Què passa si decau l'estat d'alarma? Dibuixem tres escenaris

Els constitucionalistes rebaten l'afirmació de Pedro Sánchez dient que "no hi ha alternatives a l'estat d'alarma" per gestionar la crisi de la Covid-19. Els juristes en dibuixen fins a tres diferents, amb els seus avantatges i inconvenients.


Nou decret d'estat d'alarma

Si Sánchez perd la votació al Congrés, el seu executiu podria decretar un nou estat d'alarma. És a dir, tornar a la situació del 14 de març, quan se'n va decretar el primer. Durant quinze dies, per tant, el govern espanyol podria decidir qüestions relatives al desconfinament sense haver de necessitar l'aval dels grups parlamentaris.

Passats aquests primers 15 dies, sí que s'hauria de sotmetre de nou a l'aprovació del Congrés. Una decisió que es podria "considerar un frau de llei i una ruptura del control parlamentari que es planteja en el sistema polític espanyol", com apunta Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

Les lleis de salut pública

En el cas que del Congrés surti un "no" a la pròrroga i l'executiu espanyol no aprovi un nou decret d'estat d'alarma, es tornaria a l'escenari anterior; al que va permetre que el govern decidís el confinament de la Conca d'Òdena.

La cobertura legal la donen dues lleis: la de Salut Pública de l'any 2011 i la de Mesures Especials en Salut Pública del 1986. La primera atorga al ministre de Salut la capacitat per decidir mesures de coordinació. Els constitucionalistes, però, remarquen que aquesta norma no té rang de llei orgànica. Sí que en té la segona, la de Mesures Especials en Salut Pública. I en aquest cas, la norma, atorga la potestat per prendre decisions a les comunitats autònomes.

El govern espanyol presenta la situació sense estat d'alarma com un caos. Els constitucionalistes discrepen i apunten que no hi hauria un caos, però sí una pèrdua del comandament únic del govern espanyol i, segons Arbós, "d'una estratègia supraautonòmica legítima en aquests casos. La política que es fes a nivell d'estat seria la resultant de les que dissenyessin les comunitats autònomes."

Les mesures es podrien posar en comú en el Consell Interterritorial de Salut, presidit pel ministre, i qualsevol mesura adoptada en aquest fòrum hauria de ser fruit del consens, no sempre fàcil d'aconseguir. Seria un model més semblant a l'adoptat per Alemanya, on l'Estat només feia tasques de coordinació. Pel catedràtic de Dret Constitucional de la UNED, Carlos Vidal, "una situació com aquesta podria portar igualment a prendre decisions extraordinàries en el Consell Interterritorial per controlar la pandèmia."


El terme mig

El govern espanyol podria recuperar cert control en matèria de salut pública amb l'aprovació d'un reial decret llei perquè el ministre de Sanitat pogués dictar ordres per a tot el territori espanyol. Un decret que necessitaria l'aval del Congrés dels Diputats per convalidar-lo. Però no se sotmetria a aquest control parlamentari fins a un mes després d'haver-se aprovat al Consell de Ministres.

En aquest escenari, l'executiu de Sánchez també podria aplicar altres normes com la Llei de Seguretat Nacional, que deixa sota el seu comandament els cossos i forces de seguretat, inclosos els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza, i que permetria aplicar mesures de control i de confinament de la població. Una decisió que, segons Xavier Arbós, suposaria "una alteració excessiva de les competències de les comunitats autònomes diferent de la que hi ha ara a l'estat d'alarma, en què, de manera explícita, s'obre la possibilitat que les autonomies puguin articular les estratègies de desescalada."