La pinya dels Xiquets de Tarragona en un moment del concurs (Reuters/Albert Gea)

Què podem esperar del Concurs de Castells: què hi diuen els entesos

Les 12 millors colles del rànquing participen aquest diumenge en el Concurs de Castells de Tarragona. Què en podem esperar? Hem anat a buscar l'opinió de cinc experts en castells
Redacció Actualitzat
TEMA:
Castellers

Agustí Forné

Periodista de TV3 especialitzat en castells

Les exhibicions castelleres es fan habitualment per les festes majors o per commemorar diades de les colles. Diumenge és Sant Bru, no pas Santa Tecla. Per tant, no és la festa major de Tarragona, però hi ha castells: el Concurs bianual. "L'espectacle més gran del món casteller", en diuen. I segurament ho és, el que no tinc tan clar és que això tingui gaire a veure amb la cultura popular.

Els castells per Santa Tecla no em costen ni un duro. Mentida, l'esmorzar d'espineta amb cargolins, un ull de la cara. Al concurs l'esmorzar tampoc és de franc, però he de pagar 15 euros per veure els castells. Veure, només veure, no participar com es fa, per definició, a les diades castelleres. I qui hi vulgui participar fent pinya amb la seva colla favorita, ha de portar una samarreta i una polsera identificativa, com si fos un concert o una cursa de motos. Cultura popular.

Per Santa Tecla, quan acaba la diada, tots sabem qui ha guanyat i qui no ha guanyat. Fins i tot, pot ser que més d'una colla hagi guanyat, o totes. No calen calculadores. Cal sentit comú.

Perquè, què val més, un castell de 10 amb folre i manilles o un 2 de 8 o quatre de nou sense folre? Què és més difícil, el 3 de 9 sense folre o el 2 de 9 sense manilles? O el 9 de 9 o el pilar de 9? He fet l'exercici de preguntar-ho a sis castellers diferents, que han fet algun d'aquests castells, i no s'ha posat d'acord. Què serien els castells sense aquests debats sense resoldre? Però en el Concurs, un grup de savis ho fa. I aquells castells que semblen impossibles es redueixen a un grapat de punts.

Diumenge hi ha Concurs. Visca els castells! Visca Santa Tecla! Visca la cultura popular!

Xavier Aymerich Porta

Sotseditor del 324.cat i periodista especialitzat en castells

Per mi, el Concurs de Castells és un ESPECTACLE (així, en majúscules). Hi he anat des de ben petit. Primer, entre el públic, amb mon pare i fent sumes de punts a mà. Després, amb samarreta de dues colles diferents, participant a les pinyes dels seus castells. Si hi anava amb la família, una colla. Amb els amics, una altra. I, finalment, 12 anys fent la narració de ‘Castells a RAC1'. Sempre amb la mirada d'un nen petit que es meravella per l'explosió de colors, fites úniques i capacitat d'atracció d'un esdeveniment com aquest. Tinc un bon amic que sempre diu que, si això fos americà, ens ho menjaríem a la sopa.

Aquesta temporada analitzo la sessió de diumenge amb dubtes i una sensació estranya. És com la temporada en si mateixa. Va començar amb una remesa de grans castells de les colles que opten a guanyar la XXIX edició i amb la impressió que la temporada podia ser brillant. Però encarem el Concurs i qui més qui menys té sensacions agredolces pel que ha passat de mitja temporada fins avui. Crec que hi ha un punt de ràbia que cal tenir present. Perquè la ràbia et pot ajudar a tenir un extra de motivació, però, a la vegada, pot fer aparèixer nervis quan el que es necessita és calma i control de la situació.

Segurament hi ha uns favorits, però la capacitat de sorpresa, i més al Concurs, és gran. La meva sensació és que és una edició on els errors marcaran el Concurs. Enguany, a totes les colles que opten clarament al podi se'ls ha entravessat algun castell. I això em porta a pensar que difícilment veurem un full d'actuació immaculat. Més aviat al contrari: els errors poden provocar canvis d'estratègia i cartes inesperades. I, per tant, que els errors marcaran el Concurs. I el que és més bonic: als castells i en ple Concurs, pot passar de tot.
 

Josep Almirall

Editor i presentador de l'informatiu casteller "3 Rondes" de Catalunya Ràdio

Si els castells fossin una ciència exacta, molt probablement aquest diumenge a les 10 del matí, abans de començar el Concurs, el cap de colla i el president dels Castellers de Vilafranca pujarien a dalt de tot del podi de la Tarraco Arena Plaça (TAP) i recollirien el primer premi de la competició. Però no ho són.

Els Verds tornen a ser els grans favorits, però enguany, la Diada de Sant Fèlix ja se'n va encarregar de recordar-nos que, en això dels castells, hi ha moltes variables disposades a esguerrar un bon pronòstic.

Els Verds rebutgen la condició de favorits, com també ho fa la Colla Vella dels Xiquets de Valls. És per treure's pressió. La Vella també té opcions de victòria, perquè enguany ha treballat i ha portat a plaça un ventall de castells que podrien ser guanyadors. També en té, segurament no tantes, la Joves Xiquets de Valls, especialment si a les altres dues favorites les variables els traeixen.

