Què passarà amb el gas després de l'atac a Ucraïna? A Espanya el problema serà el preu

Fins a quin punt és real el temor de quedar-nos sense gas? Ara per ara, Espanya manté unes reserves de gas del 58% de la seva capacitat, molt per sobre de la mitjana Europea, que s'acosta al 30%, i la dependència del gas rus és molt petita. Espanya rep gas d'una quinzena de països diferents.

Algèria és el principal proveïdor, amb el 41%, i fins al moment està complint fil per randa els seus compromisos. Li segueixen els Estats Units i Nigèria. I en quarta posició, Rússia, a qui comprem el 8,5% del gas, una mica més del que importem de França i de Qatar.

Ho ha recordat aquest mateix dijous, Arturo González, el conseller delegat d'Enagas, l'operador de les infraestructures per on ens arriba el gas a tot l'estat:

"Espanya disposa d'una xarxa de plantes regasificadores que permet l'arribada de gas des de qualsevol lloc del món, això significa que, en una situació com aquesta, ens trobem en una posició de més flexibilitat que altres països."

De fet, el mes vinent arribaran a ports com el de Barcelona 29 vaixells carregats de gas natural liquat, i encara hi ha marge perquè n'arribin més.

Espanya, amb sis plantes instal·lades, té un terç de tota la capacitat de regasificació que hi ha Europa. Un gas que podria subministrar-se als nostres veïns europeus, més dependents del gas rus, si no fos perquè les infraestructures de connexió amb França no són prou potents.

"El problema que hi ha aquí és que no hi ha prou vies de sortida d'aquest gas cap a la resta d'Europa", explica Aurèlia Mañé, professora de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona:

"No hi ha infraestructures d'exportació des d'Espanya cap a Europa, aquest és un dels grans temes històrics de per què no hi ha un gasoducte que vagi fins a Alemanya des d'aquí, cosa que es deu en part al lobby nuclear francès".

El problema d'Espanya, per tant, no serà l'abastiment, sinó el preu

Alguns analistes creuen que l'actual escenari de guerra s'ha convertit en l'última empenta per consolidar una transformació en el mercat del gas que portava anys gestant-se, en la qual es passarà d'un mercat regional amb diferents preus a un amb un únic preu, com ja passa amb el petroli des de la crisi del 73."

Perdrem aquesta bilateralitat de fer determinats contractes perquè hem d'entrar en aquest mercat internacional", explica Aurèlia Mañé:

"Que això vol dir també que el gas rus es pagarà al mateix preu que el gas algerià, que el de Qatar o el dels Estats Units, com passa ara amb el petroli, que és un, i aquests estats gasistes perden capacitat d'influència i poder, però vol dir que s'està organitzant cap a un mercat més especulatiu i volàtil."

I com a exemple, el que ha passat aquest dijous al mercat holandès, el de referència a Europa, on el gas s'ha disparat a mitja tarda gairebé un 60%, i l'efecte immediat de tot plegat arriba fins a l'interruptor de casa: gas més car vol dir electricitat més cara. La llum pujarà aquest divendres un 17%. Un increment de preus, en canvi, que no es notarà a la factura del gas, d'aquells que estiguin al mercat regulat, ja que el govern espanyol va limitar les pujades de preu de moment fins a l'abril.

Precisament, la ministra de transició energètica Teresa Ribera, assegurava aquest dijous que s'estudiaran en l'àmbit europeu la possibilitat d'activar noves mesures per pal·liar l'impacte dels preus energètics en el conjunt de l'economia.