Què passa amb les nostres xarxes socials quan morim?

La Generalitat crearà un registre d'últimes voluntats digitals, on gratuïtament es podrà deixar constància de què volem fer amb totes les nostres dades i qui les gestionarà. La nova llei preveu també més protecció dels menors davant un mal ús d'internet i donarà als pares més poder per demanar a una xarxa social la retirada de continguts inapropiats dels comptes dels seus fills.

En la majoria de casos, els familiars han de demostrar que són parents i presentar un certificat de defunció perquè una xarxa social els doni accés al compte. Només plataformes com Facebook, Twitter o Google preveuen poder nomenar un hereu digital que gestioni el compte d'una persona quan mor, però molts usuaris no ho saben. Una situació complexa perquè no queda clar quina era la voluntat final del difunt, no podem saber per exemple, si volia mantenir obert o tancat per sempre el seu compte.

La persona designada per gestionar el llegat digital ha de quedar nomenada en el testament de la persona que mor o en cas que no hagi fet testament que ho deixi per escrit al registre de voluntats digitals que preveu el nou projecte de llei. El conseller de Justícia, Carles Mundó, explica que la legislació ha de donar eines per saber què fem amb els continguts digitals quan morim, en mans de qui queda la nostra empremta a la xarxa:

"Quan morim físicament no morim digitalment, i això la legislació ens hauria de donar eines per superar aquesta situació. Què passa amb aquells continguts que tenim a la xarxa: els arxius, les fotos..."

Protecció dels menors

Un nou marc legal que preveu també que els pares o tutors puguin acudir al jutjat i a través d'una resolució judicial per demanar als prestadors de serveis digitals que retirin continguts que puguin perjudicar els menors. Mundó apunta que es tracta de protegir els menors i prendre consciència de l'ús que es fa d'internet:

"Sabem que molts d'aquests continguts, quan aquests fills menors d'edat siguin més grans i, per exemple, es vulguin incorporar en el mercat laboral, poden ser continguts que puguin perjudicar la seva trajectòria professional i, per tant, creiem que la llei que avui aprovem el que ens ajuda és a prendre consciència."

La mesura és benvinguda pels experts tot i que legalment preveuen algun problema. Genís Roca, expert en empremta digital, explica que legislar factors que afecten aquestes grans empreses és complicat:

"Estem intentant legislar coses que pertanyen a empreses de característiques supranacionals. Quan per exemple hem volgut legislar pel dret a l'oblit i que Google no guardi segons quins resultats ens ha costat molt i hem tingut que apel·lar a Europa i ha sigut conflictiu, ha sigut un procés llarg. Segurament aquí passarà el mateix."

La normativa, que és pionera a l'estat espanyol, pretén també, diu el conseller, conscienciar de la importància dels continguts digitals tant a l'administració com a les plataformes digitals.