Els escenaris d'una possible dimissió de Sánchez: qui seria president? Hi hauria eleccions?

La possibilitat que Pedro Sánchez renunciï a la presidència del govern espanyol obre un escenari incert amb moltes incògnites, però la majoria tenen resposta a la Constitució i la llei electoral espanyoles.

Què passa si Pedro Sánchez dimiteix?

L'article 101 de la Constitució espanyola té previst l'escenari d'una dimissió o defunció del president del govern espanyol o d'una pèrdua de confiança parlamentària, com ara una moció censura.

"El govern plega després de la celebració d'eleccions generals, en els casos de pèrdua de la confiança parlamentària previstos a la Constitució, o per dimissió o mort del seu president", diu la Carta Magna.

En aquest cas, la dimissió del cap de l'executiu comportaria que tot el gabinet continués en funcions fins que es nomeni un nou president.

Això significa que el govern espanyol estaria limitat en les seves atribucions, sense capacitat per legislar, igual que passa en el període entre unes eleccions generals i l'elecció del nou govern.

Qui nomenaria el nou president?

El Congrés seria l'encarregat d'escollir un nou president en un procés idèntic al de les investidures que se celebren després d'unes eleccions generals. S'aniria a una nova investidura.

El rei faria una ronda de consultes amb els portaveus dels partits amb representació a la cambra baixa i després d'escoltar les seves opinions designaria un candidat.

És el que va passar el 1981 quan va dimitir Adolfo Suárez. El seu partit, UCD, va proposar Leopoldo Calvo-Sotelo com a successor i, després d'un debat d'investidura, interromput en la votació per l'intent de cop d'estat del 23F, el Congrés el va escollir com a president.

En aquesta hipòtesi, el candidat designat pel rei per succeir Pedro Sánchez se sotmetria a un debat d'investidura i per ser elegit hauria de rebre el suport de la majoria absoluta del Congrés en primera votació o més sís que nos en segona.

És a dir, caldria tornar a negociar amb els nombrosos grups que van donar suport a Sánchez, entre els quals hi ha ERC i Junts, o bé optar per altres aliances, una opció del tot improbable.

Si el candidat no aconseguís ser investit, arrencaria un termini de dos mesos en què nous candidats proposats pel rei podrien optar a la presidència.

Si després d'aquests dos mesos cap candidat no aconsegueix la confiança del Congrés, les Corts es dissolen de forma automàtica i es convoquen noves eleccions generals.

Pedro Sánchez pot convocar eleccions?

La resposta és no, de moment. En el cas que Pedro Sánchez no decideixi renunciar aquest dilluns, data que ha fixat per anunciar què decideix, hauria d'esperar, com a mínim fins al 29 de maig, per convocar eleccions generals.

La llei impedeix que el president dissolgui les Corts abans que passi un any de l'anterior dissolució. Només des d'aleshores podria aprovar el decret de dissolució i convocatòria d'eleccions, que serien al cap de 54 dies.

Això portaria les eleccions a les últimes setmanes del mes de juliol. La llei no estableix que s'hagin de fer en diumenge, però si fos així, el més probable és que se n'anessin al 28 de juliol.

I si Sánchez decideix sotmetre's a una qüestió de confiança?

Una altra possibilitat és que Pedro Sánchez no renunciï al càrrec, però decideixi presentar una qüestió de confiança.

Es tracta d'un instrument polític de què disposa la presidència del govern espanyol per afrontar una situació de feblesa davant de la cambra que l'ha triat, i mitjançant el qual l'executiu demana al Congrés el suport a la seva política.

La Constitució, a l'article 172, estableix que el president del govern espanyol, amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres, pot plantejar davant del Congrés dels Diputats la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general.

El debat es desenvolupa amb el mateix format que les investidures, i si s'obté el vot de la majoria simple dels diputats: aquí també caldria tornar a negociar, probablement, amb grups com ERC o Junts.

Si Sánchez no obtingués la confiança del Congrés, passaria igual que si hagués dimitit i començaria el procés per investir un nou president, amb consultes del rei i un nou debat d'investidura.