliol.

També es poden demanar aquestes dues ajudes:

- Les de l'Institut Català d'Energia (Icaen) per posar plaques solars.

- Les d'Habitatge, mitjançant els ajuts a la rehabilitació.

Què s'ha de fer per eliminar els residus?

Els residus d'amiant tenen la classificació de residus perillosos i s'han de gestionar separadament amb mesures de seguretat. Han de ser manipulats per empreses especialitzades inscrites al Registre RERA, i posteriorment gestionar-se mitjançant les empreses gestores de residus autoritzades.

El transport dels residus d'amiant també ha d'estar autoritzat. No es pot barrejar la runa amb els residus d'amiant perquè és necessari separar-los en origen per a la seva correcta gestió de residus perillosos.

Puc eliminar residus d'amiant de casa jo mateix?

Es recomana que ho faci una empresa especialitzada, però en el cas de particulars que vulguin llençar objectes que continguin amiant que tinguin a casa (testos, jardineres, petits dipòsits, canonades...) els hauran de manipular sencers.

S'han de portar a la deixalleria municipal. Cal assegurar-se que l'acceptin, ja que no totes estan preparades per rebre aquest tipus de material. El residu s'ha de portar encapsulat, precintat i identificat. El millor és trucar abans a la deixalleria per assegurar-se que l'acceptin i com s'ha de portar.

Si es troben residus d'amiant al carrer cal comunicar-ho a l'ajuntament perquè en faci una gestió adequada.