Què has de saber dels pressupostos: reverteixen les retallades menys a cultura
Salut i educació recuperen la despesa prèvia a la crisi, amb la previsió d'ingressar un 18% més i un dèficit del 0%
El govern ha presentat el primer projecte de pressupostos amb opcions reals de ser aprovat des de l'any 2017. Això ha provocat que durant els darrers tres últims anys, la Generalitat no hagi pogut gastar més diners malgrat ingressar-ne més per l'augment de la recaptació gràcies al bon moment econòmic.
La inacció política i la falta de suports ha impossibilitat tenir un pressupost fins ara, on sembla que Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i Catalunya en Comú aprovaran uns nous comptes en el ple previst pel 18 de març, això desbloquejaria la paràlisi pressupostària. Una paràlisi que semblava que es tornava a allargar davant el comunicat institucional inesperat del president Quim Torra, però que finalment, possibilitarà l'aprovació dels pressupostos per després convocar eleccions.
Principal novetat: despesa precrisi
Però quins són els detalls d'aquests nous pressupostos? Els nous comptes tenen com a principal novetat que recuperen (i superen per poc) el nivell de despesa del 2010, que és l'any que es van destinar més diners en un pressupost públic abans que arribessin les retallades del govern de CiU. Una dècada perduda marcada per la forta crisi econòmica on la Generalitat sí que ha donat la volta al seu model, ja que ara gasta pràcticament el mateix que fa deu anys, però sense gairebé endeutar-se.
La despesa no finalista de l'any 2020 (sense comptar inversions ni interessos del deute) superarà els 27.512 milions d'euros, per sobre del pressupostat abans de la crisi. Les grans partides com Salut i Ensenyament reverteixen les retallades, però per poc (un 0,3% més que fa una dècada en el cas de Salut, i un 5,12% més en Ensenyament).
Tot plegat servirà per consolidar despesa, que ja s'estava fent però via dèficit (és a dir, amb deute). Per tant, això permetrà consolidar i contractar molt personal sanitari o professors que ara estan interins. És a dir, que aquest pressupost servirà per consolidar despesa que es feia, però que en tot cas, era provisional. Altres fites que s'aconsegueixen és la rebaixa del 30% de les taxes universitàries, tot i que durant la crisi van pujar més d'un 60% amb el govern d'Artur Mas.
El pressupost preveu un dèficit del 0% de cara al 2020. Un fet inèdit des de principis d'aquest segle XXI. Fonts de la Conselleria no han pogut confirmar si l'any 2019 es va complir amb l'objectiu, però aquest any, la previsió és quadrar els comptes i no incrementar el deute, que se situa en uns 80.000 milions d'euros, un terç del PIB català.
Més ingressos pel bon moment econòmic
La Generalitat tindrà un 18,4% més d'ingressos (26.862 milions d'euros), sobretot, per l'augment de les bestretes provinents de l'Estat per la part que li pertoca d'impostos massius com l'IRPF o l'IVA.
Els impostos cedits tindran una presència residual, una variació anual de 517 milions d'euros més dels 4.096 milions totals que recaptarà la Generalitat. Tot i que els ingressos creixen més (18%) que la despesa (12%), aquests sis punts de diferència percentual es dedicaran a eixugar el dèficit. Tot plegat, acompanyat de la reforma fiscal pactada amb els comuns (tram autonòmic IRPF, successions, donacions, impostos mediambientals...) per intentar augmentar la recaptació pròpia.
Cultura, la ventafocs del pressupost
Una de les partides que no recupera ni de bon tros els nivells de 2010 és el de cultura. Si bé se situa en uns 287 milions pressupostats i augmenta en més de 36 milions des de l'any 2017, la comparativa amb els 330 milions que es preveien fa una dècada converteix el sector cultural en la ventafocs d'aquest pressupost, un dels pocs departaments on no es reverteixen les retallades.
On tampoc es recuperen els nivells precrisi és al capítol d'inversions. Són diners al marge del que es destinen a despesa corrent com pagar els sous de metges o professors, sinó a la construcció d'hospitals, escoles i infraestructures. El pressupost preveu una inversió de 2.003 milions d'euros, molt lluny dels més de 5.500 milions previs a la crisi.
Que les inversions siguin tan baixes en relació a la situació precrisi també afecta els imports consolidats del sector públic (englobant empreses), ja que la despesa total destinada a Salut (també incloent-hi la construcció d'hospitals) se situa en uns 140 milions menys que l'any 2010. A Ensenyament sí que s'ha recuperat i se situa uns 400 milions per sobre (6.696 milions per a aquest any).
Política industrial: una tercera part
Si bé el cicle econòmic ha acompanyat l'augment d'ingressos de l'administració en els darrers anys, ara el cicle va cap avall. I juntament amb altres factors com els forts canvis que hi ha al món de l'automoció, els EROs i ajustos de plantilla a moltes fàbriques de Catalunya ja s'està patint al món laboral.
En tot cas, si l'any 2010 (també, en plena crisi) es dedicaven uns 165 milions d'euros al suport a la indústria, aquest pressupost només contempla 49 milions, tres vegades menys.
