Què pensa el nou cap de l'església espanyola, que es perfila com una de les més conservadores

Luis Argüello, nou cap dels bisbes i conservador allunyat del papa Francesc, s'oposa a drets com l'avortament i l'eutanàsia, ha minimitzat els abusos sexuals a l'Església i ha criticat l'amnistia

Luis Argüello és el nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), en substitució del cardenal Joan Josep Omella. És un prelat conservador que no combrega amb la línia progressista del papa Francesc.

L'han definit com a ultraconservador disfressat de moderat i no decep els més devots en l'àmbit pastoral.

L'actual arquebisbe de Valladolid va néixer a Meneses de Campos (Palència) fa 70 anys, i li agraden els micròfons i la distància curta. No es talla gens i la seva postura en temes com els abusos sexuals dins de l'Església, l'eutanàsia, els drets LGTBI+ o l'avortament li han comportat crítiques.

Gran orador i, malgrat tot, dialogant, aquest dimarts ha dit que vol col·laborar amb tothom, inclòs el govern de socialistes i Sumar, tot i la gran distància ideològica que els separa.

Encara que ha situat com a número dos un bisbe progressista i molt proper al papa, el cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo, amb les votacions d'aquest dimarts, l'Església espanyola es perfila com una de les més conservadores del món, de bracet amb la italiana.
 

"No jutjar amb la mentalitat d'avui" els abusos de l'Església

Argüello arriba al càrrec després de picar pedra durant anys a la comissió permanent de la Conferència Episcopal Espanyola. Va ser-ne secretari general durant quatre anys i portaveu, moment en què va emetre algunes de les opinions que li han sigut criticades.

Un dels temes polèmics ha sigut la seva gestió dels abusos sexuals a l'Església. Precisament, un dels reptes que tindrà durant el mandat de quatre anys que ara comença serà la posada en marxa del pla de reparació integral de les víctimes.

No ha concretat quina serà la seva línia d'actuació. El que sí que ha fet després de ser elegit ha sigut saludar un grup de víctimes que s'havien concentrat a la porta de la CEE a Madrid, en un moviment que alguns interpreten com un gest.

Argüello i José Cobo, que serà el seu número dos durant el mandat, saludant a víctimes d'abusos sexuals en el si de l'Església que s'han congregat a les portes de la Conferència Episcopal
Argüello i José Cobo, que serà el seu número dos, saludant víctimes d'abusos sexuals en el si de l'Església (EFE/ Chema Moya)

En el passat, Argüello havia minimitzat els abusos i havia menystingut les víctimes. Durant la presentació del balanç del Servei d'Atenció a Víctimes d'Abusos (SAVA) de l'Església va reclamar "no jutjar amb la mentalitat d'avui" els abusos sexuals comesos "fa 40 anys".

També ha criticat en altres ocasions que, segons ell, es posi només el focus en els abusos en aquesta institució i no en altres sectors de la societat.

L'avortament, no un dret sinó "un drama"

Pel que fa a drets socials reconeguts com l'avortament o l'eutanàsia, Argüello s'hi ha mostrat obertament en contra.

En relació amb l'avortament, rebutja que sigui un dret. En unes declaracions, va afirmar que era "un drama" i va demanar "no frivolitzar" amb aquesta situació abans d'afegir que "la vida és sagrada i mereix ser protegida".

"L'avortament és un drama. No podem frivolitzar-hi, ni els que hi estan a favor ni els que hi estem en contra, amb una situació de tant patiment. No es pot resoldre dient que és un dret."

Argüello tampoc és defensor dels drets LGTBI. Fa un temps va afirmar que els capellans no podien ser gais perquè no són homes de debò:

"Dins d'aquesta configuració d'homes cèlibes, demanem que siguin totalment homes; per tant, heterosexuals."

 

Contra l'amnistia i el dret a decidir

Malgrat que ara hagi afirmat que està disposat a col·laborar-hi, en el passat Argüello també va criticar la formació de govern entre PSOE i Podem i algunes de les seves mesures, com l'exhumació de Francisco Franco de Cuelgamuros, anteriorment conegut com el Valle de los Caídos.

A les xarxes socials tampoc s'ha estat de fer comentaris polèmics, com aquest que va fer fa quatre mesos sobre l'amnistia:

També es va posicionar contra el dret a decidir, del qual va dir que no era "moralment legítim".

 

ARXIVAT A:
ReligióEsglésia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut