Què hi ha darrere la matança de Nigèria que ja ha causat prop de 200 morts?

Grace Godwin, mare de tres fills, preparava el sopar la nit de Nadal quan el seu marit va entrar corrents a la cuina dient-los que s'afanyessin a fugir per amagar-se a una muntanya propera. Acabava de saber que individus armats havien assaltat un poble veí, i sabia bé el que això podia significar.

Ben aviat van començar a sentir trets més propers. Començava així un atac que va durar dies. Pastors nòmades van arrasar almenys 20 pobles a Plateau, un estat del centre de Nigèria, utilitzant armes de foc i matxets. La totalitat de l'ofensiva va començar dissabte a la nit, i ha acabat aquest dilluns, amb un balanç d'almenys 198 morts i un miler de ferits, segons les autoritats locals.

Aquest ja és l'episodi de violència més greu des del 2018, quan més de 200 persones van ser assassinades en aquesta regió del centre de Nigèria, on els conflictes entre ramaders i agricultors són habituals. Tot i que la realitat és més complexa.

Un conflicte per la terra, no ètnic

La violència a la regió coneguda com a Middle Belt (Cinturó Mitjà) acostuma a considerar-se que té un origen etnoreligiós. L'Estat de Plateau es troba just a la línia divisòria entre el nord de Nigèria, majoritàriament musulmà, i el sud, de majoria cristiana, i durant anys ha estat un punt de conflicte. Hi són habituals els enfrontaments entre els ramaders nòmades musulmans de l'ètnia fulani, i els agricultors igbo cristians.

Però polítics i experts desmenteixen que aquest sigui el motiu exclusiu de la massacre: apunten que la crisi climàtica i l'expansió de l'agricultura estan empenyent agricultors i ramaders a una competició per l'ús de la terra.

Concretament, els ramaders nòmades són originaris del nord de Nigèria, que cada cop és més propens a situacions meteorològiques extremes com la sequera o les inundacions, derivades de la crisi climàtica.

Això els obliga a desplaçar-se més al sud, on els agricultors augmenten la seva producció a mesura que la població creix ràpidament. Aquest cúmul de factors acaba provocant que els nòmades trobin menys espai disponible per al seu bestiar; una situació que ha portat la població a local a la conclusió que el conflicte es basa sobretot en la disponibilitat de recursos més que no pas en les diferències ètniques o religioses.  

Resposta a l'onada d'atacs

Davant la magnitud de la massacre, Amnistia Internacional ja ha demanat una investigació pels "inexcusables errors de seguretat que han permès aquesta horrible matança". I ha afegit:

"La nostra investigació ha descobert que els homes armats van estar matant i destrossant-ho tot durant més de 48 hores, movent-se d'un poble a l'altre."

El president de Nigèria, Bola Ahmed Tinubu, ha sol·licitat la "mobilització immediata de recursos d'ajuda per a les víctimes supervivents d'aquests atacs primitius i cruels". També ha ordenat a les agències de seguretat del país "que intervinguin immediatament, registrin cada part de la zona i detinguin els culpables d'aquestes atrocitats".

Després dels atacs, molts pagesos han decidit buscar refugi en poblacions més grans. Però aquest no és l'únic conflicte que viu la regió. Alguns estats del centre i nord-oest de Nigèria pateixen atacs freqüents per part de bandes criminals que cometen assalts i segrestos massius amb l'objectiu d'aconseguir rescats pels quals demanen grans quantitats de diners, a més de la guerra entre l'estat nigerià i el jihadisme de Boko Haram.