Què podem esperar de la COP29, la Cimera del Clima, quan vivim cada cop fenòmens més extrems

La tragèdia causada per la dana al País Valencià, la sequera extrema en què estem immersos ja fa anys, els incendis de sisena generació, els rècords de temperatura i els milers de morts per onades de calor a tot Europa... Urgeix un acord ambiciós a la COP29, que ha començat aquest dilluns, perquè cada cop és més evident que cap país se'n salva, ni ric ni pobre, i que els efectes de l'escalfament global van molt de pressa.

Però ho serà, d'ambiciós? La fi dels combustibles fòssils es va quedar, en l'anterior cimera als Emirats Àrabs, en una insuficient invitació a "allunyar-se'n progressivament", i en aquesta cimera s'haurà de veure si continua igual. Sobretot perquè precisament l'Azerbaidjan és un dels principals països productors de gas i petroli, i això, com l'any passat, fa despertar recels.

Alguns experts ja han dit que és com deixar anar la guineu a dins del galliner. Jo diria que és com posar l'alumne trapella de la classe a posar ordre mentre el docent és fora parlant amb el director. Perquè no oblidem que totes les negociacions, siguin en el país que siguin, estan coordinades per les Nacions Unides.
 

Per què es fa a l'Azerbaidjan?

Tot i així, és comprensible que el fet que la cimera es faci en un país en què el 48% del PIB prové del petroli i el gas causi fins i tot indignació. També, perquè els mesos abans de la cimera, el govern del país ha detingut més d'una trentena d'activistes ambientals i periodistes, segons organitzacions de drets humans.

Malgrat això, el president de la COP, Mukhtar Babaiev, ministre d'Ecologia de l'Azerbaidjan, mostrava així les seves bones intencions en un discurs previ a la inauguració ara fa just dues setmanes:

"A la COP29 la nostra prioritat és acordar un nou i ambiciós objectiu de finançament per al clima. Milers de milions de persones compten amb nosaltres."

Mukhtar Babaiev és el ministre d'Ecologia del país, però també va ser un executiu de la indústria petroliera. I és bastant lògica la pregunta: per què van triar l'Azerbaidjan?

"Forma part de com està plantejat el sistema", ens explica Olga Alcaraz, doctora en Física i membre del Grup de Governament del Canvi Climàtic de la UPC. "Hi ha 5 grans regions al món, segons l'ONU, i enguany li tocava la presidència a Europa de l'Est. És una zona amb molts conflictes, així que l'Azerbaidjan va ser el país al qual tots els altres van donar el sí. I també és veritat que, per a ells, és una manera de presentar-se al món, de guanyar bona imatge".
 

Quin serà el paper dels Estats Units?

També és una cimera marcada pel triomf de Trump, evidentment aportant-hi pessimisme. Malgrat que ja es pot deduir que, de moment, l'equip negociador serà el del gabinet de Biden, ja que el nou president no pren possessió de la cadira fins al gener.

Ara bé, cada cimera és important, perquè el temps se'ns acaba i perquè un caliu d'entesa marcarà les cimeres següents.

Per Olga Alcaraz, "seria una bona COP si el resultat fos satisfactori per a tothom, perquè a la pròxima COP els països han de presentar els seus objectius climàtics i si tothom surt enfadat, és clar que l'any següent no seran prou ambiciosos."

Quin serà el tema estrella?

El tema estrella serà aconseguir els diners necessaris, un finançament climàtic que ha de sortir dels països industrialitzats per anar cap als que estan en desenvolupament: 100.000 milions anuals que van amb retard i que són escassos. Només suposen el 0,17% del PIB dels països rics.

"Sembla moltíssim, però no ho és", diu Alcaraz. A més, destaca que hi ha diferències sobre com s'han de donar aquests diners: "En principi, els països desenvolupats són poc proclius a donar els diners. I el que volen és donar-los com a préstecs, no com a donacions".

"Els països pobres els haurien de tornar amb interessos, i això augmentaria encara més la seva pobresa, el seu deute."

Inici de la cimera amb els ulls posats al País Valencià

La coincidència de l'inici de la cimera amb les conseqüències del temporal al País Valencià, que encara es noten, ha centrat molts dels missatges d'organitzacions ecologistes.

Rebel·lió o Extinció i Rebel·lió Científica han definit com a "hipocresia homicida" que la COP s'inauguri en un moment en què el País Valencià "encara afronta les conseqüències del desastre climàtic" després de la dana que ha causat més de 200 morts. "La indústria dels combustibles fòssils és responsable de catàstrofes com la de València, de les víctimes i dels danys", han denunciat.

Per la seva banda, la directora executiva de Greenpeace a l'estat, Eva Saldaña, indica que la dana al País Valencià ha mostrat la "urgència" de posar recursos econòmics al servei de la reparació de les pèrdues i danys i, també, d'implementar plans d'adaptació davant dels impactes de la crisi climàtica.

L'organització assenyala que la crisi climàtica ja mostra els seus "pitjors efectes, en forma d'esdeveniments meteorològics extrems cada vegada més freqüents i intensos". A més, remarca que, segons la ciència, aquests fenòmens "seran especialment virulents al Mediterrani". Segons Greenpeace, l'alta temperatura del Mediterrani ha convertit el mar en "una veritable bomba de rellotgeria per alimentar tempestes fora de qualsevol escala".

Greenpeace defensa que "l'única acció climàtica realment efectiva" és l'abandonament "progressiu, però definitiu" dels combustibles fòssils.

"El canvi climàtic ens ha sacsejat amb extrema duresa a València i, si no s'actua amb fermesa, ho tornarà a fer", ha dit Pedro Zorrilla, representant de Greenpeace Espanya a la delegació internacional de l'organització ecologista a Azerbaidjan.

Precisament Greenpeace ha desplegat al centre de Madrid una pancarta gegant amb el missatge "Frenar el canvi climàtic salva vides".

Una (altra) cimera crucial

La COP comença en un moment en què el 2024 va camí de ser l'any més calorós a tot el món des que es tenen registres de temperatures, com ho serà també la dècada del 2015 al 2024. La concentració de CO₂ a l'atmosfera no es redueix, l'escalfament dels oceans torna a batre rècords, el nivell del mar continua pujant mig centímetre cada any, i glaceres i casquets polars continuen perdent gel.

Podem pensar que les cimeres es van succeint i que els resultats són més o menys transcendents. I més, tenint en compte que els Acords de París del 2015 que pactaven limitar l'escalfament a 2 graus i fer tots els esforços per no depassar el grau i mig, cada cop estan més lluny d'acomplir-se. Aquest any, el planeta ja ha superat en algun moment el grau i mig d'increment de la temperatura global en comparació amb el període preindustrial, segons l'Organització Meteorològica Mundial. Precisament, el que volien evitar els acords de París.

Però, en realitat, és més important que mai que l'únic mecanisme que hi ha per posar d'acord 198 països per mobilitzar la gran maquinària d'acció climàtica funcioni.

Comencen dues setmanes crucials en què hem de tenir els ulls a sobre de la cimera, per veure si l'Azerbaidjan aprofita per facilitar la negociació o per fer negocis petroliers i gasístics, i per decidir un futur que pot ser més negre o més suportable.