Què implica la sentència sobre l'impost de plusvàlua i qui pot reclamar

La decisió del Tribunal Constitucional d'invalidar la manera com es calcula l'impost que cobren els ajuntaments en les vendes, donacions o herències d'immobles complicarà les finances de molts municipis, ja tocades per la Covid, però pot ser una bona notícia per a aquells que van recórrer el pagament del tribut.

En un moment en què els pressupostos municipals i les ordenances fiscals per a l'any que ve ja estan aprovats o en vies de fer-ho, des de les alcaldies reclamen a l'Estat que mogui fitxa i Hisenda diu que ja treballa per reformar l'impost.

És la tercera sentència en contra de la reforma de la Llei Reguladora d'Hisendes Locals, feta pel govern d'Aznar el 2004, però els governs espanyols ni del PP ni del PSOE no van reaccionar a aquests avisos anteriors.

Què és l'impost de plusvàlua?

El nom tècnic és impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU). L'impost grava l'augment de valor que ha experimentat un terreny quan aquest es ven, s'hereta o es dona i afecta només els terrenys urbans, no els rústics.

S'ha de pagar quan es dona, s'hereta o es ven el terreny o l'habitatge que hi hagi. En cas de donacions o herències, l'ha de pagar la persona que adquireix l'immoble. En cas d'una compravenda, la persona que ven.

L'impost el regula una llei estatal, però el cobren directament els ajuntaments. És optatiu, però el 90% de consistoris d'Espanya l'apliquen. Actualment és el segon impost que dona més ingressos als municipis.

Exemples per calcular-lo

Per calcular l'impost es parteix del valor del sòl que estableix el cadastre en el moment de la compravenda o donació, sense tenir en compte les edificacions que hi pugui haver.

A partir d'aquí cal saber quant ha augmentat el preu del sòl des de l'últim canvi de propietari. Aquest darrer càlcul, que es fa d'acord a uns valors predeterminats, fixats sense tenir en compte l'evolució real del mercat ni dels preus, és el que el Constitucional discuteix.

L'increment del preu del sòl s'obté multiplicant els anys sencers que han passat des que el terreny va canviar de propietat per últim cop, com a màxim 20 anys, per un coeficient. Aquest coeficient el decideix l'Ajuntament, però la llei hi posa límits: són d'un 3,7% per a períodes de fins a 5 anys, 3,5 fins a 10 anys, 3,2 fins a 15 anys i 3 fins a 20 anys. 

Un cop s'obté aquest coeficient, se li aplica el percentatge o tipus impositiu que l'Ajuntament del municipi en qüestió hagi decidit, i que pot ser com a màxim del 30%. 

Posem com a exemple una persona que es ven una propietat que ha tingut durant els darrers deu anys i que té un import del sòl calculat en 150.000 euros segons el cadastre. Si el seu Ajuntament aplica els tipus màxims, hauria de multiplicar aquests 10 anys per un 3,5%. Això resultaria en un 35% del valor actual del pis (150.000 euros), és a dir, 52.500 euros.

A aquesta xifra, que seria la base imposable, se li aplicaria el tipus impositiu que decidís el consistori, que seria d'un 30% si fos el màxim permès. El 30% de 52.500 euros són 15.750 euros, que és l'import que hauria de pagar en impostos.

Diverses administracions ofereixen simuladors per calcular l'import de l'impost segons el tipus impositiu i les exempcions fiscals que estableix cada municipis, com per exemple l'Organisme Autònom de Recaptació i Gestió de Tributs Locals de la Diputació de Lleida. 

Per què el Constitucional l'ha tombat?

El Tribunal Constitucional rebutja la manera com es calcula la base imposable del tribut, regulada a l'article 107 de la llei d'hisendes locals. Aquesta dona per fet que el valor del terreny sempre puja, però això no sempre és així. 

El mètode de càlcul donava lloc a situacions com haver de pagar l'impost encara que un terreny es vengués més barat del que es va comprar perquè havia perdut valor, una paradoxa que el Constitucional ja va tombar el 2017.

L'actual és, de fet, el tercer cop en cinc anys que el TC esmena aquest impost. Ho ha explicat el catedràtic Joaquim Solé Vilanova, director del Màster en Hisenda Autonòmica i Local de la UAB, a "Els matins" de TV3:

"Amb la crisi de 2008, els valors dels immobles van caure i molt, i es va posar en evidència que la fórmula estandarditzada del càlcul no era bona. Van començar a sortir sentències en contra de l'impost, el 2012 però sobretot el 2017, i ara el gran drama, perquè no es va reformar quan tocava i ara ens trobem amb un nyap."

Quan es deixarà de cobrar?

TV3 ha tingut accés aquest dijous a l'esborrany de la sentència, i en el text els magistrats del Tribunal Constitucional estableixen que ja no es pot cobrar aquest impost.

Segons asseguren, la declaració d'inconstitucionalitat suposa "l'expulsió" de l'impost de l'ordenament jurídic i, per tant, ja no és "exigible":

"La declaració d'inconstitucionalitat i nul·litat dels arts. 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 de la llei suposa la seva expulsió de l'ordenament jurídic, deixant un buit normatiu sobre la determinació de la base imposable que impedeix la liquidació, comprovació, recaptació i revisió d'aquest tribut local, i per tant, la seva exigibilitat."

