Què implica el traspàs de la gestió de l'ingrés mínim vital: "Calia una finestreta única"

El traspàs d'aquesta prestació no contributiva és un dels compromisos inclosos a l'acord d'investidura de Sánchez i l'han rubricat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i la ministra d'Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, en presència del president Aragonès i Sánchez, que s'han reunit durant una hora.

En roda de premsa, la ministra ha detallat algunes dades de l'ajut, com ara que la reben 61.000 llars catalanes on viuen gairebé 200.000 persones, un 45% de les quals són menors.

El conseller Carles Campuzano, per la seva banda, ha remarcat que el traspàs de la prestació era una llarga reivindicació del govern de la Generalitat i també del Tercer Sector. Campuzano ha recordat que Catalunya ja fa anys que té un sistema de protecció social. 

"No tenia massa sentit que coexistissin dues prestacions amb les mateixes finalitats, amb regulacions diferents i gestionades per administracions diferents. En la pràctica, això genera problemes i sotmet les persones a procediments burocràtics que hem definit com un veritable infern burocràtic."

Calia, ha dit Campuzano, una gestió unitària de les dues prestacions --l'Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania-- amb una lògica de finestreta única i de tràmit únic en la gestió d'aquestes prestacions. El conveni que hem signat avui respon a aquestes necessitats."

Al setembre començarà a fer-se la comissió de seguiment que haurà de garantir que, efectivament, es compleix amb la promesa de més eficàcia.  

Les dades de la pobresa a Catalunya

A Catalunya hi ha 713.000 persones que viuen en una situació de pobresa extrema, és a dir, no disposen dels recursos necessaris per cobrir necessitats bàsiques com el menjar. 

Des de fa set anys existeix la Renda Garantida de Ciutadania, que aquest mes de juny han rebut 154.063 persones. És una prestació complementària de l'Ingrés Minim Vital, que el govern espanyol va estrenar el 2020, en plena pandèmia, i que han rebut 196.620 persones al juny. 

Aquest dimecres, i en el marc de la trobada entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez, el govern català i espanyol han oficialitzat el traspàs de la gestió d'aquest ajut. Els diners per pagar la prestació continuarà aportant-los el govern espanyol, però traspassarà la quantitat de 2,8 milions d'euros a la Generalitat, que podrà fer un centenar de contractacions de tècnics que acompanyin els usuaris en la tramitació. 

Navarra i Euskadi el gestionen des del 2022

L'Ingrés Mínim Vital es va aprovar el 2020 amb l'objectiu d'ajudar les persones que viuen en situació de pobresa severa. El 2022, l'executiu espanyol va traspassar la gestió de la prestació a Navarra i a Euskadi. Saiz ha subratllat que deixar en mans de les comunitats la gestió de la prestació beneficia les persones que la reben, ja que els territoris detecten més ràpidament la vulnerabilitat. 

En el conjunt de l'Estat, més de 625.000 llars han rebut l'Ingrés Mínim Vital al mes de juny, de manera que ha arribat a 1,9 milions de persones, la meitat de les quals, menors.