Què preveu la nova llei per impulsar start-ups: d'incentius fiscals a simplificar tràmits

El Congrés dels Diputats ha donat el vistiplau a l'anomenada "llei de start-ups" o d'empreses emergents, pensada per esperonar els projectes innovadors locals i també l'arribada d'inversors i professionals estrangers.

La llei, que ara continuarà la seva tramitació al Senat, preveu simplificar tràmits administratius i recull incentius fiscals i, com a molt tard, està previst que entri en vigor l'1 de gener del 2023.

Quines empreses se'n poden beneficiar?

• Són les empreses considerades emergents, sovint qualificades amb l'anglicisme "start-ups", companyies de nova creació amb esperit innovador i amb un màxim de cinc anys d'antiguitat, o 7 en alguns casos.
• Han de tenir la seu social a Espanya, i no poden haver facturat més de 10 milions d'euros anuals.
• Han de desenvolupar un projecte amb perspectiva de créixer i que sigui considerat innovador, qualificatiu que atorga un certificat d'ENISA, l'Empresa Nacional d'Innovació.
• Aquest certificat, però, no pot trigar més de 3 mesos a resoldre's, i si no és així s'entendrà que s'obté automàticament per silenci administratiu positiu.
• Les cooperatives també poden acollir-se als beneficis d'aquesta llei, és a dir, també poden ser considerades empreses emprenedores.

Quins incentius fiscals tindran?

• Rebaixa de l'impost de societats fins al 15% durant els primers 4 anys, malgrat que en la pràctica la majoria d'aquestes empreses no obtenen beneficis en aquesta primera etapa.
• Deduccions fiscals per inversions de fins a 100.000 euros.
• Exempció fiscal de fins a 50.000 euros per a les anomenades "stock options", les accions que reben sovint els treballadors com a incentiu, una fórmula molt habitual arreu. Fins ara es consideraven rendes del treball i tributaven cada any pel seu valor teòric, però ara tributaran només quan es venguin.
• Els treballadors per compte d'altri que comencin una empresa, i que ara han de tributar per les dues activitats, estaran exempts de pagar les quotes d'autònoms durant 4 anys.
• Ampliació de l'anomenada "llei Beckham" als inversors i professionals autònoms que traslladin la residència fiscal a Espanya, que fins ara només s'hi podien acollir els estrangers que treballen a Espanya per a una empresa local. Tributaran per IRPF al 24% durant 5 anys, sempre que el 40% de la facturació estigui lligada a activitats relacionades amb start-ups i l'economia del coneixement. També s'hi podran acollir els espanyols que estiguin a l'estranger, però hauran d'haver estat a fora almenys 5 anys, 5 menys que fins ara. Aquest règim especial no inclou impostos com els de successions, donacions i patrimoni.

Permisos de residència i de treball més accessibles

• Els estudiants estrangers amb visat tindran més facilitats per quedar-se quan acabin el curs, i tindran un permís de treball durant 2 anys, que els permetrà fer recerca científica i muntar una empresa.
• Els professionals estrangers que vulguin venir a Espanya però continuar treballant per empreses estrangeres, els anomenats "nòmades digitals", tindran tres anys de permís de treball.
• Facilitats per als professionals estrangers per aconseguir el NIE, el Número d'Identificació d'Estrangeria, que els permet donar-se d'alta a la Seguretat Social, signar un contracte o obrir un compte al banc, entre altres coses, i també s'amplia el termini per obtenir-lo de tres a sis mesos.

Ampli suport dels grups parlamentaris

El text de la llei, amb 80 esmenes incorporades durant la tramitació, l'ha aprovat aquest dijous el Congrés amb el suport de la majoria de grups parlamentaris, amb 177 vots a favor, 88 en contra i 75 abstencions.

En el debat previ a la votació, la vicepresidenta del govern espanyol Nadia Claviño l'ha qualificada d'"important" i "pionera", i ha assegurat que les esmenes l'han millorada molt.

Les ponents del PSOE i Unides Podem també han destacat la millora que han suposat les esmenes, mentre que el PP i Ciutadans l'han qualificada de "necessària", però han afegit que arriba "una mica tard".

Els ponents del BNG, el PDeCAT i ERC també l'han elogiada, tot i que han criticat el text original del govern espanyol, que ha quedat molt millorat per les esmenes.