Què pots fer per frenar el coronavirus? Distanciament social contra la malaltia

Que tanquin les escoles, universitats, museus, biblioteques... o que no puguem anar a la feina no vol dir fer vacances. Les autoritats demanen a la població que surti el mínim possible de casa i que, si ho fa, no s'acosti a altres persones.

Anna Llupià i Garcia és metgessa de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i avisa que les recomanacions ens les hem de prendre seriosament.

"Si les persones es relacionem menys donem menys oportunitats al coronavirus perquè es transmeti."

És així de taxativa:

"Si tots limitéssim, restringíssim la nostra vida social en els pròxims 14 dies, podríem aturar l'epidèmia de coronavirus al nostre país."

Es tracta, diu, de prendre consciència col·lectivament.

"Estem ja en una situació en què tothom hauria de tenir un cert distanciament social. Tothom ha de restringir la seva vida social ara mateix."

I explica la perillositat d'una manera molt gràfica:

"Els llocs on hi ha moltes persones hem de considerar que són bruts."

Que l'epidèmia no es faci grossa

Llupià justifica totes les mesures que s'han pres per no col·lapsar el sistema sanitari.

"Volem aconseguir, per una banda, no tenir molts casos. Que l'epidèmia no se'ns faci grossa. Contenir-la al màxim possible. I, per altra banda, que aquesta epidèmia sigui lenta. Que els casos no es donin tots alhora perquè col·lapsaríem el sistema sanitari. I el sistema sanitari el necessitem pels casos que hi ha de coronavirus, però també per als casos d'infarts, d'ictus, de traumatismes que passen cada dia i el sistema ha de ser ràpid responent davant d'aquests fets."

I apel·la a un sentiment de solidaritat amb els més vulnerables.

"Hem de pensar en totes aquelles persones grans, els que tenen patologies que són amics nostres, amics que són més fràgils, més vulnerables... i és per a ells que ens hem de quedar a casa i seguir les recomanacions que ens estan fent. Per protegir-los."

Per tant, només hi ha una manera, assegura: el cercle de relacions més directes s'ha de reduir al mínim.

"S'ha d'entendre bé què vol dir una mesura de distanciament social, com és tancar escoles, universitats o alguns espais públics. Vol dir que se'ns demana que no ens exposem a moltes persones, sinó que ens exposem durant uns dies a un grup molt petit de gent."

No ens hem de tancar amb els nens a casa

En el cas dels nens, a més de no fer trobades amb altres companys per distreure'ls, es recomana que no es quedin amb els avis, perquè la gent gran són grup de risc. Anna Llupià dona idees d'activitat que sí que poden fer:

"Els nens poden anar al bosc. Poden anar a un prat gran a mirar ocells. Poden estar a casa jugant a jocs de taula. Poden anar a la platja, si no és molt concorreguda, a fer volar estels. Poden cuinar... No ens estan demanant que ens quedem tancats a casa amb els nostres fills i filles, sinó que vigilem bé com ens socialitzem, evitant situacions de més risc de contagi."

L'altre col·lectiu difícil de tancar a casa és els dels joves. S'insisteix a fer-los entendre que no tenir classe no vol dir tenir més temps per a la vida social.

"No són vacances. És una mala idea, aquests dies, organitzar festes o sopars. Existeix el telèfon, existeix la videoconferència pots triar dos o tres amics amb els que et veuràs aquests dies i això funcionaria."

La idea és precisament la que ha començat a córrer per les xarxes amb el hastag #joemquedoacasa". Milers d'usuaris mostren com fan teletreball o bé aprofiten aquests dies per estar més tranquils.

El que es vol transmetre és que, ara mateix, tota activitat és bona si es fa majoritàriament a dins de casa.