Què se'n sap, de la variant òmicron del coronavirus, que se segueix escampant per Europa

L'anunci d'una nova variant del coronavirus SARS-CoV-2, que podria tenir més capacitat d'esquivar el sistema immunitari, ha despertat de sobte molta preocupació. Encara és molt aviat per saber el seu potencial real, però de moment podem explicar tot el que se'n sap.

Com es diu la nova variant?

El seu nom científic és B.1.1.529. L'OMS ha decidit anomenar-la amb la lletra grega òmicron, seguint la nomenclatura acordada al juny, però saltant-se les lletres nu (o ni) i xi.

És una variant preocupant o només d'interès?

El 26 de novembre l'OMS va decidir que era variant de preocupació,  com alfa, beta, gamma i delta. El Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) ja l'havia catalogat abans que l'OMS com variant preocupant.

S'afegeix així a l'alfa, la beta, la gamma i la delta. En el grup de variants d'interès hi ha la lambda i la mu i en el de variants en estudi, n'hi ha set.

On i quan va sorgir?

S'ha detectat per primer cop aquest mes de novembre. El dia 24 se'n va anunciar el descobriment en mostres recollides entre el 12 i el 20 de novembre a Sud-àfrica, a la província de Gauteng, on hi ha la capital, Johannesburg. La variant es trobava en les 77 mostres que provenien de Sud-àfrica, en quatre que s'havien recollit a Botswana i en una de procedent de Hong Kong. Però el primer cas confirmat correspon, segons l'OMS, a una mostra recollida el 9 de novembre.

No es pot, per tant, assegurar si ja circulava abans del 9 de novembre, però a la província s'hi havia vist un increment de casos, sobretot a les escoles i entre la gent jove.

El 30 de novembre, les autoritats sanitàries dels Països Baixos van afirmar que la variant ja es trobava present en aquell país almenys una setmana abans que es detectés en 13 passatgers procedents de Sud-àfrica. La van trobar en dues mostres extretes el 19 i el 23 de novembre.

Per què ha generat preocupació?

Per les mutacions que porta. En té unes 100 i més de 30 es troben a la regió del genoma responsable de la producció de la proteïna S de l'espícula, la que el virus utilitza per entrar a les cèl·lules i que és la diana de les vacunes actuals.

Algunes d'aquestes mutacions també es troben en altres variants, com l'alfa i la delta, i estan associades a un augment de la seva capacitat de transmissió i d'esquivar el sistema immunitari.

Però també en porta moltes que no havien estat observades en altres variants i de les quals no se sap el potencial. No se sap amb segruetat, per exemple, si podria causar una covid més lleu o més greu.

A quants països s'ha detectat i quants casos confirmats hi ha?

Les últimes dades de l'OMS indiquen que s'ha estès a a 110 països, però aquest nombre pot augmentar perquè pot aparèixer un cas nou en qualsevol moment.

El nombre de casos aumenta a molta velocitat. Segons l'ECDC, al territori de la Unió Europea i l'Àrea Econòmica Europea a 15 de desembre se n'havien confirmat 2.629 casos. Però cal matisar que Noruega n'ha declarat més de la meitat, 1.498, perquè ha passat a considerar confirmats els casos probables.

Aquest territori no inclou el Regne Unit, on el 14 de desembre s'havien confirmat 10.017 casos. Allà el nombre de casos de covid amb la variant òmicron es dobla aproximadament cada dos o tres dies.

A Catalunya, segons el Departament de Salut, el 20% dels casos són sospitosos de ser d'aquesta variant. El percentatge ja és del 25% a Barcelona. Per això, es calcula que es podria convertir en majoritària fins i tot abans de Nadal.

Segons la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'espera que òmicron sigui la variant dominant a la UE a mitjans de gener. Però també confia que s'hi pugui fer front, perquè ara ja hi ha un 66% de la població amb pauta completa de vacunació.

Per la seva banda, tant l'ECDC com l'OMS han destacat que només les vacunes no evitaran que s'escampi la variant òmicron o la covid en general i que cal mantenir mesures de protecció fermes.

Què suggereixen les dades sobre la seva capacitat de contagi i virulència?

La seva capacitat de contagi sembla més elevada que la variant delta, la dominant fins ara en molts països.

Sobre si provoca una covid més greu o menys, les dades suggereixen, ara com ara, això darrer. Un estudi que es pot llegir a la web de la Facultat de Medicina de la Universitat de Hong Kong, però que encara no ha estat revisat per a la seva publicació, mostra que la variant es multiplica 70 vegades més de pressa que la delta en els bronquis, però deu vegades més lentament en els pulmons. Les proves s'han fet amb teixits en el laboratori i no amb pacients.

Això, d'una banda, pot ser positiu, perquè el virus provoca problemes menys greus en els bronquis. Però que es reprodueixi tant en aquests conductes també pot facilitar el contagi a altres persones, i això explicaria la seva expansió ràpida.

