Què en sabem fins ara del BarMar? Un projecte car, lent i incert

El projecte del gasoducte Midcat s'ha descartat i substituït pel BarMar. Ara es parla d'una canonada submarina entre Barcelona i Marsella en comptes de travessar els Pirineus i s'ha presentat com un "corredor d'energia verda".

L'acord d'Espanya, França i Portugal es va anunciar aquest dijous a Brussel·les però, més enllà de la política, què implica el BarMar?

Passaran hidrogen i gas

"El missatge que hem rebut és que el Midcat era una infraestructura de gas, que podria servir per a hidrogen, i aquesta és una infraestructura per a hidrogen que es pot fer servir per a gas", resumeix Albert Banal-Estañol, professor d'Economia i Finances de la UPF, que hi veu sobretot una operació de màrqueting.

"És un rentat de cara de la indústria gasística", en paraules d'Eloi Nolla, coordinador d'energia d'Ecologistes en Acció.

Els ecologistes recorden que de moment l'hidrogen verd és testimonial i que, durant anys, el BarMar només durà gas, un combustible fòssil que consideren que s'hauria d'abandonar.

Més lent de fer

Trigarà més temps a construir-se que el descartat projecte Midcat. És un disseny nou i "lògicament portarà més temps", ha admès la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio". Calcula que "pot tardar 5, 6 o 7 anys".

És cert que un acord a tres bandes facilita que puguin arrancar aviat els treballs tècnics per iniciar el BarMar, però això no evitarà que calgui esperar uns quants anys perquè el que s'ha projectat en el paper es converteixi en realitat.

En una trobada recent, Sánchez i el canceller alemany, Olaf Scholz, havien demanat que el Midcat estigués operatiu el 2025.

Més car

Se sap que "serà molt més costós construir per sota el mar", assenyala Albert Banal-Estañol.

La ministra Teresa Ribera confia a sufragar "la major part" del BarMar amb finançament europeu. La construcció del corredor es vol incloure com a Projecte d'Interès Comú (PIC), justament "perquè se subratlla aquest caràcter europeu, l'interès comú", segons la titular de Transició Ecològica.

Impacte ambiental

La canonada del Midcat havia arribat a Hostalric però, en qualsevol cas, França s'ha negat a apostar per aquesta infraestructura, que generava un gran rebuig social pel seu impacte mediambiental.

També en aquest costat de la frontera, Ecologistes en Acció i la plataforma Responem al Midcat estan contents d'haver-se estalviat l'impacte de construir 300 quilòmetres de gasoducte subterrani entre Catalunya i França, tot i que la seva oposició va més enllà, perquè consideren que qualsevol infraestructura pensada per dur combustibles fòssils d'un país a l'altre va en la direcció contrària al que cal.

Futur incert

Sense finançament europeu, el Barmar podria no tirar endavant i, segons alguns experts, l'ús que l'hidrogen podria tenir en el futur encara és massa incert per promoure una inversió a aquesta escala.

"La tecnologia és molt incerta, molt cara i s'han de reduir els costos perquè sigui competitiva", diu el professor Banal-Estañol en relació amb la nova aposta.

Per al que segur que servirà, si acaba tirant endavant, és per transportar gas, per això molts experts creuen que els diners s'haurien d'invertir en renovables o bateries, en solucions alineades amb la transició energètica.