Tres hipòtesis encara obertes sobre la destrucció de la presa de Kakhovka, a Ucraïna

Enèsim Consell de Seguretat de Nacions Unides amb acusacions creuades de crims de guerra entre Rússia i Ucraïna. Són reiteratius i previsibles, però és l'únic espai on, en un any i mig de guerra, russos i ucraïnesos es troben cara a cara. En el d'aquesta matinada s'ha debatut la responsabilitat sobre la destrucció de la presa de Kakhovka.

L'enviat de Rússia a l'ONU, Vassili Nebenzia, ha rebut les acusacions més dures, sobretot del seu homòleg ucraïnès, Serguei Kislitsia. Ha defensat que destruir la presa més important del sud d'Ucraïna és un "crim de guerra" i que "Rússia s'ha convertit en un fang de mentides". 

Però ni el representant francès, nord-americà o britànic no diuen directament que hi ha proves de l'autoria russa de la voladura de la presa. Es limiten a demanar una investigació mentre insisteixen que el seu suport a Ucraïna és indestructible.

Fora del recinte del consell de seguretat de l'ONU, l'ambaixador adjunt dels EUA a l'ONU, Robert Wood, explica per què no responsabilitzen Rússia del que ha passat: "No n'estem segurs, esperem tenir més informació en els dies vinents."

Wood fa esvair de seguida, però, que els seus dubtes impliquin que la responsable és Ucraïna, tal com insistia el representant rus. "Per què Ucraïna faria això al seu propi territori i a la seva gent, inundaria la seva terra, obligaria desenes de milers de persones a abandonar casa seva? No té sentit".

Occident sol ser prudent quan no té proves fefaents que apuntin a Rússia. Ja va passar quan un míssil procedent d'Ucraïna va matar dos pagesos polonesos prop de la frontera, el novembre del 2022. Van decidir esperar i les conclusions finals van resoldre que allò no havia estat un atac deliberat, sinó un antimíssils ucraïnès que es va desviar de trajectòria.
 

Les tres hipòtesis

En el cas de l'embassament, les hipòtesis ara són tres: que hagi estat Rússia de manera voluntària qui l'hagi fet rebentar, que hagi estat un accident o que hagi estat Ucraïna.

1) Autoria russa

És la més defensada per Occident, que apunta a una explosió provocada des de dins per part dels russos. Ells controlaven la presa des de l'inici de la guerra i des que es va retirar de la ciutat de Kherson i del nord del riu Dniéper, al novembre, la van minar per evitar ser perseguits per tropes ucraïneses. Per sobre de la presa hi passava una de les carreteres que unia totes dues parts de la riba del riu.  

Però és precisament en aquella retirada en què es va provocar un dels esvorancs més profunds a la presa. Imatges de videovigilància la nit del 12 de novembre mostren una explosió en un dels grans pilars que la sostenen. La carretera va quedar aleshores inservible. Imatges posteriors al trencament de la presa mostren mines gegants surant pel riu, alguna fins i tot explotant en xocar contra alguna cosa rígida. És la mostra que efectivament els fonaments de la paret estaven minats.

2) Un accident

Amb tots aquests elements no es pot descartar, doncs, la hipòtesi de l'accident. La presa feta malbé podria haver cedit per la pressió de les aigües durant mesos i trencar-se definitivament.

O les nombroses mines col·locades podrien haver explotat accidentalment. 
 

3) Autoria ucraïnesa

La tercera hipòtesi, que hagi estat Ucraïna, només la defensa Rússia. Dimecres, poques hores després de les primeres inundacions, el portaveu del Kremlin assegurava que l'havien fet volar míssils ucraïnesos i que Kíiv ho havia fet per camuflar els suposats fracassos de la recent contraofensiva.

Hores més tard, el ministre de Defensa Serguei Xoigú parlava d'un "acte de sabotatge i un acte de terrorisme" per cobrir d'aigua les terres sota control rus de la província de Kherson.

Els analistes no acaben de veure sentit a aquesta hipòtesi en un moment on Ucraïna donava indicis d'estar començant la tan esperada contraofensiva per recuperar la península de Crimea. Enfangar els terrenys per on haurien de passar soldats, camions i tancs, en cas d'intentar-ho no sembla una maniobra militar lògica. Tampoc inundar i fer malbé els pobles de la riba nord, que Ucraïna controla, ni deixar sense aigua les desenes de milers de persones que viuen a la recuperada Kherson. 

El president rus, Vladímir Putin, ho ha qualificat d'acte "bàrbar" en una conversa amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan. Segons la premsa turca, Erdogan li ha plantejat la creació d'un equip d'investigació amb la participació d'experts russos i ucraïnesos, l'ONU i la comunitat internacional, inclosa Turquia. 

Les afectacions

Sobre el terreny, la inundació causada pel col·lapse de la presa de Kakhovka és devastadora. Les aigües fins ara embassades del Dniéper ja han negat 10.000 hectàrees i més de 40.000 habitants riu avall de la presa miren de fugir i salvar la vida i els pocs efectes personals que poden dur a sobre. 

Qui ha pogut ha fugit pels propis mitjans, però es calcula que unes 2.700 persones han estat evacuades amb l'ajuda de voluntaris i personal d'emergències.