Què hi ha darrere la fórmula que Trump s'ha inventat per calcular els aranzels

Donald Trump, el president del país que més béns importa del món, ha tornat a sacsejar l'economia mundial amb l'anunci del que ha anomenat "aranzels recíprocs" a mig planeta.

Trump ha presentat un llistat on es detallen, amb percentatges, les barreres comercials que cada país suposadament aplica als Estats Units i els aranzels que els EUA aplicaran com a resposta.

Però d'on han sortit, realment, aquestes xifres?
 

La fórmula no té en compte els aranzels de cada país

El president nord-americà havia dit que aplicaria els seus "aranzels recíprocs" en funció dels aranzels i altres barreres comercials no aranzelàries de cada país.

L'Oficina del Representant Comercial dels EUA (USTR) ha publicat un document que explica el procediment i la fórmula que s'ha fet servir per arribar a les xifres presentades per Trump.

L'objectiu del càlcul era determinar el percentatge d'aranzels --i altres barreres-- que aplica cada país als productes dels Estats Units que hi arriben.

La fórmula, però, demostra que no s'han tingut en compte els aranzels i altres impostos aplicats per cada país, com assegura Trump, sinó que s'ha fet un càlcul homogeneïtzador basat en la balança comercial.

A continuació expliquem la fórmula.
 

Un càlcul camuflat amb lletres gregues

L'objectiu de la fórmula és trobar quant haurien d'augmentar els aranzels per aconseguir que la balança comercial dels Estats Units amb un determinat país sigui 0.

La balança comercial és el resultat de restar les importacions a les exportacions. Com que els EUA importen molt més del que exporten, la seva balança comercial és negativa: té dèficit comercial.

Per trobar fins a quin punt haurien d'augmentar els aranzels (Δτi), la fórmula planteja una resta entre les exportacions (xi​) i les importacions (mi) --és a dir, la balança comercial--, dividida per la multiplicació de les importacions (mi) per dues variables (ε i φ).

La variable φ fa referència a com afecta l'aranzel que s'apliqui a un producte el preu final d'aquest. És a dir, en quin grau l'aranzel acaba repercutint en el preu que paga el consumidor.

La variable ε fa referència a l'efecte que tindria un augment del preu d'aquest producte en les importacions. És a dir, fins a quin punt baixaran les importacions del producte com més car sigui.

La introducció d'aquestes dues variables complica el càlcul... però té truc.

El document de l'USTR cita diversos estudis per atribuir un valor concret a les variables: ε és igual a 0,25; i φ és igual a 4.

El resultat de multiplicar 0,25 per 4 és 1. Per tant, no té cap efecte sobre l'equació.

Aquest fet, doncs, acaba simplificant la fórmula: l'augment aranzelari necessari per equilibrar la balança comercial és igual al dèficit comercial dels EUA dividit per les importacions.

Per calcular els aranzels que aplicarà a cada país, Trump ha agafat la xifra i l'ha dividida entre dos en un gest, segons ell, "amable."
 

Els problemes d'aplicar la mateixa fórmula a tots els països

El procediment per calcular els "aranzels recíprocs", per tant, no té en compte els aranzels i les barreres comercials de cada país, sinó que es basa només en la diferència entre el que importa i exporta comercialment els EUA amb cada país.

Amb aquesta fórmula, el govern de Donald Trump dona per fet que si un país importa menys béns dels EUA dels que hi envia, és només perquè existeixen barreres comercials com els aranzels o la "manipulació de moneda".

No té en compte, per tant, les particularitats del comerç de cada país ni l'avantatge comparatiu d'aquells estats dedicats a la producció i exportació d'un producte en què s'especialitzen i que els EUA no produeixen.

La simplicitat del càlcul i la generalització de l'aplicació a tots els països ha estat una sorpresa per a molts.

Ara caldrà veure com s'acaben aplicant o si Trump els farà servir només com a eina negociadora. De moment, les borses mundials ja n'estan pagant el preu.