Què ho fa que s'apugi el preu de la llum?
La tarifa de la llum per a la majoria de consumidors s'hauria apujat un 11% a començament d'any si no s'hagués anul·lat la subhasta entre generadors d'energia i comercialitzadors, a partir de la qual surt aproximadament el 40% de la TUR, la Tarifa d'Últim Recurs.
L'altra part d'aquesta tarifa (el 60%), que també es rebatejarà a principis d'any amb el nom de "preu voluntari al petit consumidor", la marca el govern central a través de peatges que serveixen per costejar el transport de l'energia, la distribució, les primes per a les renovables i el dèficit tarifari.
El dèficit tarifari. Vet-ho aquí d'on plora la criatura.
Els ingressos del sistema elèctric són insuficients per cobrir els costos totals de generació i distribució de l'energia. Els números no quadren i el mal s'ha anat cronificant fins que ha reclamat la intervenció decidida del govern central. És així com el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va impulsar una reforma del sector elèctric per deixar respirar el petit consumidor amb la creació del "preu voluntari".
En lloc de tarifes més altes, partides específiques. La intenció de Soria passava perquè els pressupostos de l'estat reservessin 3.600 milions d'euros, els mateixos, exactes, que el forat previst provocat pel dèficit tarifari. Però les exigències de compliment dels objectius de dèficit públic comporta damnificats. I els 3.600 milions ho són.
Si el govern central no eixuga el dèficit, qui acabarà quadrant els números són els consumidors i per això, el ministeri aplica un augment del 2% en la part de la TUR que li és competència. Un increment, però, que es trasllada al consumidor en un 1%.
L'altra part de la tarifa, el cost de l'energia, és competència de les elèctriques i s'estableix en la subhasta del Cesur. Teòricament atén a raons del mercat, però en aquest cas no s'hauria de descartar la desaparició de la partida de 3.600 milions dels pressupostos de l'Estat per contribuir a acabar amb un desajust que acumula, de fet, un total de 30.000 milions. Les elèctriques també confiaven en aquesta injecció per quadrar els números i ara han vist com hauran de ser elles qui s'arremanguin per fer dèficit zero. La conseqüència directa: elevar en subhasta el cost de l'energia i d'una manera sense precedents que va alertar el mateix ministeri. Soria va demanar a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència que obrís una investigació per determinar si darrere aquest increment hi havi ahagut "manipulació", davant la sospita que les empreses s'haguessin posat d'acord per acordar el preu de la subhasta a l'alça, i la CNMC va acabar anul·lant la subhasta.
Hi ha altres causes que explicarien aquest increment. Els experts apunten a la incertesa sobre la regulació del sector que ha acompanyat aquesta darrera subhasta, la reducció del nombre d'agents que hi participen, així com una sèrie de factors externs, com que en el trimestre que ve s'espera una baixa producció hidroelèctrica, menys generació eòlica i temperatures més baixes, cosa que comportarà més demanda d'electricitat.
La forta demanda a les centrals de cicle combinat, que funcionen amb gas natural, ja s'ha anat produint els últims temps en contra del que s'havia pronosticat. En virtut d'aquestes previsions, les propietàries de centrals de cicle combinat van vendre el gas natural a altres mercats, per la qual cosa ara els en falta i han de comprar-lo a últim moment i a preus superiors. Finalment, acaba repercutint en el comprador final, el consumidor.
