Què sabem ara de les vacunes anti-Covid: les 10 preguntes clau

Actualment hi ha 14 vacunes contra la Covid autoritzades almenys en un país i 88 més en assajos clínics. De moment, s'ha vist que la seva administració ha aconseguit reduir de manera important el nombre de casos i de morts i la circulació del virus. I ja s'estan fent assajos amb infants i adolescents. Aquí hi ha algunes de les preguntes més usuals sobre les vacunes, amb les seves respostes.

Quantes vacunes han estat aprovades i quantes més n'hi ha en assajos clínics o preclínics?

En aquests moments, a la Unió Europea hi ha aprovades quatre vacunes: Pfizer/BioNTech, Moderna, Oxford/AstraZeneca -ara anomenada Vaxzevria- i Janssen. Als Estats Units n'hi ha autoritzades tres: totes aquestes menys la d'AstraZeneca. I al Regne Unit són AstraZeneca, Pfizer i Moderna.

Però en total hi ha 14 vacunes aprovades almenys per un país. La d'AstraZeneca ho està en 91 països, la de Pfizer en 82, la de Moderna en 46 i la de Janssen en 40.

Hi ha diverses vacunes no aprovades ni a la UE, ni al Regne Unit, ni als Estats Units però sí en molts altres països. Així, la russa Sputnik V ho està en 62 països –que en total tenen una població de 3.000 milions de persones, el 40% del planeta-, la xinesa Sinopharm, en 35 -n'hi ha una altra amb el mateix nom però feta a Wuhan autoritzada només a la Xina i als Emirats Àrabs. L'índia Covishield està autoritzada en 33 països i aprovada per l'OMS per a ús emergència i la CoronaVac russa està autoritzada en 22 països.

De la resta, l'índia Covaxin està aprovada per al seu ús en sis països; la xinesa CanSino, en cinc; la també xinesa Anhui Zhifei Longcom i la russa EpivacCorona, en dos, i la Kobivac, només a Rússia, on s'ha desenvolupat.

Una de les que es poden autoritzar aviat als Estats Units i a la UE és la nord-americana Novavax, que ha demostrat eficàcia molt elevada en els assajos clínics. A la UE també es podria aprovar l'ús de l'alemanya CureVac.

Segons l'OMS, en aquests moments hi ha 88 vacunes més en assajos clínics, 30 en fase 3, i 184 més en preclínics, és a dir, al laboratori, bé en animals, bé en cultius cel·lulars. Cinc candidates més ja han estat abandonades per manca de resultats positius. Una de les que iniciarà assajos clínics aviat és la que desenvolupa l'empresa catalana Hipra.

Quants tipus n'hi ha?

L'objectiu de qualsevol vacuna és que el sistema immunitari reconegui de seguida un virus o bacteri i pugui reaccionar per inactivar-lo. En aquest cas, es tracta de reconèixer el coronavirus SARS-CoV-2 o algun dels seus components.

Les vacunes més innovadores són les d'ARNm -Pfizer, Moderna i CureVac-, que porten aquest àcid nucleic modificat perquè produeixi directament la proteïna S, la que utilitza el virus per entrar a les cèl·lules. Així, l'organisme està preparat si es produeix la infecció per inactivar-la perquè ja la reconeix.

Les d'AstraZeneca, Janssen i Sputnik V es basen en vectors virals. El vector és un virus que no pot provocar cap malaltia, però que està modificat genèticament per produir proteïnes com les del coronavirus i generar una resposta defensiva. Es tracta d'adenovirus, que en el cas d'AstraZeneca és un virus de ximpanzé causant del refredat comú i en el cas de Janssen un virus humà.

La de Novavax es basa en nanopartícules fetes de proteïna S produïda en el laboratori. Així provoca la resposta immunitària.

Algunes, com les de Sinopharm i Sinovac es basen en el coronavirus inactivat, perquè provoqui la resposta però no pugui causar la malaltia.

Sigui quina sigui la base, les vacunes estimulen els limfòcits del sistema immunitari. A l'organisme, un tipus de glòbuls blancs anomenats macròfags ataquen i digereixen virus i cèl·lules infectades. Els limfòcits B produeixen anticossos que ataquen les restes de virus que deixen els macròfags. I els limfòcits T ataquen les cèl·lules que ja han estat infectades.

