Què proposen les entitats educatives i de lleure per als casals d'estiu i l'inici de curs?

Organitzacions com la Fundació Bofill o Save the Children han celebrat el plantejament d'Educació que aquest estiu es facin "més casals, a més llocs, més becats i amb més contingut formatiu", tal com va proposar el conseller Josep Bargalló aquest dimecres per compensar els efectes del confinament.

Alerten, però, que cal que l'administració hi destini recursos per garantir que els alumnes dels entorns socioeconòmics més baixos no es despengin pel camí, després d'un llarg període -que pot arribar als 6 mesos- sense escola. 

Les dues principals entitats de lleure de Catalunya, Fundesplai i Pere Tarrés, han reclamat "concreció" a la Generalitat i que es garanteixi que cap alumne es quedi sense casal. Diuen que tenen preparada l'oferta de casals, colònies i camps de treball des de fa mesos i que l'adaptaran a l'escenari "que calgui" quan s'aixequi el confinament. 

Encara hi ha interrogants per resoldre, com ara saber quina dotació econòmica tindran els casals i quantes famílies tindran accés a les beques.

Divergències sobre com han de ser els casals d'estiu

La Fundació Bofill reclama oferta de lleure i educativa arreu del territori a finals de juny, tot el juliol i "en les setmanes prèvies" a l'inici del curs 20-21. Creu que els casals han de ser oberts a tothom i amb prioritat per als estudiants de llars més necessitades. I demana que hi puguin participar mestres a títol voluntari "als quals se'ls puguin reconèixer mèrits certificables". 

En aquest punt coincideix amb Save the Children. Emilie Rivas, responsable de polítiques d'infància de l'ONG, demana que les institucions educatives s'impliquin en els programes d'estiu: 

"Almenys el disseny dels continguts o de les competències que s'hagin de treballar ha de recaure sobre les administracions educatives. Seria interessant que docents voluntaris o professorat interí poguessin implicar-se en l'execució, també".

Save the Children també ha advertit que el curs que ve no hi ha d'haver una sobrecàrrega de contingut per compensar aquest final de curs atípic, sinó que cal "prioritzar continguts bàsics des d'un enfocament competencial". 

Des del sindicat majoritari de mestres, la USTEC, Ramon Font celebra que es vulgui ampliar l'oferta de lleure educatiu.

"Aquest estiu serà més necessari que mai i, després que la canalla i el jovent estiguin confinats 2 o 3 mesos, el que serà és lleure educatiu. Aquest país hi té molta experiència amb casals, amb esplais, amb caus." 

Per les famílies d'alumnes aplegades a la FaPaC, els casals han de ser lleure i, en canvi, el que seria més convenient és que el curs comenci abans, l'1 de setembre, com explica la directora de l'entitat, Lidón Gasull: 

"Els casals i les colònies d'estiu no haurien de tenir un component més formatiu que anys anteriors. Nosaltres creiem que s'ha de fer una adequada adaptació curricular i que el curs comenci a partir de l'1 de setembre".

El que està confirmat és que, com és habitual, seran els experts en lleure els que dissenyaran els casals, i la reprogramació del currículum es farà al setembre. El curs acabarà al juny i el següent començarà el 14 de setembre, com estava previst.

 

Beques contra el fracàs escolar 

El risc que s'incrementi l'abandonament dels estudis és una de les principals preocupacions de les entitats educatives. Per evitar-ho, la Fundació Bofill proposa "beques salari per als alumnes d'entre 16 i 18 anys de llars desafavorides" amb l'objectiu de cobrir els costos "directes i indirectes" de continuar l'escolarització i "compensar pel cost d'oportunitats de seguir estudiant". Aquestes ajudes proposa que les financin tant la Generalitat com els ajuntaments. 

Aquesta és una de les 50 mesures del pla de xoc que la Fundació Bofill ha presentat per no repetir els "alarmants índexs d'abandonament escolar" posteriors a la crisi econòmica del 2008, que van arribar al 32,9%.

L'entitat recorda que, després d'anys de descensos, la taxa ha repuntat els últims anys i s'ha situat en un 19% a Catalunya el 2019, una de les taxes més altes de la UE, on la mitjana és del 10%, com mostra aquest gràfic de l'Idescat. 

El pla de xoc inclou 30 mesures d'aplicació immediata per acabar el curs i començar el següent, i 20 més en un horitzó de tres anys. 

Pel director de la fundació, Ismael Palacín, calen actuacions urgents per evitar la "cronificació de l'absentisme" i una "major desvinculació escolar": 

"La crisi demostra que estem patint allà on no havíem fet els deures: centres d'alta complexitat, lluita contra l'abandonament educatiu... Per això, fem una crida perquè tothom alliberi temps i recursos per dedicar-los aquí".

L'entitat reivindica també l'acompanyament emocional als alumnes més perjudicats i que, sobretot a les escoles d'alta complexitat, es garanteixi el treball en grups reduïts i flexibles. També vol que siguin de franc totes les activitats complementàries i materials de treball a l'educació obligatòria, en els centres públics i concertats.

A més, incideix en la necessitat de formar els docents en competències digitals i garantir que les famílies tinguin eines per a l'estudi a distància.