Què pot fer i què no la policia amb la nova instrucció de Marlaska sobre ocupacions
Desallotjaments immediats en violacions de domicili i usurpacions flagrants i recollida d'informació per facilitar la tasca de les fiscalies
El Ministeri de l'Interior va fer públic dijous el Protocol d'Actuacions de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en l'ocupació il·legal d'immobles, un document que tradueix en indicacions per a la policia la directriu que la Fiscalia General de l'Estat va emetre dimarts passat. Avui, divendres, ja en coneixem el contingut.
Policies i ajuntaments com el de Mataró demanaven criteris més clars per actuar en casos d'ocupacions il·legals.
La llei espanyola distingeix els delictes de violació de domicili i el d'usurpació. El primer es dona quan algú entra per la força al domicili d'algú altre i el segon quan algú ocupa un habitatge deshabitat, com una segona residència o un immoble a la venda o per llogar propietat d'una entitat financera.
La violació de domicili es paga amb entre sis mesos i tres anys de presó i la usurpació és una falta lleu sancionada amb una multa de tres a sis mesos.
Què pot fer la policia en casos de violació de domicili i d'usurpació?
El protocol estableix que, si l'habitatge ocupat no constitueix llar, condició necessària perquè concorri la violació de domicili, la situació cau en el supòsit del delicte d'usurpació.
De totes maneres, si els agents constaten en quin moment s'ha donat l'entrada a l'immoble i entenen que fa poc que s'ha comès el delicte, poden actuar de forma immediata i sense el permís d'un jutge.
Si no fos possible constatar en quin moment s'ha ocupat il·legalment l'habitatge, aleshores sí que caldrà autorització judicial.
Però la reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil del 2018 dona un estatus especial als habitatges propietat de particulars, de l'administració o d'entitats sense ànim de lucre i d'utilitat pública.
En aquests supòsits, seguint la directriu de la Fiscalia General, el fiscal pot demanar al jutge un desallotjament cautelar. Entitats financeres i altres grans tenidors queden fora d'aquesta consideració.
Cal dir, però, que les fiscalies de les Balears i València van emetre directrius en què ampliaven l'abast de la violació de domicili.
El fiscal en cap valencià, per exemple, interpreta la jurisprudència de manera que el concepte de "llar" s'estén a qualsevol habitatge, sense que sigui necessari que sigui una residència "permanent, temporal o ocasional".
Persecució de grups organitzats
La instrucció exigeix als agents que anotin als atestats tota una sèrie d'indicis que permetin inferir si hi ha algun grup organitzat darrera de l'ocupació il·legal que atenguin. Això inclou dades tals com el nombre de persones ocupants o determinar qui ha estat el que ha comès el delicte.
L'objectiu de la mesura és, segons el mateix document, copsar l'existència d'organitzacions "l'activitat de les quals estigui dirigida a la formalització de contractes falsos de venda o lloguer de béns immobles".
Les ordres del Ministeri de l'Interior també donen indicacions per les policies per tal que els atestats s'omplin de manera homogènia i el procés judicial es pugui resoldre àgilment i favorable als perjudicats per la comissió del delicte.
Aplicació de mòbil
L'aplicació per dispositius mòbils del Ministeri de l'Interior AlertCops inclourà un apartat dedicat als afectats per una ocupació il·legal. Això val tant per als propietaris com per als veïns que detectin la comissió d'un delicte dels dos tipus esmentats.
L'aplicació també s'utilitzarà per assessorar els afectats per ocupacions que encaixin en algun dels dos il·lícits referits i, a banda, es reforçaran els canals d'atenció web i a xarxes socials.
Perjudicis per als veïns
La instrucció tramesa pel Ministeri de Fernando Grande-Marlaska demana als agents que recullin informació sobre els problemes de convivència associats a una determinada ocupació il·legal.
La directriu de la Fiscalia General requereix als fiscals que sol·licitin un desallotjament cautelar en cas que una ocupació provoqui problemes de convivència persistents al veïnat. La informació recollida per la policia sobre afectacions de la convivència és clau per fonamentar una mesura d'aquest tipus.
Suport als col·lectius vulnerables
Si es constata que és un grup en risc d'exclusió social qui està cometent el delicte, aleshores, la policia tindrà un paper en tant que iniciadora del mecanisme d'intervenció social previstos en aquestes situacions.
Però en cap cas això ha de suposar que no es retorni l'immoble al seu propietari de forma immediata si concorren alguns dels supòsits establerts anteriorment que permetrien una actuació al moment.
A més de tot l'esmentat, estan previstos mecanismes de cooperació entre autoritats judicials, ministeri fiscal, policia local i empreses de seguretat privada.
- ARXIVAT A:
- Habitatge