Què passa amb la mascota en cas de separació o herència: ja preval el seu benestar

Aquest dimecres entren en vigor tota una sèrie de mesures per garantir els drets dels animals en casos de separacions, divorcis i herències, entre altres.

Són canvis al Codi Civil i a les lleis hipotecària i d'enjudiciament civil, aprovats al Congrés fa un mes amb l'única oposició del partit d'extrema dreta Vox.

Al Codi Civil ara queden fixats els criteris jurídics que els jutges han de fer servir en les separacions i els divorcis a l'hora de decidir qui s'encarrega dels animals domèstics.

El benestar animal, la prioritat

En aquest sentit, la prioritat a partir d'ara serà el benestar de l'animal, més que no pas els interessos o les voluntats de les persones que es divorcien.

Un dels nous supòsits és que l'amenaça o el maltractament a un animal domèstic es podrà considerar violència vicària i tindrà conseqüències a l'hora de decidir si hi ha o no custòdia compartida.

També que els jutges decidiran qui es queda l'animal, i també com es pagaran les seves despeses i si hi ha visites periòdiques perquè qui no se'l quedi el pugui veure.

Igualment, el codi civil incorpora el benestar animal com a criteri a l'hora de decidir el destí dels animals domèstics de les persones mortes, hagin o no fet testament.

Els animals, exclosos de les hipoteques

La llei aprovada el desembre i que ara entra en vigor també modifica la llei hipotecària perquè es tingui en compte el benestar dels animals a l'hora d'executar les hipoteques.

Això inclou que els animals de les granges o d'instal·lacions lúdiques o industrials no es consideraran part de les hipoteques que puguin tenir aquestes instal·lacions.

I en la llei d'enjudiciament civil es declaren no embargables aquests animals, per protegir els vincles d'afecte que tenen amb les persones amb les que conviuen.

"Éssers vius dotats de sensibilitat"

En general, les modificacions busquen protegir els animals per evitar el maltractament, l'abandonament i la mort cruel:

"Es concreta que els animals són éssers vius dotats de sensibilitat, cosa que no exclou que en determinats aspectes s'apliqui supletòriament el règim jurídic dels bens i les coses."

Són modificacions que estenen la consideració dels animals com a éssers sensibles a àmbits jurídics on això encara no estava contemplat.

Això ja era així en altres, com és el cas del Codi Penal, que el 2003 ja va diferenciar entre els danys als animals i els causats a les coses inanimades.

També suposa adequar la legislació espanyola a la de la UE, i l'acosta a altres de veïnes com les d'Alemanya, França, Suïssa o Portugal.

Aquesta llei es va començar a tramitar el 2017, però llavors va quedar aturada. Va tornar a entrar al Congrés a l'abril, i després de passar pel Senat, aquest desembre ha quedat definitivament aprovada.

La futura llei de protecció de drets dels animals

Al marge d'aquests canvis legislatius, el govern espanyol està impulsant una llei de protecció i drets dels animals molt ambiciosa.

L'avantprojecte, elaborat pel ministeri d'Afers Socials i Agenda 2030, el va presentar la ministra Ione Belarra l'octubre i vol lluitar sobretot contra l'abandonament dels animals domèstics.

Per fer-ho, preveu crear un document d'identitat i un registre unificat d'aquests animals, i obligar els propietaris a fer un curs de formació reglamentat.

Malgrat l'ambició, exclou la regulació dels toros i també dels animals de ramaderia i de laboratori.

La legislació catalana, des del 1988

Per la seva banda, Catalunya disposa d'una llei de protecció dels animals des del 1988, una legislació que es va ampliar i fixar en un text refós el 2008.

És en base a aquesta legislació que el 2011 es van deixar de fer curses de toros a Catalunya, amb l'excepció polèmica dels correbous d'algunes festes majors.