I, si a alguna, a més d'una o a totes aquestes tres no els va bé, el podi també podria acollir la Jove Xiquets de Tarragona i els Capgrossos de Mataró.

Amb la teoria a la mà, és a dir, sense variables traïdores i tenint en compte els castells anunciats, diumenge a la TAP hi guanyaran els Verds, seguits ex aequo de la Vella i la Joves; a continuació hi quedarà la Jove de Tarragona i, tot seguit, els Capgrossos de Mataró. Diumenge a les 4 de la tarda, si la classificació no ha quedat així, ja explicarem quines variables n'han estat les culpables.


Núria Balaguer Ibeas

Periodista de TV3 especialitzada en castells

Una diada castellera sempre és emocionant, però al Concurs les emocions es multipliquen de manera exponencial. A les millors construccions de cada colla s'hi suma un joc d'estratègia, mentre el públic, per un dia, gaudeix dels castells des d'una altra perspectiva. No és estrany que el primer diumenge d'octubre dels anys parells estigui marcat als calendaris de castellers i aficionats. Les entrades s'esgoten en minuts, perquè ningú es vol perdre l'espectacle.

El Concurs és també un marcador objectiu de l'evolució dels castells. En la primera edició, el 1932, la Vella va guanyar amb tres castells de 7. El primer castell de 8 no es va veure fins al 1952, i no és fins al 1982 quan un 4 de 9 amb folre --només carregat-- és el castell que dona la victòria. Per als de gamma extra encara vam haver d'esperar 14 anys.

En cada Concurs veiem construccions extraordinàries, i quan sembla que s'està tocant sostre, algú encara puja un graó més. Enguany, la clau del Concurs podria ser el 9 de 9 amb folre que han preparat els Castellers de Vilafranca. Un cop carregat i mai descarregat. Una aposta arriscada. Si no hi han sorpreses, serà el castell amb més valor a la taula de puntuacions dels que es provaran durant la jornada. Una aleta d'aquest colós pot ser decisiu per a la victòria. Volen acompanyar aquest 9 de 9 amb el 4 i el 3 de 10.

A Valls, Vella i Joves també han preparat els 10 pisos (el 3 i el 4 la Vella, el 3 la Jove), però fan també una aposta pels castells nets. Puntuen menys, però els tenen molta confiança. Els han descarregat en nombroses ocasions i, per tant, són una aposta "una mica més segura". Els folres i manilles contra els castells nets? Al concurs hi pot passar de tot. El que acabem veient ho aniran determinant les cinc rondes, però el que és segur és que veurem una gran jornada castellera.


David Prats

Redactor de l'informatiu casteller "3 Rondes" de Catalunya Ràdio

A diferència del 2022, encara amb estralls de la pandèmia, s'hi espera un millor resultat. Els Castellers de Vilafranca, vigents campions, defensaran el títol amb un doblet de 10 pisos i, si cal, amb un 9d9 que van coronar per primera vegada a la història per la diada Tots Sants de l'any passat. Els penedesencs entren en la majoria de les travesses per revalidar el triomf. Són la colla amb més gamma de la temporada i compten amb una metodologia de treball més eficient que les altres colles.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls --amb mala sort a les diades de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès i al primer Diumenge de Festes de Santa Tecla-- es resigna a tirar la tovallola. Tot i admetre que no arriben en el millor moment, els de la camisa rosada prometen donar-ho a tot a l'arena. Les últimes setmanes de treball intens amb els castells de 10 i nets els donen credencials de lluita.

Al carrer d'en Gassó, la il·lusió s'ha instal·lat des de principi de temporada per convertir-se en colla de 10. La Colla Joves Xiquets de Valls aposta fort per brillar amb el colós a la TAP. Una consecució de categoria, que acompanyada amb el 4d9 i el 2d8 sense folre, li pot donar ales per ocupar el primer lloc.

La Jove de Tarragona haurà d'esperar que fallin els verds i les dues colles vallenques per tenir alguna opció de victòria. Els liles, que s'han mostrat sòlids en les estructures amb manilles, tenen l'objectiu principal de descarregar el 5d9. Més enllà, poden esprémer valentia amb el 4d9 amb i el 3d10.

El grup de colles que poden fer un castell superior al 3d9 es completa amb els Capgrossos de Mataró. Els de la camisa blau marí volen reeditar la Td9 emmanillada aconseguida per les Santes i arrodonir la festa amb una aleta de 5d9.

Allunyats de l'atac a la gamma extra, el Concurs respondrà si els Xiquets de Tarragona superen un setembre ple d'entrebancs. També caldrà estar atents a la consolidació a la categoria de 9 dels Moixiganguers d'Igualada i els Castellers de Sants. O al retorn de galons dels Castellers de Barcelona, els Nens del Vendrell i els Xiquets de Reus. Pel que fa als Marrecs de Salt, aspiren a tenir el seu moment de glòria amb el primer 5d8 de l'any. Preparats? El bo i millor dels castells és a la TAP.

 

 


 

ARXIVAT A:
Castellers
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut