Què pensa fer Israel un cop s'acabi la treva a Gaza

Israel i Hamas han acordat allargar la treva de Gaza. L'acord inicial eren quatre dies amb la possibilitat d'ampliar-lo fins a quatre més sempre que la milícia palestina continuï alliberant 13 ostatges cada dia i Tel-Aviv correspongui alliberant 39 palestins simultàniament i permetent l'entrada de més ajuda humanitària. I l'acord ha estat, de moment, per a dos dies més.

Fins dimecres a la nit, doncs Hamas haurà alliberat, previsiblement, una setantena d'ostatges i Israel, uns 240 presoners. A Gaza, encara quedarien més de cent segrestats (la majoria militars) i als centres penitenciaris israelians, prop de 10.000 palestins.

I què pensa fer Israel després

Tant Benjamin Netanyahu com la seva cúpula militar han deixat claríssim que la guerra es reprendrà "amb tota la força" tan bon punt s'acabi la pausa pactada en els combats. Hamas ha dit el mateix i el primer ministre israelià s'ha desplaçat per primer cop aquest diumenge fins a dins de Gaza per transmetre el missatge a la seva tropa.

"Continuarem lluitant fins al final, fins a la victòria. Res ens aturarà, tenim la força, la voluntat i la determinació per aconseguir tots els objectius de la guerra."

Els objectius declarats de Netanyahu són tornar a casa tots els ostatges, impedir que Hamas sigui una amenaça per a Israel i per tant "esborrar" del mapa de Gaza l'organització islamista. De moment, Israel controla barris del nord i de la capital, Ciutat de Gaza, i espera tenir conquistada tota la zona a mitjans de desembre.

Fins ara, ja ha expulsat un milió de palestins cap al sud, on n'hi vivia un milió més, i ha provocat una catàstrofe humanitària de dimensions colossals.

Tots cap a la zona d'Al-Mawasi

La gran pregunta és què pensa fer Israel amb dos milions de persones si, com insinua, vol aniquilar Hamas també del sud de Gaza, on encara hi hauria la cúpula i milers de milicians barrejats entre la població.

Si aplica la lògica del nord, això vol dir arrasar barris on clarament no podrien tornar els civils. I on anirien? Doncs fa dies que Israel llança octavilles als palestins de la Franja amb un mapa amb la zona del sud-est de la Franja i un text que diu "per a la vostra seguretat, us heu de quedar al sud de Gaza, específicament a la zona humanitària d'Al-Mawasi que permet condicions per a la vostra protecció i la dels vostres éssers estimats".

#???? ?? ???? ???? ????? ???? ???? ??????:

? ??? ???? ????? ??? ??????? ????? ?????? ??????? ?????? ????????? ????? ??? ????? ????? ????? ????? ???? ???? ?????? ??? ??????? ???? ??? ???? ???? ????? ??? ?????? ??????? (16:00) ???? ?????? ??? ???? ???? ??? ???????? ?????????.… pic.twitter.com/kuO2AFbVyl

— ?????? ????? (@AvichayAdraee) November 23, 2023

El problema és que l'àrea delimitada per l'exèrcit israelià només té vuit quilòmetres quadrats, està semideserta, no té quasi infraestructures, ningú sap com hi cabrien centenars de milers de persones, i l'ONU ja ha dit que no participarà en la creació d'un megacamp de desplaçats en aquest punt.

Els motius de la treva

Realment pensa Israel confinar la població de Gaza en aquest punt i ho creu viable? És una incògnita però, en tot cas, el govern Netanyahu pensa que si Hamas s'ha avingut a alliberar ostatges, és gràcies a pressió extrema a què l'ha sotmès, i això inclou la destrucció del nord de Gaza i la mort de més de 14.000 palestins.

L'altre punt de vista és que la pressió internacional i la de l'opinió pública israeliana angoixada pels ostatges són els que van portar Israel a acceptar una treva que durant setmanes havia rebutjat.

S'hi negava amb l'argument que la treva aturaria el bon ritme de la invasió i seria molt útil a Hamas per reforçar-se i recompondre's. L'alto el foc inclou, per exemple, que no volin drons espies al sud de Gaza i només en hores establertes al nord, de forma que Hamas pot moure actius sense que el detecti tant l'enemic.

Sigui com sigui, des del 7 d'octubre, el primer ministre ha advertit que la guerra serà llarga. Si els combats es reprenen a principis o finals de setmana, és previsible que la pròxima treva tardi molt a arribar i Israel intentarà expandir la seva ocupació al màxim, potser sense tanta pressió de l'opinió pública que ja tindrà a casa les dones i les criatures segrestades.

Fins ara, ha rebut pressions però Washington i Brussel·les, que li donen cobertura, l'han deixat fer en línies generals. El dubte és si la tolerància exhibida fins ara pels aliats té encara molta més corda, sobretot davant d'una catàstrofe humanitària que amb la fi de la treva només pot anar a pitjor.