Què se sap de les variants del Regne Unit, de Sud-àfrica i del Brasil del coronavirus

Les mutacions experimentades pel coronavirus SARS-CoV-2 han fet sorgir milers de variants. Però n'hi ha tres o quatre que preocupen especialment, en aquests moments, metges i investigadors: les detectades per primer cop al Regne Unit, a Sud-àfrica i al Brasil, a què es pot afegir la que s'ha escampat per Califòrnia.

Són les anomenades, en anglès VOC, variants of concern, variants preocupants.

El SARS-CoV-2 muta més lentament que altres virus, però com que hi ha milions de persones infectades i algunes el tenen en l'organisme durant mesos, hi ha més possibilitats que apareguin variants.

Les variants solen ser mecanismes adaptatius del virus, que busca com sortejar els obstacles que sorgeixen al seu camí, sigui de manera natural –resposta del sistema immunitari- o induïda –fàrmacs o vacunes.

El genoma del SARS-CoV-2 té uns 30.000 de bases, és a dir, de lletres que porten les instruccions perquè el virus es desenvolupi, actuï i es repliqui. En moltes variants, només canvien dues o tres lletres, però en d'altres, com la britànica, hi ha uns 24 canvis.

Pot semblar que 24 sobre 30.000 és poca cosa, però, com sempre, cal veure-ho de manera qualitativa. En un cotxe, posem per cas, no és el mateix que falli el fre o que ho faci el sistema per fer pujar i baixar una finestreta.

Les mutacions de les variants més preocupants modifiquen característiques de la proteïna S de l'espícula, la que utilitza el virus per envair les cèl·lules. I com que la proteïna és l'objectiu d'atac de fàrmacs i vacunes, la mutació pot tenir efectes molt importants.
 

La variant del Regne Unit, la més coneguda

La que es coneix millor, perquè va aparèixer abans i perquè s'ha estudiat molt intensament, és l'anomenada sovint variant britànica, tècnicament B.1.1.7.

Fa pocs dies van causar alarma les declaracions del primer ministre britànic, Boris Johnson, que va afirmar que aquesta variant era més letal -Patrick Wallance, l'assessor científic del govern anglès, havia afirmat que podia ser entre 30 i 40 vegades més letal.

En realitat, els informes apareguts no han quantificat la mortalitat. En el darrer informe del SAGE, grup assessor d'emergències del govern britànic, fet públic el 21 de gener, la conclusió era aquesta:

"Hi ha una possibilitat raonable que la variant B.1.1.7 estigui associada amb un risc superior de mort comparada amb les altres variants del virus".

Aquest increment del risc s'observaria en tots els grups d'edat, però l'informe també assenyala que "el risc absolut de mort per la infecció es manté baix".

Cal remarcar, però, que tots aquests estudis s'han fet amb un nombre de casos limitat, tot i que la variant es vagi estenent de forma important.

Més contagis, més risc

Sí que sembla força segur que és més contagiosa, fins a un 70%. I això comporta que, més enllà que no provoqui Covid més greu o que el risc de mortalitat sigui només lleugerament superior, calguin mesures més contundents per evitar-ne la transmissió.

En un article encara no revisat ni publicat en cap revista científica, un equip del Centre de Modelització Matemàtica de Malalties Infeccioses de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, encapçalat per Nicholas G. Davies, va fer una anàlisi de la transmissió a partir de les dades d'admissions en hospitals, d'ocupació de llits de sales d'hospitals i UCI i de morts.

La conclusió és que la variant és un 56% més contagiosa –entre un 50 i un 74% segons les regions, perquè hi ha diferències.

No van ser capaços, diuen, de trobar proves clares que provoqui símptomes més greus que altres variants, però alerten sobre això:

"Malgrat això, l'increment en la transmissibilitat probablement portarà a un gran increment en la incidència, amb projecció d'hospitalitzacions i morts per Covid-19 que assolirien nivells més elevats el 2021 que els observats el 2020, fins i tot si es mantenen les restriccions regionals esglaonades implementades abans del 19 de desembre."

Les seves previsions són molt pessimistes. Consideren que el confinament no reduirà el nombre de reproducció, Ro, a menys d'1, si no es tanquen també escoles primàries, secundàries i universitats.

