Què passa si no hi ha acord per investir president? Els passos per a una repetició electoral

Amb els resultats de les eleccions generals, què passarà si els partits no són capaços d'arribar a un acord per investir un president després d'aquest 23J?

El Congrés i el Senat han de ser constituïts, com a màxim, el 17 d'agost. Ara bé, un cop feta la constitució de les cambres, no hi ha un termini per convocar el ple d'investidura d'un president del govern. Els passos a seguir són els següents:

► El president del Congrés comunica al rei quines són les formacions amb representació parlamentària.

► Tot seguit, el monarca convoca els seus representants a una ronda de consultes amb l'objectiu de proposar un candidat a la investidura.

► Un cop el rei ha fet la proposta, el president o presidenta del Congrés convoca el ple d'investidura.

Investidura fallida: dos mesos per convocar noves eleccions

És quan hi ha una primera votació d'investidura fallida que comença a córrer el rellotge. El candidat encara té l'opció d'obtenir una majoria simple en una segons votació. Si no és així, i cap altre candidat pot assolir la majoria, es pot anar a una repetició electoral.

Si passen dos mesos des d'aquesta primera votació i encara no hi ha cap candidat que hagi obtingut els vots necessaris per ser investit, el rei firma el decret de dissolució de les corts generals i convoca noves eleccions l'endemà que expiri aquest termini de dos mesos.

Les noves eleccions se celebren 47 dies després de la convocatòria. Abans eren 54, però el 2016 es va aprovar una reforma legislativa per agilitzar el procés en cas de repetició electoral, que ja es va posar en marxa quan es van haver de tornar a fer els comicis generals de l'any 2019.

8 dies de campanya en comptes de 15

Amb aquesta reforma, també es van reduir la campanya i les subvencions a la meitat. Així, la campanya dura 8 dies en comptes de 15. O, el que és el mateix, comença el 38è dia després de la convocatòria.

Quins pactes sumen

Juga amb el pactòmetre per veure quina majoria suma després de les eleccions:

Repeticions electorals el 2015 i el 2019

La reforma de la Llei Orgànica de Règim Electoral (LOREG) per agilitzar els tràmits en cas de repetició electoral es va aprovar el 2016, només dos dies després que Mariano Rajoy arribés a la presidència arran d'unes eleccions repetides per la incapacitat dels partits d'arribar a un acord l'any abans. Els primers comicis van ser el 20 desembre del 2015 i els segons, sis mesos més tard: el 26 de juny del 2016.

Tres anys després, el 2019, va haver-hi una nova repetició electoral. La primera cita amb les urnes va ser el 28 d'abril. La segona, el 10 de novembre. Finalment, Pedro Sánchez va ser investit el 7 de gener del 2020. Mesos de provisionalitat que veurem si es repeteixen aquest 2023.