El director de l'estudi, Michael Chan Chi-wai, ha demanat cautela a l'hora d'interpretar les dades, perquè la gravetat de la covid depèn també de factors com la resposta immunitària de la persona infectada.

En canvi, un informe de l'Imperial College de Londres publicat aquest dijous afirma que no hi ha evidències que provoqui una covid menys greu. Però com que l'apreciació es basa en hospitalitzacions, reconeixen que encara hi ha poques dades per establir-ho.

L'informe també destaca el risc de reinfecció en persones que ja han superat la covid. El situa en 5,4 vegades superior que amb la variant delta. Això implica, afegeixen, que la protecció contra reinfecció per algú que tingui la variant òmicron és només del 19%.

Encara que la covid pugui ser més lleu, si afecta més persones hi ha més probabilitats que es generin casos greus i poden col·lapsar serveis hospitalaris, cosa que afectaria l'atenció a malalts tant de covid com amb altres problemes de salut. Si els casos d'òmicron es doblen cada dos o tres dies, en dues setmanes es multiplicarien per 50.

Podria esquivar les vacunes actuals?

Aquesta és probablement la preocupació principal, perquè les vacunes són la clau per evitar contagis i, sobretot, una covid greu i més morts. S'han observat casos d'infeccions en persones vacunades, però segons Penny Moore, viròloga de la Universitat de Witwatersrand, a Johannesburg, que dirigeix un laboratori on s'estan analitzant les característiques de la variant, "és massa aviat per afirmar res".

Diversos estudis, encara no revisats i publicats en revistes científiques, suggereixen que la protecció de les vacunes contra òmicron és menor que contra altres variants, però que una tercera dosi de vacunes d'ARNm la pot fer augmentar. Un de fet a Sud-àfrica amb sèrum de 12 persones vacunades amb Pfizer/BioNTech mostrava que la protecció era 40 vegades menor. Hi ha resultats semblants en altres estudis, un dels quals, fet per Pixer/BioNTech, també afirma que una tercera dosi potencia la neutralització de la variant. Conclusions semblants sobre la disminució de la resposta es desprenen d'estudis fets a Alemanya i a Suècia.

Un altre estudi no revisat, fet a Massachusetts amb persones que han rebut Pfizer, Moderna o Oxford/AstraZeneca en dates diferents (menys de tres mesos abans de l'estudi, entre 6 i 12 mesos abans o amb una dosi recent de reforç) mostra que amb una dosi de reforç de les vacunes d'ARNm la disminució de la protecció és menor.

A Israel s'han anunciat els resultats d'un estudi fet pel Centre Mèdic Sheba i el Ministeri de Salut. Enviat per a revisió a la revista The New England Journal of Medicine, afirma que persones que havien rebut una segona dosi de vacuna cinc o sis mesos abans no tenien capacitat de neutralitzar òmicron, però sí delta. Però també afirmava que amb una dosi de reforç el nivell de la protecció augmentava cent vegades.

Com a conclusió, una sessió celebrada per l'OMS amb diversos experts el 15 de desembre apuntava que una dosi de reforç incrementa la capacitat de neutralització i que això també comença a disminuir ràpidament, en uns tres mesos. Però només disminueix contra la infecció i es manté, probablement, contra malaltia greu i mort.

L'OMS recomanava augmentar esforços per vacunar tothom i que es consideri l'acceleració de la recerca per actualitzar les vacunes perquè siguin efectives contra òmicron.

Diversos científics han afirmat que una solució seria desenvolupar una vacuna contra tots els virus que produeixen SARS o fins i tot contra tots els coronavirus. Una vacuna així, s'explica en un article publicat a Science, no seria tan difícil d'obtenir com es podria pensar, tot i que ara només n'hi ha una que ha acabat la fase 1 de l'assaig clínic. S'espera que el 2022 comencin assajos clínics amb d'altres candidates.

Què ens diu l'aparició d'aquesta nova variant sobre la importància que les vacunes arribin a tothom?

Com demostren les dades, als països amb més percentatge de ciutadans vacunats hi ha molts menys casos de covid, sobretot casos greus, i de morts. Però a part dels països desenvolupats --i no pas tots-, a la majoria el percentatge de vacunats és molt baix. L'OMS apuntava dijous que a l'Àfrica només un de cada quatre treballadors sanitaris està vacunat. En la població general el percentatge sol ser molt més baix.

Segons la web Our World in Data, un 53,9% de la població mundial ha rebut almenys una dosi de vacuna, però als països amb ingressos baixos només se n'ha administrat almenys una dosi al 5,6% dels seus habitants.

Sense prou gent vacunada a tot el món, el virus circula amb més facilitat i té l'oportunitat de mutar i de generar variants més perilloses.

Per tant, a més d'una mostra de solidaritat, que és la primera cosa a considerar, l'interès pràctic també hauria de fer veure als països rics que les vacunes han d'arribar a tothom i amb la màxima rapidesa.