Què passarà amb el cas Juvillà? El diputat vol esgotar la via legal per mantenir l'escó

El diputat de la CUP i secretari tercer de la mesa del Parlament, Pau Juvillà, ha anunciat que continuarà com a diputat i esgotarà totes les vies legals contra la decisió de la Junta Electoral Central, que dijous va ordenar retirar-li l'escó, per no haver tret els llaços grocs del seu despatx a l'Ajuntament de Lleida, l'any 2019.

També ha anunciat que ha presentat un recurs contenciós administratiu a la Sala Tercera del Tribunal Suprem (TS) amb petició de mesures cautelars contra la sentència que l'inhabilita com a diputat del Parlament. El diputat cupaire ha explicat al Més3/24 que, com a afectat, no ha pogut presentar al·legacions a la resolució de la JEC.

El diputat de la CUP està condemnat a mig any d'inhabilitació i a una multa de 1.080 euros per desobediència. El motiu: no haver retirat llaços grocs del seu despatx com a regidor a la Paeria tal com li va ordenar la Junta Electoral de Zona de Lleida, el 2019 i en període electoral.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sosté que Juvillà no pot acollir-se al dret a la llibertat ideològica, perquè estava actuant des d'un lloc públic i des d'un càrrec públic. A partir d'aquí, els magistrats conclouen que havia de garantir la neutralitat que la Junta ordena als poders públics en període electoral. La sentència, però, encara no és ferma.

Què ha dit el Parlament?

El 17 de desembre es va aprovar una resolució, amb els vots a favor dels grups independentistes, dels socialistes i dels comuns. Van acordar no retirar l'escó a Pau Juvillà perquè, en aquell moment, no veien cap incompatibilitat entre la situació del diputat de la CUP i el reglament del Parlament. Aquest preveu la retirada de l'escó només quan hi ha sentència ferma. Una condició que, ara mateix, no es dona en el cas de Juvillà.

És un moviment que la cambra va fer per accelerar la defensa del diputat de la CUP i per evitar una possible repetició del cas del president Quim Torra.

Què va passar amb el president Torra?

El 19 de desembre del 2019, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar l'aleshores president Quim Torra a un any i mig d'inhabilitació i a 30.000 euros de multa per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC). El motiu: no haver despenjat del balcó del Palau de la Generalitat la pancarta a favor dels presos polítics i dels exiliats en campanya electoral, tal com li havia ordenat la JEC.

El 3 de gener de 2020, la sentència tampoc no era ferma. Però la JEC va fer un moviment inesperat i, fins aleshores, inèdit. A partir d'una petició del PP, de Ciutadans i de Vox, la JEC va ordenar retirar l'escó al president Quim Torra. Ho va fer aplicant una controvertida interpretació de la LOREG, la llei electoral, que més endavant va avalar el Suprem.

Aquesta interpretació se centra en l'article 6.2 de la LOREG, que diu això:

"Són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat, quan la condemna hagi establert la pena d'inhabilitació per a l'exercici del sufragi passiu o la inhabilitació absoluta o especial de suspensió per a càrrec públic."

A partir d'aquest article, la Junta Electoral va equiparar "inelegible" amb "incompatible". I va aplicar el principi de la "inelegibilitat sobrevinguda". És a dir, li va retirar l'escó sense sentència ferma.

Tant el Parlament com el mateix president Torra van presentar recurs al Suprem contra aquesta decisió de la JEC. Van demanar mesures cautelars. Però el 23 de gener, el Suprem va tombar aquestes cautelars. I quatre dies després, el Parlament va retirar l'escó al president Torra. La sentència ferma no va arribar fins al setembre.

Què ha dit ara la Junta Electoral?

Ha recordat aquest precedent claríssim del cas Torra. Sosté que el Parlament ha examinat el cas Juvillà d'acord amb el seu propi reglament intern, però no pas amb aquella interpretació de la llei electoral que li va permetre retirar l'escó a l'expresident, encara que la sentència no fos ferma. I com que la cambra catalana no ho ha fet, doncs actua la Junta Electoral. Segons el seu escrit:

"El Parlament de Catalunya ha examinat les causes d'incompatibilitat previstes en el seu Reglament, però no el supòsit d'inelegibilitat establert en l'article 6.2 (...) Per això aquesta Junta considera que té competència per declarar el supòsit d'inelegibilitat sobrevinguda previst en l'article 6.2 de la LOREG, en no haver-ho fet així el Parlament de Catalunya."

I ara què?

La defensa de Juvillà i el Parlament presentaran recurs al Suprem. Molt probablement, aquest proper dilluns, i demanaran mesures cautelars. Això obliga el Suprem a pronunciar-s'hi d'una manera relativament ràpida. I quan ho faci, si rebutja aquestes mesures cautelars, tal com es preveu, estarem exactament en el mateix escenari que quan el president Torra va perdre l'escó. Veurem com actuarà l'actual presidenta del Parlament, Laura Borràs.