Segons els autors, el pic de casos i de morts es produirà aquesta primavera a Londres i al sud-est i l'est d'Anglaterra i a l'estiu a la resta del país –no es refereix a la Gran Bretanya en conjunt.

I si bé el panorama és aquest, també creuen que mantenir les mesures donaria temps que hi hagués més gent vacunada i, per tant, immunitzada.
 

La varietat de Sud-àfrica preocupa

I precisament sobre l'eficàcia de les vacunes contra les variants, Moderna va emetre un comunicat aquest dilluns. Hi afirmava que per a la variant britànica havia trobat que l'acció dels anticossos es mantenia al mateix nivell que amb les altres variants.

En canvi, contra la variant sud-africana, B.1.351, es necessitaven sis cops més anticossos per neutralitzar-la en relació amb les variants clàssiques, però, tot i així, estaven per sobre dels nivells necessaris per protegir-se de la infecció.

Sobre aquesta última variant, anomenada també 501Y.V2, els investigadors han vist que té menys mutacions que la B.1.1.7, però que pot ser encara més perillosa.

Segons un resum del que saben els científics, publicat per The Conversation, la variant ha esdevingut dominant a Sud-àfrica i això fa pensar que les mutacions li confereixen algun avantatge sobre les altres.

A més, algunes investigacions han fet veure que aquesta variant podria escapar a l'acció dels anticossos generats per les altres. Per això, les persones que han superat la Covid potser no estarien immunitzades contra aquesta variant. En el laboratori s'ha vist que calen concentracions més elevades d'anticossos per neutralitzar-la.

De moment, els científics continuen treballant per establir si la variant causa símptomes diferents o més greus –de moment, sembla que no- i si les vacunes actuals serveixen per aturar-la.

Sobre això, cal remarcar que les vacunes aprovades contra la Covid es poden modificar en pocs dies per adaptar-les, si cal, a les noves variants. Un possible escenari futur és que apareguin noves variants i potser calgui actualitzar les vacunes, com es fa cada any amb la grip.

Al Brasil i a Califòrnia, també hi ha variants perilloses

Pel que fa a la variant detectada al Brasil, anomenada P.1, no se'n sap, de moment, gaire res, però també preocupa. Es va detectar a mitjans de gener al Japó, en uns viatgers que provenien de l'Amazònia.

Un dels fets que preocupa és que a Manaus, capital de l'Amazònia i on la Covid havia causat estralls però, segons es deia, s'havia assolit la immunitat de grup, han aparegut noves infeccions.

Segons un article publicat divendres passat a Science, el fet que hagi aparegut en un lloc on es creia que la immunitat estava molt estesa ha provocat preocupació.

De moment no està clar que la raó sigui la variant. Sí que hi ha indicis que la P.1 podria escapar a l'acció dels anticossos. Ens trobaríem, doncs, en una situació semblant a la variant de Sud-àfrica, però que estaria encara molt menys estesa.

Finalment, entre les variants que desperten certa preocupació hi ha la B.1.426, que segons es va anunciar a mitjans de gener és la responsable de diversos brots produïts a Califòrnia, on s'ha escampat per diversos comtats.

La B.1246 presenta una mutació anomenada L452R, que es va detectar per primer cop a Dinamarca al març del 2020, és a dir, poc després que el virus arribés a Europa.

Però les anàlisis fetes a Califòrnia assenyalen que en aquest estat els casos de Covid atribuïbles a aquesta variant van passar de ser el 3,8% a mitjans de novembre a representar el 24% a finals de desembre.

Les primeres anàlisis assenyalen que la variant pot tenir facilitat per escapar a la resposta immunitària de l'organisme. Però són dades encara molt preliminars, si bé obliguen a estar atents a l'evolució dels casos.

Ara com ara, el que se sap segur és que algunes d'aquests variants són més contagioses i que, per tant, cal extremar les precaucions per evitar el contagi. Les mesures que funcionen contra les altres variants –mascaretes, distanciament físic, ventilació i higiene de mans- també ho fan amb aquesta. Però és encara més important mantenir-les de manera correcta.

També cal esforçar-se en la seqüenciació de virus aïllats de diferents pacients, per detectar les variants i fer-ne el seguiment. A Anglaterra es fa amb intensitat, però a la majoria de països, potser per manca de mitjans, no es practica de la manera que seria desitjable per fer front a aquestes variants.