Què hi ha darrere del lema "Tourists go home": l'impacte del turisme massiu a Barcelona

"Tourists go home" ('Turistes, aneu-vos-en a casa'). És el missatge que s'ha pogut llegir un estiu més en parets de barris de Barcelona com el de Gràcia i que posa de manifest un malestar pels efectes de la massificació turística.

Són pintades que aviven una turismofòbia? El terme és àmpliament rebutjat per experts i entitats partidàries del "decreixement turístic", que assenyalen el sector com a instigador d'aquesta paraula per criminalitzar les protestes contra el turisme massiu. 

L'antropòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona José Mansilla veu darrere les pintades l'expressió contra un altre concepte: la turistificació.

"No crec que ningú estigui en contra del turisme. La gent es manifesta contra la turistificació, quan no pots entendre la vida a  un barri o una ciutat sense tenir en compte el turisme: està a tot arreu."

"No podem viure en una ciutat que no està pensada per a la gent de la mateixa ciutat", apunta Mansilla.

El tinent d'alcaldia d'Economia i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, remarca que "el turista és benvingut a Barcelona". "Assenyalar-lo és una agressió i la condemno", diu Valls. De fet, el consistori s'afanya a esborrar les pintades allà on apareixen.

"Les manifestacions són legítimes, però no podem acceptar assenyalar el turista com a problema."

Per Valls, la ciutat no pot prescindir del turisme, però tampoc no pot dependre'n només: "El problema serà la indústria turística o la capacitat o incapacitat de l'administració per regular aquesta activitat".

Des de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABDT), Daniel Pardo creu que la responsabilitat del malestar no és dels turistes sinó de "la indústria turística feroç i l'administració que no fa res per reduir l'impacte".

"No és turismofòbia, és veïnofília. L'activitat turística tal com està ara a Barcelona és incompatible amb la vida: expulsa gent, explota gent, malmet els barris i fa pràcticament impossible una vida quotidiana decent."

La directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, apunta que el turisme aporta el 14,5 % del PIB de la ciutat i 155.000 llocs de treball: "Hem d'evitar que el turisme es converteixi en una lluita interna entre detractors i promotors. I cal treballar per mantenir el prestigi de marca que té la nostra destinació".
 

El malestar, en xifres

El darrer baròmetre semestral de l'Ajuntament de Barcelona va posar xifres al malestar per la massificació turística. Un 13 % dels enquestats van citar el turisme com a problema més greu a la ciutat.

El percentatge és el doble respecte a un any abans (5,9 % el juny del 2023). El turisme se situa en tercer lloc del rànquing de problemes darrere de la inseguretat (27,2 %) i l'accés a l'habitatge (16,6 %).

I encara més dades. L'informe Percepció del turisme a Barcelona 2023, que elabora l'Ajuntament, recull que un 23% veu el turisme més aviat perjudicial per a la ciutat.

És la xifra més alta des que s'elabora l'estudi. En contraposició, el 70,9% veu el turisme beneficiós per a Barcelona. 

Cap a un rècord de turistes?

Segons l'últim informe d'activitat turística de l'Ajuntament de Barcelona, aquest any fins al juliol han fet nit a la ciutat més de 7,2 milions de turistes allotjats en hotels, apartaments turístics o albergs.

De mitjana, els turistes passen aquest any 3 nits a la ciutat (un 9,3% més que el 2019) i la majoria (85,4%) són de procedència internacional. Lideren el rànquing els Estats Units, el Regne Unit i França.

En el conjunt de Catalunya, ja s'han recuperat els turistes d'abans de la pandèmia, segons les dades difoses per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Gairebé 2,4 milions van travessar les fronteres per passar-hi uns dies. Són més que el 2019, però la xifra encara està per sota de la del 2018.

Catalunya és des de principis d'any el territori que ha rebut de llarg més turistes, 2 de cada 10 des del gener. Ara bé, al juliol ha estat la segona destinació escollida, per darrere de les illes Balears. Totes dues empaten, però pel que fa a la despesa mitjana diària: 220 euros és el que es gasta un turista al dia. Una quantitat que, si bé marca un rècord a les Balears, cau en el cas de Catalunya. 

Les dades no inclouen els visitants que passen només unes hores a la ciutat, i que també influeixen en l'impacte. 

Està al límit Barcelona?

"Estem al límit perquè la ciutat no vol ser únicament turística", apunta el tinent d'alcaldia Jordi Valls. El consistori vol eliminar tots els pisos turístics a finals del 2028 i aposta per incrementar la fiscalitat en aquesta activitat mentre no arribi la data.

"Hem de deixar de parlar de rècord de turistes i centrar-nos en la qualitat", assenyala Carme Poveda, partidària de continuar fent promoció turística, però orientada a grans esdeveniments, fires i congressos. 

Tot al contrari del que defensa Daniel Pardo, que aposta pel decreixement turístic amb menys places d'allotjament, aturar la promoció, eliminar els creuers i "fomentar altres sectors més justos i compatibles amb la vida quotidiana".

L'antropòleg José Mansilla defensa posar límits al turisme per "lluitar contra la turistificació i la necessitat de controlar tot l'espai". "Hem de diversificar l'economia per no estendre el problema a tota la ciutat."

L'impacte del turisme massiu

El comerç, l'accés a l'habitatge i l'ús de l'espai públic és on es deixen veure més les conseqüències de la massificació turística. En són un exemple els voltants de la Sagrada Família, que reben cada any uns 20 milions de visitants.

Als entorns del temple, predominen les botigues de souvenirs o destinades al turisme. "És molt difícil viure del barri", apunta Pau Llorens, segona generació d'una botiga de sabates a tocar de la Sagrada Família. 

El comerciant explica que aguanta al barri perquè és el propietari del local. Viu sobretot del veïnat, però assenyala que hi ha blocs sencers que eren d'habitatges que s'han destinat a pisos turístics i això ha fet perdre clients.

L'Ajuntament de Barcelona ha engegat aquest estiu a la Sagrada Família un pla de gestió del turisme amb mesures d'entrada per guanyar espai per als vianants i més presència d'agents cívics.

El tinent d'alcaldia Jordi Valls admet que "no és suficient el que hem fet" en matèria de comerç i remarca que el Pla d'usos de l'Eixample està en fase de revisió i que caldrà insistir en la regulació de certes activitats turístiques.

Des de l'ABDT, Daniel Pardo posa en dubte les mesures anunciades per l'Ajuntament com ara l'eliminació de pisos turístics, perquè no es posen límits també a l'obertura de nous hotels.

"Fan veure que fan alguna cosa, però no reverteixen la situació sinó que promouen l'activitat turística cada vegada més", apunta Pardo, que cita d'exemple esdeveniments com la Copa Amèrica i l'impacte que té per al veïnat de la Barceloneta.

El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès Jové, assenyala les conseqüències de la massificació turística en el dret a l'habitatge amb la conversió d'edificis residencials en allotjament turístic i l'augment de preus dels lloguers.

I denuncia que això no només passa en barris més turístics, sinó també en els adjacents. És el cas, per exemple, del Fort Pienc, per sota de la Sagrada Família. 

La Jordina i la seva família fa 10 anys que hi viuen de lloguer. En la revisió, prèvia a la llei que regula els preus, la propietat els va voler apujar la quota un 125%, més de 1.000 euros del que pagaven, i han acabat anant a judici. 

Explica que el comerç del barri està mutant cap al turisme: "S'ha convertit en un aparador, et sents com forà, com si estiguessis fora de casa."