A part de la tècnica utilitzada, pot variar la via d'administració, però ara com ara només hi ha unes poques vacunes que s'estan assajant per administrar-les per via nasal, que podria reduir encara més la possibilitat de contagi.

L'eficàcia que han demostrat les vacunes en els assajos clínics s'han corroborat en condicions reals i administració massiva?

Els assajos clínics, que poden implicar milers de persones, mostren l'eficàcia de les vacunes. Però un cop s'aproven i s'utilitzen en el món real de forma massiva se'n comprova l'eficiència. És a dir, el que una vacuna ha demostrat en els assajos s'ha de veure corroborat en condicions reals.

I s'està comprovant que això ha estat així. L'elevada protecció de Pfizer i Moderna, un 94 o 95%, s'ha produït també entre la població vacunada. No hi ha dades sobre l'eficiència de totes les vacunes, però el que se sap fins ara i els pocs estudis fets revelen que l'eficiència és igual o gairebé igual que l'eficàcia.

Fins i tot s'ha vist que una sola dosi ja proporciona molta protecció, si bé és important que les persones vacunades rebin les dues dosis –tret lògicament de Janssen, que s'administra en una sola. També s'ha vist que en persones que hagin passat la Covid una sola dosi de Pfizer o Moderna podria ser suficient.

L'eficiència es demostra també en la forma com en els llocs amb més gent vacunada han permès controlar millor la Covid, com expliquem a la següent pregunta.

Quin efecte han tingut a l'hora de frenar la pandèmia?

Un estudi fet a Israel i publicat a mitjans de febrer mostrava una gran reducció dels casos de Covid en aquell país, on hi ha el percentatge més alt de població vacunada. També s'observava una gran reducció en el nombre de persones hospitalitzades per Covid.

A Israel s'ha fet servir Pfizer, però estudis fets a Europa també mostren l'eficàcia de la vacuna d'AstraZeneca.

També al Regne Unit, on s'ha vacunat més percentatge de gent que a la Unió Europea, s'ha observat una important disminució dels casos i de les morts i això ha permès començar a flexibilitzar algunes restriccions.

Molta gent que s'infecta pot ser asimptomàtica, però aquests estudis són importants perquè se solen basar en proves a gran part de la població. Així es detecten més possibles casos i no només els que tenen símptomes i van al metge.

Una dada important és que a Israel, amb les vacunacions, ha caigut clarament el percentatge de positius respecte al total de persones que es fan les proves –s'anomena positivitat. Al setembre havia superat el 12% i al febrer havia arribat a estar per damunt del 10%. Però les últimes dades d'abril indiquen que només un 0,3% de les persones que es fan les proves donen positiu. Això demostra que baixen de forma dràstica la circulació del virus i la possibilitat d'infecció.

Estar vacunat no evita al 100% contagiar-se, però sí que protegeix pràcticament del tot de tenir Covid greu i, consegüentment, de morir per aquesta malaltia. Això s'ha vist a Catalunya en un entorn tan exposat com les residències, on la vacuna de Pfizer ha reduït entre un 88 i un 92% el contagi i un 98% el risc de mort entre els residents. En el mateix estudi es demostrava l'eficiència de la vacuna entre el personal sanitari.

Se sap ja si impedeixen que els vacunats puguin contagiar?

Les vacunes protegeixen de la malaltia però no necessàriament de la infecció. Per tant, algú vacunat pot tenir el virus. Tot i això, la càrrega viral serà molt més baixa i, per tant, la probabilitat que contagiï, també.

De moment no hi ha prou dades per afirmar-ho, però als Estats Units s'ha vist que les vacunes de Pfizer i de Moderna tenen al voltant d'un 90% d'efectivitat per evitar els contagis de la malaltia. I les dades de la pregunta anterior també demostren que la capacitat de contagi disminueix de forma molt important.

I se sap quant dura la immunitat?

És una altra de les preguntes importants que encara no es poden respondre amb total certesa. Com que les primeres vacunes es van administrar a finals del 2020, no ha passat prou temps per comprovar si la immunitat que proporcionen es manté.

