Què passarà amb el català a les aules? El litigi va per llarg, segons els experts

Aquesta setmana s'ha obert un nou capítol en la llarga batalla judicial al voltant de la immersió lingüística. Dimarts acabava el termini del TSJ per executar el 25% de castellà a les aules. I el govern hi ha respost de dues maneres: amb la llei d'usos oficials que s'ha d'aprovar molt aviat al Parlament, i amb el decret de dilluns. En base a això, ha enviat un qüestionari i instruccions a les escoles i instituts per validar el projecte lingüístic

Amb aquestes dues cartes sobre la taula, la Generalitat va enviar un escrit al Tribunal Superior de Justícia, el TSJC, en què li diu que la sentència és inaplicable perquè el nou decret llei prohibeix els percentatges. La pilota és a la teulada de la sala contenciosa, encarregada de donar-hi resposta. Quina? Els experts consultats per TV3 diuen que hi ha diverses opcions, i coincideixen que el litigi va per llarg.

Com explica el professor de Dret Administratiu de la UdG Josep Maria Aguirre, si finalment el tribunal admetés els arguments de la Generalitat, el contenciós quedaria finalitzat. Ara bé, si no els accepta o els accepta parcialment, continuarà l'execució de la sentència. Per exemple, el tribunal podria descartar el 25%, però exigir que es faci una altra assignatura en castellà.

Adreçar-se als directors?

Un dels aspectes més delicats és que el jutge podria demanar en última instància la col·laboració dels directors dels centres per aplicar la sentència. Si no col·laboressin, es podrien veure immersos en demandes per desobediència. Tot i això, aquest escenari és complex perquè al jutge li seria més senzill tenir un sol interlocutor -la conselleria- en lloc dels milers de directors.

En saber-se la data límit per aplicar la sentència, el conseller del ram va assegurar que la seva prioritat era, justament, protegir les direccions. De fet, el Departament d'Educació assumeix la responsabilitat legal dels projectes lingüístics que s'adaptin a la nova normativa. "Farem d'escut legal i jurídic", ha dit el conseller Cambray.

Nous passos dels contraris a la immersió

Mentrestant, l'Assemblea per una Escola Bilingüe ja ha presentat un escrit demanant al tribunal noves mesures d'execució davant el que consideren la desobediència del conseller. Ciutadans també ho ha fet a la Fiscalia pel mateix motiu, com ha explicat Inés Arrimadas:

"Ja estem acostumats que tot el que fa el govern amb aquest tema, o pot ser desobediència o prevaricació, d'aquí no baixa. I per tant, serà la Fiscalia i la justícia qui digui quins són els delictes."

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, considera aberrant la sentència. Assegura que seguiran el seu camí aplicant una sèrie d'accions per protegir i impulsar el català a l'escola i garantir l'aprenentatge de totes dues llengües:

"Jo em dec a l'alumnat i a les famílies, no em dec als tribunals. El que farem és garantir que l'alumnat acabi 4t d'ESO amb plenes competències orals i escrites en català i castellà."

La Generalitat té al seu favor -i així ho argumenta en l'escrit enviat al tribunal- un precedent del Tribunal Suprem en un litigi urbanístic. L'alt tribunal va emparar el 2005 el canvi legal del govern navarrès posterior a una sentència, com en aquest cas, i això va fer que no s'apliqués el que havia dictat el jutge.