Què poden ser les "illes màgiques" dels llacs i mars de Tità, la lluna de Saturn

Tità, la principal lluna de Saturn, la va descobrir el 1655 l'astrònom neerlandès Christiaan Huygens i, a causa de l'atmosfera densa i els mars i llacs que té, és una de les més estudiades del sistema solar.

Ara han descobert que un fenomen misteriós observat a la superfície de mars i llacs, les anomenades "illes màgiques", serien una mena d'icebergs formats per hidrocarburs que cauen en forma de pluja i neu.

La recerca, publicada a la revista Geophysical Research Letters, l'han feta investigadors de diversos centres dels Estats Units liderats per Xinting Yu, de la Universitat de Texas, a San Antonio, i afirma que els icebergs podrien surar durant un cert temps perquè són molt porosos:

"El nostre estudi suggereix que les illes màgiques podrien estar fetes de grans trossos de sòlids orgànics porosos."

Atmosfera similar a la de la Terra primigènia

Tità és l'única lluna del sistema solar que té una atmosfera densa basada en metà i hidrogen, i es creu que pot ser semblant a la que va tenir la Terra fa milers de milions d'anys, quan va aparèixer la vida.

Per això era un dels principals objectius de la missió Cassini-Huygens que la NASA i l'ESA van enviar a Saturn el 1997 i que hi va estar recollint dades entre el 2005 i el 2017, quan va caure sobre el planeta.

Va ser el 2014 que el radar de la nau va detectar les "illes màgiques" que apareixien i desapareixien en els mars i llacs de la lluna i des de llavors han estat un enigma que els investigadors s'han esforçat a explicar.

No són mars i llacs d'aigua, sinó de metà i età

Els mars i llacs de la superfície de Tità no són d'aigua, sinó de metà i età, i tenen una tensió superficial molt més baixa que l'aigua, cosa que fa sigui molt difícil que els sòlids hi surin.

Però els investigadors han arribat a la conclusió que els hidrocarburs complexos que es creen a l'atmosfera i cauen com neu sobre les superfícies líquides les han saturat i els costa de dissoldre's.

Segons aquesta conclusió, en caure queden sobre la superfície durant hores o dies en forma de sòlids molt lleugers i porosos acumulats formant les "illes màgiques" detectades pel radar de la Cassini-Huygens.

La futura missió Dragonfly a Tità

Aquesta i moltes altres recerques anteriors han fixat Tità com un dels objectes astronòmics més interessants i sorprenents del sistema solar, i per això hi ha previstes més missions per estudiar-lo.

La més imminent és la Dragonfly de la NASA, que té previst enlairar-se el 2028 i arribar-hi el 2034 per analitzar amb una mena d'helicòpter les característiques de la superfície d'aquesta lluna tan peculiar.

Amb un diàmetre de 5.150 quilòmetres, el 50% més que la Lluna, Tità és el segon satèl·lit natural més gran del sistema solar darrere de Ganimedes, de Júpiter, i és l'únic que té una atmosfera més densa que la de la Terra.

L'atmosfera de Tità, descoberta per un català

L'atmosfera de Tità, per cert, la va descobrir el 1908 Josep Comas i Solà, impulsor de l'astronomia moderna al país, descobriment que es va confirmar el 1944 amb tècniques d'espectroscòpia.

Però el que fa més especial Tità per a la recerca científica són els mars i els llacs, que són les úniques masses líquides detectades fins ara al sistema solar a part de les de la Terra.

Les dades captades per la missió Cassini-Huygens han permès descobrir que, a més, Tità tindria un enorme mar d'aigua líquida sota la superfície que seria diverses vegades més gran que tots els de la Terra junts.