S'ha vist que la protecció en persones que han superat la malaltia es manté almenys vuit mesos després.

Fora d'aquesta immunitat, anomenada natural, hi ha la induïda per les vacunes. De moment, el màxim que s'ha pogut veure és que es manté al cap de sis mesos, però és probable que persisteixi molt més. El que no es pot dir ara és si caldran dosis de reforç cada any o amb una certa periodicitat. Són coses que només se sabran amb el temps.

Són efectives contra les noves variants?

Precisament l'aparició de variants fa pensar que les persones vacunades potser n'hauran de rebre una altra administració de tant en tant. De moment, el que se sap és que moltes de les vacunes funcionen també contra les variants que han aparegut. Algunes perden eficàcia, però en mantenen un percentatge elevat contra algunes de les variants.

Les vacunes actuals es basen en la proteïna S del coronavirus. I les mutacions que presenten les variants afecten, precisament, aquesta proteïna.

Quan les vacunes s'han provat en llocs on no hi havia una presència important de les variants, l'eficàcia ha estat molt elevada. Amb certes variants, com la B.1.1.7, detectada primer al Regne Unit, les vacunes han mantingut una eficàcia elevada.

Però enfront de la variant B.1.351, que va sorgir primer a Sud-àfrica, els resultats no han estat tan bons. En els assajos de Novavax, Janssen i AstraZeneca en aquest país s'ha observat una eficàcia menor, per bé que encara per sobre del 50%. A més, la probabilitat que necessitessin hospitalització encara era molt menor respecte als que rebien placebo.

En proves fetes en laboratori s'ha vist que les vacunes de Pfizer i Moderna perden capacitat de neutralització contra la variant B.1.351. Tot i això, la immunitat que proporcionen és encara molt elevada. A més, els científics que les han desenvolupat afirmen que les vacunes d'ARNm es poden adaptar amb facilitat perquè tinguin la mateixa eficàcia contra les variants que sorgeixin.

De moment, però, Pfizer/BioNTech ja han anunciat que estudien si l'administració d'una tercera dosi de la vacuna augmenta la protecció contra les variants.

Quins efectes secundaris s'han observat fins ara?

Com la majoria de vacunes, els efectes més usuals han estat dolor o envermelliment en el lloc de la punxada, molèsties que solen desaparèixer en un parell de dies.

Altres efectes secundaris menys usuals són febre, maldecap, fatiga i altres molèsties, que normalment no duren més d'entre un i tres dies.

Però el que ha provocat més preocupació i debat és l'aparició d'alguns casos molt minoritaris de trombosis en persones que havien rebut la vacuna d'AstraZeneca o la de Janssen. A 4 d'abril, a Europa 34 milions de persones havien rebut la vacuna d'AstraZeneca i s'havien produït 169 casos de trombosis de sinus venosos cerebrals i 53 de trombosis en venes. És a dir, en total, uns 6,5 casos per milió de vacunacions.

I als Estats Units s'han detectat sis casos de trombosis entre set milions de vacunats amb Janssen. Menys d'un cas per milió de vacunats.

Són, doncs, casos molt infreqüents i per als quals ja hi ha una hipòtesi sobre les causes. I si bé l'Agència Europea de Medicaments ha reconegut que les vacunes tenen una possible relació amb alguns d'aquests casos, també ha remarcat que el risc de no vacunar-se és molt més elevat que el risc de tenir efectes secundaris de les vacunes.

Segons l'OMS, la darrera setmana es van produir, a tot el món, més de 5,2 milions de nous casos de Covid, amb més de 83.000 morts. I com que una de les possibles conseqüències de la Covid són les trombosis, sembla clar que hi ha més probabilitats de tenir-ne si algú no es vacuna que si ho fa. Malgrat tot, se segueix investigant cas per cas per esbrinar què pot haver provocat que en algunes persones s'hagin produït aquestes trombosis i si, per alguna raó, tenien certa predisposició o més risc de tenir-les.

Quan es podran administrar a nens i a adolescents?

Les vacunes contra la Covid s'administren a persones de 18 anys o més. Però aquest dilluns, els Centres de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) han recomanat vacunar a totes les persones de 16 anys o més, sobretot les que tenen certes característiques que els fan més vulnerables a la Covid.

Com que en els assajos clínics no s'hi ha inclòs menors de 18 anys, no es pot assegurar si les vacunes són efectives i segures. L'única que ha fet públiques dades ha estat Pfizer, que ha afirmat que la seva vacuna és 100% eficaç en adolescents d'entre 12 i 15 anys.

Pfizer ha iniciat estudis en infants de sis mesos a 11 anys. AstraZeneca, Moderna i Janssen també han començat o anunciat assajos en adolescents i infants. I la xinesa CanSino va fer un estudi en fase 2 amb només 30 infants d'entre 6 i 12 anys i ara n'està analitzant els resultats.

Per administrar la vacuna en infants i adolescents cal assegurar-ne la seguretat i eficàcia i ajustar les dosis, que poden ser diferents que en adults.

Però és molt important que els milers de milions de persones que es troben en aquestes franges d'edat les rebin. Si bé s'ha vist que tenen menys risc de contraure la Covid, sí que poden infectar-se i transmetre el virus. I com més circuli el virus, més probabilitats hi ha que tingui mutacions i n'apareguin noves variants.

Quines diferències hi ha, actualment, entre països de percentatge de població vacunada?

Segons l'OMS, s'han administrat 781 milions de dosis en 196 països. Aproximadament, el 6,61% de la població mundial ha rebut una dosi i el 2,73%, les dues.

Segons els càlculs de la web Covidvax, que no té en compte les dosis comunicades sinó les que suposa que s'han administrat, segons el ritme de vacunacions, en aquests moments ja s'han injectat vora 950 milions de dosis.

Sigui com sigui, es donen grans diferències entre països i n'hi ha 24 –dels quals 12 africans i set de la regió del Pacífic Occidental– que no han administrat cap dosi a la seva població.

La web Covidvax també calcula quant trigarà cada país, al ritme actual, a tenir vacunat amb dues dosis el 70% de la població, percentatge que pot indicar que s'ha assolit la immunitat de grup. Això canvia contínuament si el ritme de vacunació s'accelera o s'alenteix, però ara com ara s'indica que els Estats Units ho aconseguirien a mitjans de juliol i el Regne Unit, a primers d'agost.

Curiosament, Israel, el país ara més avançat, no ho assoliria fins a primers de novembre, si bé, com hem dit, això varia amb cada canvi en el ritme de vacunació.

Dintre de la Unió Europea, Espanya i Alemanya hi arribarien a mitjans d'octubre i França, al novembre.

Però el gran problema es troba en països on s'ha vacunat molt poca gent i on no tenen accés a prou vacunes, que podrien trigar anys a tenir protegit el 70% de la població.  

I això significa que si bé els ciutadans d'alguns països poden estar protegits, el virus circularà i els ciutadans que el porten o que poden contagiar-se encara seran molts. I com s'ha vist, que el virus circuli, en un món interconnectat, permet que una malaltia s'escampi fàcilment.

Segons l'OMS, si a finals d'any s'aconsegueix que entre un 20 i un 30% de la població mundial hagi rebut almenys una dosi i amb, aproximadament, un 25% més de població immunitzada per haver superat la malaltia, encara hi haurà molta gent vulnerable.

Això permet que el virus circuli i es produeixin mutacions que facin aparèixer variants, amb el consegüent risc per a tots els països. Afegint-hi que no se sap del cert quant dura la immunitat natural ni la induïda per les vacunes, no posar-les a l'abast de tota la població mundial no només indica falta d'ètica i de solidaritat, sinó que també implica que el perill del coronavirus no desaparegui.

Si s'assoleix la immunitat de grup a tot el món, és probable que el coronavirus pugui seguir circulant i que se'n produeixin casos, però normalment molt lleus.

Molts científics alerten que el SARS-CoV-2 no desapareixerà del tot, si bé serà un agent infecciós controlable, potser amb vacunacions periòdiques.

Però si no es protegeix tothom, sempre quedaran possibilitats que el virus segueixi sent una amenaça important.