Què implica que l'OMS declari l'emergència sanitària pel coronavirus de la Xina?

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix una emergència de salut pública d'abast internacional (PHEIC en les sigles en anglès) així:

"Un esdeveniment extraordinari que constitueix un risc de salut pública per a altres estats a través de la propagació internacional de la malaltia i que potencialment requereix una resposta internacional coordinada."

El 23 de gener l'OMS va decidir que la situació del 2019-nCoV encara no requeria aquesta declaració, pel nombre de casos i de països afectats. Dijous va canviar d'opinió després d'escoltar els informes sobre l'abast de la infecció en aquell moment: a la Xina, 7.711 casos confirmats i 12.167 sospitosos; a la resta del món, 83 casos a 18 països. D'aquests darrers, només 7 corresponien a persones que no havien viatjat a la Xina.

A la Xina hi havia hagut 1.370 casos greus i 170 morts. A la resta de països hi havia només un cas greu i cap mort.

Anteriorment, l'OMS ha utilitzat l'emergència internacional en cinc ocasions. El 2009 va ser pel virus H1N1, que va provocar 200.000 morts a tot el món. El 2014 va declarar l'emergència per la por que la pòlio s'estengués. El 2016 va ser el torn del Zika, que es va escampar per Amèrica. L'Ebola va comportar una situació d'emergència internacional dues vegades, el 2014 i el 2019 a l'Àfrica, especialment al Congo.
 

No restringeix viatges ni comerç

L'OMS sol ser cauta a l'hora de declarar una emergència mundial, sobretot per l'impacte econòmic que pot tenir, especialment pel que fa al turisme. Per això, especifica que "ha d'evitar interferències innecessàries amb el trànsit i el comerç internacionals".

Potser per això, tot i afirmar que poden aparèixer casos de coronavirus en qualsevol país, no recomana cap restricció de viatges o comerç basant-se en la informació de què actualment disposa. Tots els països han d'informar l'OMS si imposen mesures com restringir l'entrada a casos sospitosos, perquè l'agència pot exigir justificació científica.

L'OMS també alerta els diversos països sobre accions que puguin promoure "estigma o discriminació".
 

Compartir informació i recursos

En tot cas, la declaració obliga els països a coordinar personal, fons i altres recursos. Tots han d'establir mesures per detectar de manera ràpida la malaltia, aïllar i tractar els casos, traçar els contactes de les persones infectades i promoure mesures proporcionals al risc.

Tots els països han de compartir tota la informació amb l'OMS. Tot i que legalment no se'ls pot obligar, hi ha molta pressió per complir aquestes recomanacions, seguint el Reglament Internacional de Salut. Sí que és obligatori legalment comunicar casos d'infecció en animals a l'Organització Mundial de Salut Animal. https://www.oie.int

L'OMS també estableix que es doni suport a països amb ingressos baixos i mitjans perquè puguin respondre a la malaltia, facilitant-los eines de diagnòstic i accés a possibles vacunes i tractaments.
 

Xinesos repatriats

A part de totes aquestes mesures, la declaració serveix, sobretot, per conscienciar governs i ciutadans perquè entenguin que es tracta d'una situació greu i segueixin les recomanacions sanitàries i higièniques.

No deixa d'insistir, però, que s'estudiïn i justifiquin molt bé les mesures que interfereixin de manera significativa el trànsit internacional, tant de persones com de mercaderies, i que en aquests casos expliquin a l'OMS en què s'han basat per fer-ho. L'OMS estudiarà les justificacions i pot demanar que es reconsiderin. L'OMS està obligada a compartir aquesta informació, tant les mesures com les justificacions, amb la resta de països.

Les restriccions o les pors ja han començat a tenir efectes. El govern xinès ha anunciat que repatriarà tan aviat com li sigui possible tots els ciutadans originaris de la província de Hubei, degut a les "dificultats pràctiques amb què s'han trobat a l'estranger", especialment els de la ciutat de Wuhan. La Xina enviarà vols xàrter per tornar-los directament a Wuhan.

A les xarxes socials hi ha hagut protestes de xinesos i de ciutadans d'altres països asiàtics que manifestaven que s'han sentit rebutjats degut als seus trets físics a mesura que s'anaven sabent detalls sobre el nou virus.