Què preveu la nova llei contra l'explotació de persones i com vol protegir les víctimes

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei orgànica integral contra el tràfic i explotació de persones. La norma ha de començar ara el tràmit parlamentari, amb la presentació al Congrés.

El text agrupa, en una sola llei, com s'han d'abordar tots els delictes vinculats al tràfic de persones, ja sigui amb finalitats d'explotació sexual, extracció d'òrgans o teixits, matrimonis forçats, esclavatge o servitud, explotació laboral o treballs forçats, que inclouen la mendicitat i les activitats delictives forçades.

La nova llei, que s'ha elaborat entre quatre ministeris --Justícia, Interior, Igualtat i Inclusió-- i amb la participació de nou més --Afers Econòmics, Hisenda, Agricultura, Política Territorial, Universitats, Educació, Sanitat, Drets Socials i Treball--, posa fi a la dispersió normativa que existia fins ara entorn del tràfic i explotació de persones i segueix les recomanacions internacionals en aquest àmbit.

A més, posa una especial atenció a protegir les víctimes, que, quan s'aprovi, tindran més drets i garanties i nous mecanismes d'assistència i protecció, com ha destacat la ministra de Justícia, Pilar Llop, en roda de premsa:

"És fonamental que ens centrem en les víctimes i que, com a estat social i de dret que som, oferim un itinerari a les persones que es troben atrapades en aquests cercles."

La ministra confia que la llei serveixi per protegir millor els drets humans i per lluitar amb més eficàcia contra les màfies d'explotació, que són, ha advertit, "el tercer negoci més lucratiu després del tràfic d'armes i el de drogues".

La víctima, al centre

La futura llei reconeix el dret de les víctimes a rebre protecció i assistència especialitzada, segons el seu perfil i el tipus d'explotació que hagin patit. Un dret que no estarà condicionat, com fins ara, al fet que interposin una denúncia o col·laborin amb la justícia.

Se les informarà en un idioma que puguin entendre, amb l'ajuda d'un intèrpret o mediador cultural i el suport d'entitats especialitzades acreditades.

També se'n protegirà la identitat i se'ls garantirà el dret a la privacitat, a una assistència jurídica gratuïta, a la inserció laboral i social, a un habitatge i a rebre altres prestacions, com per exemple l'ingrés mínim vital, si els correspon.

I en el cas de víctimes en situació irregular, rebran el permís de residència si col·laboren amb la justícia o si han estat clarament identificades com a víctimes.

El Ministeri d'Igualtat reclamava desvincular la denúncia de l'accés al permís de residència, un element que no s'ha inclòs clarament en la nova llei.

De totes maneres, la nova norma sí que permet que una víctima en situació irregular que no es vegi amb cor de denunciar o participar en la investigació pugui evitar l'expulsió o la devolució quan se l'hagi "identificat amb caràcter definitiu" com a víctima --gràcies a un canvi en l'article 59 bis de la llei d'estrangeria.

Si només està identificada com a víctima de forma provisional, també podrà evitar l'expulsió "per causes excepcionals", com fins ara.

Un cop obtinguin el permís de residència, podran optar al reagrupament familiar sense haver d'acreditar tenir ni ingressos ni habitatge.

La identificació provisional de les víctimes la faran la policia i la Guàrdia Civil, i la identificació definitiva la farà una unitat multidisciplinària i també jutges i fiscals, a través de sentències fermes.

Protecció als menors

La norma també preveu millorar la protecció dels menors víctimes d'explotació, amb un procediment més àgil, i que es mantingui aquesta assistència quan passin a ser majors d'edat, a més del dret a ser informats de tots els procediments que els afectin. També hi ha mesures específiques per als menors no acompanyats, que no seran repatriats.

La responsabilitat penal del menor també es modifica amb aquesta llei. Les víctimes menors d'edat "queden exemptes de responsabilitat criminal per les infraccions penals comeses en situació d'explotació, si el delicte és conseqüència directa d'aquesta situació".

Un nou òrgan d'atenció a les víctimes

La llei crea un nou òrgan, el Mecanisme Nacional de Derivació estatal, que derivarà les presumptes víctimes de forma immediata als serveis d'assistència que necessitin, i una Relatoria Nacional sobre el Tràfic i Explotació d'Éssers Humans, que dependrà del Ministeri de l'Interior i que supervisarà totes les polítiques públiques en aquest àmbit.

Presó per als clients que no denunciïn

La futura llei contra el tràfic de persones preveu penes d'entre 1 i 4 anys de presó per als clients que s'aprofitin dels serveis de víctimes d'explotació sexual, amb una excepció: els clients ocasionals que denunciïn la situació a la policia abans que s'obri una investigació policial o judicial.

Els clients no ocasionals seran castigats amb penes de presó i amb la inhabilitació especial per a la professió, indústria o comerç per un temps superior, d'entre 3 i 6 anys, un cop surtin de la presó.

Les penes de presó seran superiors per als clients que pertanyin a una organització, grup o associació criminal que es dediqui al tràfic de persones.

La nova llei també preveu penes de presó per a les persones que promoguin l'explotació sexual a través del lloguer de locals o habitatges a les víctimes o a les màfies que les exploten.

El consentiment de la víctima no serà rellevant en els delictes de tràfic de persones.

L'objectiu d'agreujar les penes als clients és desincentivar la demanda i trencar la cadena d'explotació, per acabar amb aquest model de negoci.

Explotació laboral

La nova llei "introduirà, per primer cop, el delicte d'explotació laboral", segons el Ministeri de Justícia, que no n'ha donat més detalls, més enllà d'avançar que preveu crear nous tipus penals, en concret, els delictes de treballs forçats, servitud i esclavatge.

Les penes previstes seran d'entre 5 i 8 anys de presó per als treballs forçats, de 6 a 9 anys per a la servitud i d'entre 8 i 12 anys per a l'esclavatge.

També es preveu endurir les mesures laborals en els sectors més sensibles o precaritzats, en col·laboració amb la Inspecció de Treball i la Seguretat Social.

Més sensibilització

Més enllà de protegir més les víctimes i endurir la resposta penal, la llei també preveu mesures de prevenció i sensibilització de la societat, tant en l'àmbit educatiu com en el sanitari, en el de la publicitat i els mitjans de comunicació, i en els àmbits privats i empresarial, per evitar l'explotació, amb especial atenció als sectors considerats més precaritzats o vinculats a l'economia submergida.

Enfortir la col·laboració internacional

Finalment, la llei preveu enfortir la col·laboració institucional i internacional amb els països d'origen de víctimes i traficants, amb un enfocament integral i tres prioritats: la prevenció, la protecció i la persecució.

L'avantprojecte de llei seguirà ara el seu curs al Congrés, on la ministra de Justícia ja ha avançat que, possiblement, "s'hi faran ajustaments".

El Ministeri de l'Interior estima que 45.000 dones i nenes són víctimes d'explotació sexual a Espanya, i la majoria són immigrants en situació irregular.

L'any passat, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van alliberar més d'un miler de víctimes de tràfic i explotació de persones per motius sexuals i laborals a Espanya i en van identificar 4.700 en situació de risc en locals on s'exercia la prostitució.