Què hi ha darrere de les expulsions dels imams de la Jonquera i Figueres? La frontera, sota sospita

Houmat Bouzelmat té 44 anys. En fa 16 que va arribar a l'estat espanyol i els últims 7 anys ha estat l'imam del Centre Islàmic Cultural El Firdous de la Jonquera (2018-2024).

No li consta cap antecedent policial, però té obertes diligències. A finals d'any, estava tramitant la nacionalitat espanyola i ja havia passat una part dels exàmens. Assegura que té gravats tots els discursos dels divendres que va fer en aquesta mesquita de la Jonquera.

El van detenir el 3 de desembre amb un expedient sancionador i el van traslladar al centre d'internament d'estrangers com a mesura cautelar. El seu advocat, Andreu Serra, va presentar al·legacions per evitar l'expulsió i l'Audiència de Girona el va alliberar, però, a l'exterior de l'edifici, l'esperava la policia per expulsar-lo al Marroc. Era el 9 de gener.

Segons Serra, "tot es basava en un informe de la Guàrdia Civil en què s'assegurava que duia a terme discursos radicals i, per tant, era un perill per a la seguretat nacional." "Es tractava d'un informe amb fets, bastants, però no hi havia proves que ho acreditessin. Hem de creure en la paraula de l'autoritat", afegeix. L'expulsió li impedeix tornar a territori espanyol durant 10 anys, tot i que des de la defensa anuncien un recurs contenciós administratiu a la resolució.

Hem localitzat Houmat Bouzelmat a Alhucemas, al Marroc, des d'on l'entrevistem a través del telèfon mòbil.

Bouzelmat assegura: "No soc salafista, jo hi estic en contra. Els discursos de la mesquita estan gravats i sempre he respectat la gent, el poble, la llei". Bouzelmat assegura que no entén què ha passat perquè la policia consideri que és una amenaça per a la seguretat nacional, però diu que no li han aportat cap prova de les acusacions i afirma sentir-se indefens.

Ell mateix aporta la documentació de l'Audiència Provincial de Girona en la qual s'indica que se l'ha de deixar en llibertat perquè no s'ha acreditat cap dels fets.

Tot i la resolució, aquestes expulsions, que es fonamenten en un informe policial i no passen per cap procediment judicial, es recullen en aquest article, el número 57 de la llei d'estrangeria: "Quan els infractors siguin estrangers i realitzin conductes de les tipificades com a molt greus, o conductes greus de les previstes […] podrà aplicar-se, en atenció al principi de proporcionalitat, en lloc de la sanció de multa, l'expulsió del territori espanyol, prèvia la tramitació del corresponent expedient administratiu i mitjançant la resolució motivada que valori els fets que configura".

En el punt de mira: la Jonquera i Figueres

Gairebé un centenar de fidels assisteixen a la pregària del divendres al Centre Islàmic Cultural El Firdous de la Jonquera amb un nou imam. Aquesta mesquita forma part de l'FEERI, la Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques.

Els membres de la junta, que són els que designen el director espiritual, donen suport a Bouzelmat i s'han fet càrrec de la seva defensa.

El president és Hassan Essadek Haji, comerciant de la població, que assegura que no en tenen cap queixa: "Bouzelmat mai ha parlat de la dona tapada. La dona és lliure, ella ha de fer el que demana Déu, no un home". Permet gravar la pregària al company operador d'imatge Marc Faro Costa i també accepta que l'autora d'aquest text hi accedeixi sempre que es posi el mocador com a mostra de respecte.

A pocs dies de la celebració del ramadà, la pregària del divendres comença puntual a quarts de dues del migdia. Aquesta mesquita té dos accessos depenent del sexe. A l'interior, hi ha un espai reservat a les dones, que poden seguir la pregària a través d'un biombo reixat, en un dels extrems del gran espai de culte.

Quan està a punt d'acabar, tres homes recullen els donatius dels fidels. El tresorer de l'entitat, Elhabib Es-Sate, ens ensenya la llista dels 88 associats que consten aquest 2025 al centre cultural, i ens assenyala les aportacions econòmiques. Molts d'ells aporten uns 20 euros al mes.

Diu que necessiten almenys 3.000 euros per fer front a les despeses mensuals: el sou de l'imam, que cobra uns 1.200 euros, més el que els costa la Seguretat Social, les assegurances de l'entitat, el manteniment del local i també el de les càmeres de seguretat que hi ha a l'exterior de l'edifici.

A pocs quilòmetres, a Figueres, també s'ha expulsat un altre imam que fa més d'un any va deixar d'exercir en la comunitat Al Warsh de Figueres, amb més de 300 fidels, que depèn d'UCIDE, la Unió de les Comunitats Islàmiques d'Espanya.

L'expedient d'expulsió de Mohamed Azougah va iniciar-se l'any 2023. Fa més d'un any que va deixar el centre cultural i va anar a treballar a un supermercat de la zona. Quan va veure que el volien expulsar, ell mateix va decidir vendre's el pis de propietat i tornar amb la família al Marroc.

El seu advocat, Joan Pere Zapata, assegura que Azougah es declara "innocent". "Segons diu el meu client, mai ha fet res que pugui atemptar contra la seguretat nacional. Ell mateix s'ha pagat el bitllet de tornada tot i que la policia el va acompanyar fins al vol."

Cap membre de la junta accepta parlar-ne, tot i que alguns d'ells el van triar. Únicament permeten gravar el centre de culte buit.