Això implica que la data de la sentència, aquest dimarts 26 d'octubre, és a partir de la qual els ajuntaments ja no poden cobrar aquest impost.

Es pot reclamar que ens el retornin?

D'altra banda, ja aquest dimarts, en comunicar la decisió, els membres del TC van deixar clar que els efectes de la sentència no poden ser retroactius, és a dir que per regla general, no es poden reclamar quantitats ja pagades.

L'única excepció són els casos en què hi hagi hagut reclamacions anteriors que estiguin pendents de resolució.

En el text de la sentència, precisen que totes les quantitats que s'hagin pagat abans de la data de la decisió del TC seran "situacions consolidades" si hi ha resolució administrativa o sentència "ferma".

També insisteixen que si l'afectat no ha impugnat l'impost en aquesta data, no hi ha marge per fer-ho després:

"A aquests exclusius efectes, tindran també la consideració de situacions consolidades 1. Les liquidacions provisionals o definitives que no hagin estat impugnades en la data de dictar-se la sentència i 2. Les autoliquidacions la rectificació de les quals no hagi estat sol·licitada en aquesta data."

Quins efectes té que s'elimini l'impost?

L'impost de plusvàlua és el segon que més ingressos aporta als ajuntaments, només per darrere de l'Impost de Béns Immobles (IBI), i representa gairebé un 10% dels diners que recapten en tributs. L'altra gran font d'ingressos dels consistoris són les taxes municipals, per exemple.

Als municipis de Catalunya els va permetre ingressar més 551 milions d'euros i a tot Espanya, més de 2.600 milions d'euros l'any 2018, segons el document d'Hisenda local en xifres, del Ministeri d'Hisenda. 

A Barcelona, per exemple, suposa uns ingressos de més de 300 milions d'euros anuals per a les arques municipals. Per a l'Ajuntament de Mataró són uns 5,6 milions d'euros.

Però el problema per als ajuntaments no serà només aquells diners que es deixin d'ingressar sinó els imports que podrien haver de retornar en aquells casos que estan recorreguts. 

Com ho veuen els ajuntaments?

Els consistoris es queixen que la pràctica supressió d'aquest impost tindrà un fort impacte en les finances locals, ja molt tocades per la Covid, tal com explica Olga Arnau, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya:

"La plusvàlua, com molts altres impostos que tenim delegats, és una part indestriable del model de finançament local i això ens aboca a més precarietat de la que actualment ja tenim."

La decisió arriba quan els pressupostos municipals i les ordenances fiscals de l'any que ve ja estan aprovats o en vies de fer-ho i això els dona molt poc marge de reacció. 

"Si no hi ha una llei estatal que prorrogui l'impost, els ajuntaments no recaptaran el que queda de trimestre i tampoc recaptaran res l'any vinent", diu el director del Màster en Hisenda Local. 

Mataró, per exemple, ja havia decidit congelar els impostos per a l'any que ve, però ara perdrà una bona part de la recaptació. El seu alcalde es queixa que la decisió del Constitucional se suma als problemes de finançament endèmics dels consistoris:

"Els ajuntaments estem infradotats per tots els serveis que hem de proveïr, no tenim el finançament necessari per part de les administracions."

Els alcaldes demanen al govern espanyol que mogui fitxa: "Aquesta sentència acaba de fer un cop d'efecte a les hisendes municipals, aquí caldrà una reacció ràpida de l'Estat", afirma Lluís Soler, alcalde de Deltebre i president de l'Associació de Municipis de Catalunya.
 

Quines possibles solucions hi ha?

La sentència urgeix "al legislador" que modifiqui o adapti l'impost per adequar-lo a l'article 31.1 de la Constitució Espanyola, que fixa els principis que han de respectar els impostos:

"Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori".

La sentència recorda que les dues sentències anteriors contra aquest impost, el 2017 i el 2019, ja van evidenciar que l'impost no respectava aquest principi constitucional.

Però després d'anys en què ni els governs del PP ni del PSOE han mogut fitxa per arreglar-ho, no serà fàcil resoldre-ho ara. El president del Consell General d'Economistes, Valentí Pich, ha explicat la complexitat del cas a TV3:

 "No és tan senzill que Hisenda busqui una solució de compromís. Si s'han de carregar el cor de l'impost, veig molt complicat, amb la informació que tenim avui, que es pugui arreglar."

El catedràtic de la UAB Joaquim Solé Vilanova explica que una possible solució temporal és "que l'Estat compensi en part els ajuntaments pel que perdran o no recaptaran fins que hi hagi una nova llei i també pel que hagin de retornar si els recursos prosperen".

Solé Vilanova també aposta perquè es retoqui l'IBI, el principal impost que ingressen els ajuntaments i que alguns no retoquen des dels anys 1980 o 1990:

"Una actualització dels tipus de gravamen de l'IBI per part dels ajuntaments els compensaria fàcilment el que es perdria per la plusvàlua. S'ha de tirar de l'IBI, com fan els països anglosaxons i alguns nòrdics. És un impost estable, no evadible i identificable, amb autonomia dels ajuntaments."

Aquestes alternatives, però, no impliquen que no calgui trobar una solució per a la plusvàlua, segons l'expert: