Què pensen els catalans i les catalanes, en 10 gràfics
Una enquesta del CEO, feta a més de 5.000 persones, ofereix un retrat més detallat que mai del que opina la societat catalana
Les persones que viuen a Catalunya estan a favor de regular la prostitució, d'incloure una tercera opció de gènere en els documents oficials i, en alguns casos, de la gestació subrogada.
També estan majoritàriament a favor d'il·legalitzar partits polítics contraris als drets humans i a la democràcia i tenen la percepció que hi ha més persones immigrades de les que hi ha en realitat.
En general, els catalans defensen els drets dels animals però aposten per utilitzar-los en algunes activitats en benefici de les persones.
Se senten orgullosos de ser catalans -i també de ser espanyols- i el que més els agrada de Catalunya és la manera de ser i de pensar dels ciutadans.
Són algunes de les dades de l'enquesta sociopolítica del Centre d'Estudis d'Opinió, feta a més de 5.000 persones, que s'ha presentat aquest dijous. L'estudi ofereix un retrat de la societat catalana amb més detall que mai.
Percepció de més persones immigrades de les que realment hi ha
En l'enquesta, s'hi observa una tendència a sobreestimar la població nascuda a l'estranger. Un 27% dels enquestats no sap indicar quin percentatge de població resident ha nascut fora de l'estat espanyol i, entre els que sí que responen, la resposta mitjana és d'un 36%.
A Catalunya, segons les dades de l'Idescat corresponents a l'any 2022, hi ha un 21% de residents nascuts fora de l'estat espanyol.
Per opcions polítiques, els simpatitzants de tots els partits tenen una percepció de la proporció de persones nascudes fora de l'Estat superior a la realitat. Els que més s'hi acosten són els simpatitzants de la CUP i En Comú Podem, i els que més se n'allunyen, amb molta diferència, són els simpatitzants de Vox, que donen una xifra que és més del doble de la real.
Gairebé la meitat dels enquestats, un 47%, creu que a Catalunya hi ha més immigrants en situació regular que irregular, mentre que un 26% pensa que la proporció és similar i un 23% opina que hi ha més immigrants en situació irregular que regular.
Persones immigrades i de religió musulmana, dos grups sense prou drets
Sobre si col·lectius que històricament han estat discriminats i que en molts àmbits encara es troben en situació de desavantatge, un de cada tres enquestats creu que les persones immigrants ja tenen els drets que han de tenir i quatre de cada deu que les persones de religió musulmana, també.
És precisament en aquests dos col·lectius en què hi ha un percentatge més alt de la població que pensa que se'ls han concedit massa drets: un 30% en el cas de les persones musulmanes i un 25% pel que fa a immigrants.
En canvi, una majoria opina que les dones i el col·lectiu LGTBIQ+ "encara no tenen prou drets".
Com més renda, més percepció de seguretat
En general, els catalans i les catalanes tenen una percepció de seguretat alta. Set de cada deu persones opinen que el lloc on viuen és una zona segura (63%) o molt segura (9%).
Un 27% dels enquestats, però, creu que el seu barri o municipi és insegur (24%) o molt insegur (3%).
La percepció de seguretat, però, varia segons el nivell de renda o el lloc de residència. Entre les persones que viuen en les seccions censals amb la renda més alta, un 82% considera que la seva zona és segura o molt segura.
Aquest percentatge disminueix a mesura que també disminueix la renda i, en les seccions censals amb la renda més baixa, només el 54% creu que és una zona segura o molt segura.
Per volum del municipi, on hi ha més percepció d'inseguretat és a les ciutats que tenen entre 150.000 i un milió d'habitants, on un 38% dels enquestats que hi viuen tenen percepció d'inseguretat.
En canvi, als pobles d'entre 2.000 i 10.000 habitants, els enquestats que responen que tenen sensació d'inseguretat són un 13%.
A favor d'una tercera opció de gènere als documents oficials
Sobre la possibilitat que als documents oficials hi hagi una tercera opció de gènere per a les persones que no s'identifiquen ni com a dona ni com a home, un 48% s'hi mostra a favor i un 23% en contra, mentre que un 29% no té opinió sobre això o no vol respondre la pregunta.
Per grups d'edat, la proposta té més suport entre els més joves que no pas entre les persones de més de 35 anys.
La tercera opció en els documents oficials té molts més adeptes entre el col·lectiu LGTBIQ+, un 81%, que entre les persones que no són del col·lectiu, entre les quals el percentatge baixa fins al 47%.
A la pregunta sobre si s'ha de permetre a les persones transsexuals i transgènere a canviar el sexe als documents oficials sense un diagnòstic psicològic previ, el 43% dels enquestats s'hi mostra favorable i un 30%, contrari. Un 27% no respon.
A favor de la gestació subrogada en alguns casos
Gairebé dues de cada tres persones creu que s'hauria d'acceptar la gestació subrogada, preferentment sense pagar diners a canvi.
Un 15% dels enquestats hi està a favor sempre i un 48% en alguns casos. En canvi, el 18% s'hi oposen totalment i un 19% no respon a la pregunta.
A les persones que hi donen suport en alguns casos, l'enquesta els ha preguntat què en pensen en cas que la gestació subrogada sigui remunerada o no. Entre els que han respost que donen suport a la gestació subrogada en alguns casos, un 51% s'hi mostra a favor si és altruista. En cas que sigui remunerada, el percentatge baixa al 41%.
Tres de cada quatre persones volen regular la prostitució
Sobre si cal abolir la prostitució o bé regular-la, un 75% de les persones enquestades és partidari de regular-la i un 16% creu que s'ha d'abolir i castigar el proxenetisme i els clients. Un 6% dels enquestats pensa que cal mantenir la situació actual.
El suport a la regulació és majoritari a totes les franges d'edat. Per gèneres, entre les dones el percentatge de partidàries d'abolir la prostitució és més gran que entre els homes: 19% davant del 12%, tot i que en tots els casos l'opció preferida és regular-la.
La manera de ser, el que més agrada del país
Les persones enquestades han respost en una pregunta oberta sobre què és el que més els agrada de Catalunya. La manera de ser i de pensar dels catalans i les catalanes és l'opció més assenyalada (29%), seguida de la cultura i les tradicions (15%) i qüestions relacionades amb el territori (14%).
La política destaca entre els aspectes més negatius del país. Un 19% dels enquestats respon la insatisfacció amb la política i un 18% qüestions relacionades amb les relacions de Catalunya amb l'Estat. En tercer lloc, amb un percentatge molt més petit (4%), hi ha un empat entre la pressió fiscal i la immigració.
Tres de cada quatre enquestats se senten orgullosos de ser catalans, entre els que n'estan molt (44%) i els que n'estan bastant (33%). Els que se senten orgullosos de ser espanyols representen el 55% de la població, entre els que se'n senten molt (25%) i els que se'n senten bastant (30%).
Per opcions polítiques, hi ha poques sorpreses. Els que se senten més orgullosos de ser catalans són els simpatitzants de Junts (98%), Esquerra (96%) i CUP (88%), seguits dels seguidors del PSC (76%) i En Comú Podem (73%). Menys de la meitat de les persones que simpatitzen amb Ciutadans (48%), PP (46%) i Vox (46%) se senten orgulloses de ser catalanes.
Els resultats són gairebé a la inversa quan es pregunta sobre l'orgull de ser espanyol. Un 90% dels simpatitzants del PP, un 87% dels de Vox, un 85% dels del PSC i un 80% dels de Ciutadans se'n senten molt o bastant orgullosos.
Un 51% de les persones que simpatitzen amb En Comú Podem se senten orgulloses de ser espanyoles. Per últim, els percentatges més baixos són els dels simpatitzants de la CUP (8%), Junts (16%) i Esquerra (23%).
A favor d'il·legalitzar partits en determinades circumstàncies
Més de la meitat de la població veuria amb bons ulls la il·legalització d'alguns partits polítics, segons les circumstàncies. L'opció que recull més suport és la d'il·legalitzar partits contraris als drets humans, defensada per un 83% dels enquestats, entre els que defensen fer-ho sempre (59%) i els que hi estan a favor només en determinades circumstàncies (22%).
També rep un ampli suport la prohibició de formacions contràries a la democràcia (74%) o d'extrema dreta (70%). Gairebé sis de cada deu enquestats està a favor de prohibir partits contraris a la Constitució espanyola (59%) o d'extrema esquerra (57%).
Els percentatges són similars quan es pregunta sobre la restricció de la publicació d'idees, manifestacions i actes públics de determinats grups.
Garantir drets per als animals, però que es puguin utilitzar en algunes activitats
Dues de cada tres persones enquestades està a favor de garantir alguns drets per als animals, però comptabilitzant-los amb algunes activitats en benefici de les persones.
En canvi, un de cada quatre enquestats pensa que els animals han de tenir els mateixos drets que les persones d'estar lliures d'explotació. Una minoria, un 2%, creu que els animals no necessiten gaire protecció dels seus drets.
Per activitats, hi ha una clara majoria d'enquestats a favor que es pugui tenir animals com a mascotes (90%) i de la ramaderia a l'aire lliure (89%).
Sense tanta claredat, també són majoria els partidaris de permetre la recerca científica amb animals (66%), la ramaderia en granges (53%) o els zoològics i aquaris (48%).
En casos com la caça i la pesca recreatives (55%) o bé els espectacles amb animals (77%), la majoria de persones està a favor de prohibir-les.
D'entre les persones enquestades, un 6% són vegetarianes i un 4% es consideren veganes.
Un retrat de l'opinió de la ciutadania en temes clau
L'enquesta presentada aquest dijous s'ha fet amb la metodologia "push--to--web+paper". Més de 20.000 persones de més 16 anys i residents a Catalunya van rebre una carta al domicili amb un enllaç i un codi QR per respondre l'enquesta per ordinador, tauleta o telèfon.
Els qui no van respondre van rebre el qüestionari en paper per ser completat i retornat. La mostra final va ser de 5.569 persones, de les quals un 77,2% van respondre a través d'internet i el 22,8% restant en paper.
A l'hora de rebre les respostes, es va obtenir un percentatge de persones amb estudis universitaris, catalanoparlants i població nascuda a Catalunya superior als percentatges de la població. És per això que les ponderacions fetes des del CEO han hagut de corregir aquestes desviacions per obtenir una mostra molt més representativa.
Des del CEO destaquen que, tant pel nombre d'enquestats com el mètode, l'estudi ofereix un retrat de l'opinió de la ciutadania en temes clau.
El treball de camp de l'enquesta es va fer entre el 2 i el 30 de desembre, tot i que fins al 10 de febrer es van rebre respostes. Les preguntes s'han elaborat des del Centre d'Estudis d'Opinió o bé s'han adaptat d'enquestes internacionals.
Els resultats complets i el qüestionari amb les preguntes literals estan disponibles a la pàgina web del CEO.