L'imam actual, un home de 41 anys format amb els estudis alcorànics al Marroc, va arribar fa tres mesos. Accepta que l'entrevistem, però declina mostrar la seva imatge. No parla ni català ni castellà. Només s'expressa en àrab i un home, l'Abdelshami, s'ofereix com a traductor.

L'imam Abdelaziz Tayati diu: "Estic en contra de qualsevol tracte negatiu i inacceptable cap a la dona perquè l'islam és una religió que dona valor a la dona i no puc acceptar cap acte en contra d'ella!" I vol afegir, en una nota que escriu en un paper que ens entrega: "Com a imam, vull mantenir la seguretat i l'estabilitat a qualsevol país, i aquest el considero el meu segon país".

L'expulsió, l'aplicació de la llei d'estrangeria

La Guàrdia Civil, que ha refusat fer declaracions, ha dut la investigació, però hi ha diversos informes policials d'altres cossos que s'hi refereixen.

Als dos imams expulsats, que no tenen cap vinculació entre ells, se'ls acusa de difondre un pensament rigorista, fomentant la segregació, pressionant les dones de la comunitat perquè es vesteixin de manera més conservadora i reprimint els comportaments que consideren inapropiats.

El president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni, assegura: "Quan posem interrogants sobre els imams, estem qüestionant les comunitats. Respectem el treball policial, però demanem que quan hi ha un informe, es jutgi la persona, no que se l'expulsi directament. Ens porta por, desconfiança i incertesa dins la comunitat. La comunitat té dret a saber el que diu l'informe i, sobretot, si és veritat o no, i l'única manera és la justícia." Per tant, Ghaidouni demana un altre tipus d'actuació i que no hi hagi ombres de sospites, sinó de fets provats i acreditats.

Ciutats frontereres en un món global

Tant la Jonquera com Figueres són ciutats frontereres, llocs d'especial interès policial, per la seva proximitat amb França, per ser un important nus de comunicacions i pel pes de les comunitats de fe musulmana.  

La Jonquera, una població de 3.400 habitants, té més d'un 15% de població musulmana, encara que també molts francesos de la mateixa fe travessen la frontera per seguir la pregària al Centre Islàmic Cultural El Firdous. El centre religiós hi és des del 2008, però el 2019 en van canviar la ubicació i van aixecar l'edifici actual.

L'alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero, ens dona les dades i ens explica que mai han tingut cap contacte amb els responsables de l'entitat.

–"I a partir d'ara?"- li diem a l'alcaldessa, que fa vint mesos que està en el càrrec. Ens contesta: "Ho valorarem". De fet, la Jonquera només té un centre islàmic.

Per contra, Figueres, una població de gairebé 50.000 habitants, amb un 30% d'immigració, té almenys 7.000 veïns de fe musulmana si tenim en compte l'origen (del Marroc, 5.394; de Gàmbia, 336; del Senegal, 966; del Pakistan, 262).

Segons l'Ajuntament de Figueres, hi ha oficialment 4 centres culturals islàmics; per contra, la Direcció General d'Afers Religiosos, en comptabilitza 5 i un altre en procés d'obertura i, pel que a fonts de la comunitat musulmana de la mateixa població, asseguren que n'hi ha 6 en funcionament. Sorprèn que, depenent de la font, variï el nombre de centres culturals islàmics.  

L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, es va reunir la setmana passada amb els membres de la junta del Centre Cultural Islàmic Al Warsh, segons ens han dit ells mateixos, per conèixer de primera mà els fets i avaluar l'impacte de l'expulsió dels imams a la comunitat.

En una formació sobre radicalització als Estats Units que va fer aquesta autora l'estiu del 2017, una de les prioritats de les comunitats musulmanes i les administracions locals era establir punts de trobada perquè aquests grups se sentissin empoderats i, davant algun senyal d'alerta de possible radicalització violenta, tinguessin canals de confiança per denunciar-ho.

Per això, ha de ser una prioritat que les institucions no només interlocutin amb aquestes entitats sinó que en coneguin els membres de la junta i l'imam. És clau per evitar episodis com el dels atemptats de l'estiu del 2017 a Barcelona i Cambrils, on van fallar totes les alertes per la presència d'un agent radicalitzador, com l'imam Abdelbaki es-Satty, i davant els processos de radicalització que van partir els autors materials.

El registre d'imams: un debat obert

A Catalunya hi ha censats 326 centres de culte islàmics, tot i que n'hi poden haver que no estan registrats. La gran majoria, uns 190, estan federats a la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya, d'on forma part la mesquita de Figueres; una trentena, a l'FEERI, l'entitat espanyola d'entitats religioses, on està registrada la de la Jonquera.

El debat a l'entorn de la figura de l'imam es va generar arran dels atemptats de l'estiu del 2017 però, de moment, no existeix ni a Catalunya ni a l'estat espanyol un registre específic on sigui obligatori inscriure's.

Aquest registre hauria d'anar acompanyat de cursos de coneixement del país on exerceixen i, sobretot, de la llengua. Ghaidouni alerta que molts dels "imams que arriben del Marroc tenen una barrera idiomàtica perquè no coneixen la cultura de Catalunya ni tampoc la llengua; això els impedeix connectar amb els joves i amb les generacions que neixen i creixen aquí". Pel president de l'UCIDCAT, s'haurien de fomentar cursos en llengua catalana i espanyola i també de coneixement cultural.

Malauradament, tot i que ja han passat vuit anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils, encara queden moltes lliçons pendents per resoldre.