Què penalitza la nova normativa europea per reduir emissions: avions, vaixells i edificis

Contaminar a Europa cada vegada sortirà més car, i ho notarem en més àmbits de la nostra vida diària. Aquest dimarts el Parlament Europeu ha aprovat una normativa que penalitza encara més les emissions de CO2.

Tot plegat forma part del paquet "Fit for 55", un pla que vol reduir les emissions de gasos contaminants un 55% l'any 2030, prenent com a referència el punt de partida els nivells del 1990.

Primer de tot s'endureixen les condicions per a la indústria amb topalls d'emissions més ambiciosos.

En el cas del transport, els avions ja pagaven una penalització, que també s'endurirà a partir del 2026. Ara els vaixells de càrrega entren també en el sistema de penalitzacions i hauran de pagar per contaminar a partir del 2024.

La normativa també preveu que els edificis més contaminants paguin una penalització, però encara s'han de marcar les condicions, de manera que, com a mínim, el sistema entraria en vigor el 2027.

L'Eurocambra ha aprovat la reforma del RCDE —incloent els sectors marítim i de l'aviació—, el Mecanisme d'Ajust en Frontera per Carboni i un nou Fons Social per al Clima

— Parlament Europeu (@Europarl_CAT) April 18, 2023

Els drets d'emissió, més exigents

Els drets d'emissió de CO2 és el sistema que permet als diferents operadors econòmics "comprar" un cert marge per contaminar en els processos industrials. En definitiva, és una penalització econòmica als que contaminen.

Aquests drets, anomenats ETS, es van introduir el 2005, i des de llavors les emissions dels sectors regulats ja s'han reduït un 41%. En les últimes setmanes, el preu d'aquests drets d'emissió ha superat per primer cop els 100 euros per tona emesa, de manera que, ara sí, el cost penalitza realment les empreses que més contaminen.

La normativa aprovada endureix les condicions i fa desaparèixer gradualment les excepcions a partir del 2026; les emissions s'hauran d'haver reduït un 62% l'any 2023, en comparació amb els nivells del 2005.

El transport contaminant, penalitzat

En el cas del transport, la normativa de drets d'emissió inclou per primer cop els vaixells de càrrega, que també hauran de pagar una penalització, i endureix la normativa per a l'aviació comercial, vigent des del 2012.

Tant en el cas del transport marítim com l'aeri, es fixen les condicions perquè s'incrementi gradualment l'ús de combustibles "sostenibles", majoritàriament sintètics. Els vaixells de càrrega també hauran de reduir les emissions, un 2% el 2025 fins a arribar al 80% de reducció el 2050.

Avís sobre els efectes secundaris

Quines conseqüències pot tenir això per al comerç marítim? Un estudi del CENIT, el Centre d'Innovació del Transport de la UPC, alerta que el tràfic de contenidors es podria desviar de ports com el de Barcelona o València cap als del nord d'Àfrica.

Sergi Saurí, director del CENIT:

"A partir d'ara, moltes rutes marítimes de contenidors, en lloc d'anar directament del sud-est asiàtic cap a ports europeus, poden tenir incentius per parar a algun port del nord d'Àfrica, fer allà el transbordament i amb altres vaixells més petits o similars fer totes les operacions cap al sud d'Europa."

I això podria comportar que ports com el de la capital catalana perdin control de la cadena logística, els temps de trànsit augmentarien i tindrien més dependència dels ports nord-africans.

L'estudi del CENIT conclou que per a dues terceres parts de les 14 línies de contenidors analitzades els pot resultar rendible fer aquesta redistribució, una xifra que pujaria al 80% a partir del 2030. Per evitar això, i també que les emissions es traslladin a la riba africana de la Mediterrània, Saurí proposa introduir excepcions a la normativa europea.

Més restriccions a l'aviació

La Comissió Europea calcula que el transport marítim causa entre el 3% i el 4% de les emissions de CO2. En el cas dels avions, s'espera que l'any 2050 el 62% del fuel que consumeixin sigui sintètic.

També s'obligarà les companyies a ajustar millor la càrrega de combustible per guanyar eficiència; la Comissió Europea vol evitar la pràctica d'algunes companyies, que carreguen excés de combustible per evitar haver de reomplir el dipòsit a aeroports on els és més car.

A més a més, els aeroports hauran de garantir la infraestructura per als avions que utilitzin fuels sostenibles.

Fre al "dumping" climàtic

En paral·lel, la Unió Europea també ha votat regles per no quedar-se sola en aquest esforç per reduir les emissions contaminants. I al mateix temps, evitar que altres regions del món facin "dumping" climàtic, és a dir, que aprofitin unes condicions mediambientals més laxes per produir més barat i fer la competència als productes europeus.

En concret, el Parlament Europeu ha votat penalitzar els socis comercials més permissius amb la contaminació i evitar que les empreses europees es deslocalitzin per estalviar-se el cost de contaminar. És l'anomenat Mecanisme Europeu d'Ajustament en Frontera (CBAM), que aplicarà una penalització, una mena d'aranzels, a productes com el ciment, fertilitzants, l'acer o l'alumini.

Els importadors d'aquests productes hauran de pagar una compensació si el país d'origen no aplica cap penalització a l'emissió de gasos contaminants.

És un moviment que, a la pràctica, també té càrrega política, perquè apunta directament a les pràctiques industrials i comercials de països com la Xina. I tot plegat pot traduir-se també en un encariment de certs productes, tan importats com produïts localment a la UE.