Què se sap del Tsunami Democràtic, el nou actor del moviment independentista

L'organització Tsunami Democràtic és al centre de moltes mirades després que aquest dilluns liderés la resposta a la sentència del judici del procés promovent el bloqueig de l'aeroport del Prat.

També després que el ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, anunciés que estan investigant qui hi ha al darrere.

Després de l'expectació creada, aquest dimecres Tsunami Democràtic ha emès un comunicat condemnant els actes violents i desitjant que les mobilitzacions dels pròxims dies siguin un èxit:

"Aviat hi haurà noves convocatòries de Tsunami. La propera acció s'anunciarà quan siguem milers de gotes connectades amb l'app."

"Que ningú ho dubti: avui som més forts que fa unes setmanes. Hem tornat a prendre la iniciativa i sabem el que estem fent i cap a on anem."

En un primer text enviat als mitjans de comunicació, l'organització ha assegurat que no promouria cap acció fins al dia 26, però en el text penjat a les xarxes socials això ha desaparegut.

Expressió relacionada amb el 9N i l'1-O

La pregunta sobre qui hi ha al darrere de moment no té resposta, però el nom no és pas nou.

És una expressió que es va fer servir força el 2017 en relació al referèndum, entre altres, pel president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

El fiscal Jaime Moreno li va preguntar per aquesta expressió durant la seva declaració al Tribunal Suprem, el 26 de febrer del 2019, i ell la va reivindicar:

Jaime Moreno: "...diu vostè que cal incrementar, que cal provocar un tsunami a tot el país, incloïa efectivament el que preveia el document Enfocats, és a dir, un augment de la conflictivitat al carrer?

Jordi Cuixart: "A veure, jo crec que tsunami democràtic... les societats estan lluitant per ser cada dia més democràtiques, on s'escolti més i millor la veu de la ciutadania. No sé on veu allò punible o el que jo hagi de dir que em retracto, perquè és al contrari."

L'expressió l'havia feta servir el mateix Cuixart pocs dies abans de l'1-O i càrrecs públics com Jordi Turull en diverses ocasions, però un dels primers, potser fins i tot el primer, que la va utilitzar va ser David Fernández el 2014.

Llavors Fernández era diputat de la CUP, i va dir-la sortint de votar en la consulta del 9N:

"Estem acostumats, massa acostumats, als tsunamis democràtics, però això és un tsunami democràtic contra un estat demofòbic que té al·lèrgia a la democràcia i a aquest procés de la gent. Democràcia 100, dictadura 0. Que prenguin nota a la Moncloa i els inquisidors de sempre."

Però a banda del nom, poca cosa més se sap de l'organització que hi ha al darrere de Tsunami Democràtic, més enllà del ressò que ha aconseguit entre la ciutadania.

"Canviem l'estat de les coses"

La presentació va ser el 2 de setembre, quan, a primera hora, es va donar a conèixer a les xarxes socials amb un vídeo curt i el lema "Canviem l'estat de les coses".

Es presentava com una campanya, i feia servir una metàfora gràfica prou clara: un pot d'aigua a punt d'ebullició i de convertir-se en vapor.

Però, aquell mateix matí, diverses personalitats de la política catalana hi van donar suport, començant pel president de la Generalitat, Quim Torra.

També ho feia el vicepresident, Pere Aragonès, Carles Puigdemont des de Bèlgica i Oriol Junqueras des de la presó.

Malgrat aquestes mostres públiques, el govern, per boca de la portaveu Meritxell Budó, va negar qualsevol implicació:

"Una iniciativa de defensa i de resposta a la repressió que s'està patint en aquests moments per part del govern és benvinguda. I en aquest sentit, donar suport a aquest moviment del Tsunami Democràtic, recordant, però, que és una iniciativa aliena al govern."

Per la seva banda, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, al programa "Més324" de TV3, defugia les preguntes:

Xavier Grasset: "Què és el Tsunami Democràtic? Una campanya més, hi són vostès, no hi són, no se sap ben bé qui hi ha...?"

Elisenda Paluzie: "Ja s'anirà veient, ja s'anirà veient."

Inicis modestos

Després d'això, no es va saber res més del Tsunami Democràtic fins a l'11 de setembre, quan van penjar pancartes a les Torres Venecianes a la plaça Espanya de Barcelona.

Tres dies després, apareixia una altra pancarta signada per aquesta plataforma a les grades del Camp Nou.

I el 25 de setembre, un grup de persones, algunes amb la cara tapada amb màscares, va ocupar una oficina de CaixaBank a Barcelona.

Va ser la primera mobilització al carrer, seguida per altres de similars, també a Barcelona i a Granollers.

Mentrestant, Tsunami Democràtic anava creixent a les xarxes socials, sumant seguidors als perfils d'Instagram, Twitter i, sobretot, Telegram, on ja la segueixen gairebé 280.000 persones.

La prova de foc va ser, tal com havien anunciat, després de la sentència del judici del procés: dilluns al matí van convocar la gent a la plaça de Catalunya de Barcelona.

I immediatament després, van proposar als concentrats que anessin fins a l'aeroport del Prat amb l'objectiu de bloquejar-lo.

Seguint les seves instruccions, milers de persones, moltes a peu, van ocupar els accessos a l'aeroport durant hores i van provocar la cancel·lació de més de 100 vols.

I al vespre, una sorpresa en forma de videocomunicat: l'exjugador i exentrenador del Barça, Pep Guardiola, llegia un manifest des del Regne Unit demanant suport internacional a l'independentisme.

Aquell mateix dia l'organització va proposar als seus seguidors que es descarreguessin una aplicació de mòbil que ha de servir per coordinar futures accions.

Les interioritats d'aquesta organització que aposta per la desobediència civil no violenta i el bloqueig estratègic, però, són un secret molt ben guardat.

Algunes informacions periodístiques diuen que la iniciativa va partir d'un grup d'activistes que ja haurien tingut una actuació decisiva en l'organització del referèndum de l'1-O.

Segons afirma eldiario.es, s'haurien ajuntat i reactivat al començament de l'estiu, i els següents mesos, mentre muntaven l'estratègia i l'organització, s'haurien reunit amb entitats i partits independentistes per donar-se a conèixer.

L'organització es basaria en la tecnologia -i filosofia- blockchain, amb un repartiment de feines en què els participants actuen per separat i no es coneixen.

Amb aquest mètode organitzatiu es facilitarien dues coses: el relleu constant dels activistes que intervenen, i dificultar a la policia i als serveis secrets identificar-ne l'estructura i els membres.

En aquest sentit, l'aplicació de mòbil sembla destinada a convertir-se en el nucli de l'organització per a futures accions, en una estratègia que asseguren que és a llarg termini i no té límit temporal.

L'expert en aplicacions de mòbil Nacho Sánchez ha explicat al programa "Popap" de Catalunya Ràdio que l'aplicació és una eina molt treballada:

"Et puc dir que és una aplicació que no està feta en un matí, és una aplicació que fa temps que està feta, no és amateur."

"La web de descàrrega no cau amb facilitat i el més obvi en aquests casos és que sempre reben atacs, i si estan rebent atacs i no cau, és que a nivell de seguretat i d'estabilitat està bastant ben planificat."

Segons Sánchez, el sistema escollit per evitar la incorporació d'usuaris amb males intencions, un codi QR que cal rebre d'algú de confiança per poder activar-la, és arcaic però eficaç.

De moment només s'han distribuït 500 codis, cadascun dels quals pot utilitzar-se per introduir 10 nous usuaris, de manera que només unes 15.000 persones han pogut activar-la.