Què s'ha de fer amb roba feta malbé, complements i calçat? Tot al contenidor taronja

El 40% de la roba que tenim a l'armari no la fem servir durant tot l'any. Quan ens en volem desfer, hi ha un desconeixement força generalitzat sobre en quin contenidor l'hem de portar. Dels 20-26 quilos de residu tèxtil que genera cada persona a l'any, només un 10-12% es gestiona correctament.

En canvi, el 90% restant del residu tèxtil domèstic va a parar al contenidor de rebuig i acaba en un abocador o incinerat, sense cap possibilitat de reutilització i amb un gran impacte ambiental.

Són peces de vestir que no estan en bon estat, uniformes, complements com ara guants, gorres, bosses, cinturons, calçat, roba de llit, estovalles, cortines...

Què s'ha de fer amb aquesta roba i complements? S'ha de portar als contenidors especialitzats per a la recollida de residu tèxtil --els que són taronges o vermells--, demanar la recollida a domicili en els ajuntaments que ofereixen aquest servei o portar-ho als punts verds.

Tot al contenidor taronja

Gemma Morell Delgado és enginyera de disseny industrial especialitzada en sostenibilitat i coautora, juntament amb Laura Talens Peiró i Susana Toboso-Chavero, d'un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) sobre la gestió dels residus tèxtils.

A la investigació "La gestió dels residus tèxtils municipals i les pràctiques ciutadanes: El cas de Catalunya", publicat a la revista Science Direct, han enquestat 1.470 persones i apunten que la majoria de gent pensa equivocadament que els contenidors especialitzats només són per dipositar-hi roba en bon estat, no qualsevol residu tèxtil.

Els resultats també indiquen que del 10-12% de residu tèxtil que es recull de manera separada, el 80% es recicla o reutilitza a través de botigues de segona mà, mercadets o altres punts de venda. La meitat es comercialitza a Catalunya i Espanya, mentre que l'altra meitat s'exporta a països amb rendes mitjanes o baixes d'Àsia, Àfrica i la resta d'Europa.

Gemma Morell Delgado explica que el Pakistan és el principal destí de la roba, seguit dels Emirats Àrabs Units, Suïssa i el Camerun.

"Només el Pakistan va importar, durant el 2020, 3.500 tones de roba usada procedent de Catalunya."

Morell destaca que el fet que el 50% de la roba apta per reutilitzar i reciclar s'exporti a països de renda mitjana o baixa, on es desconeix la seva finalitat, evidencia que s'està movent el problema cap a altres llocs sense generar una solució sostenible.

Deures per al 2025

La problemàtica del tèxtil és un tema emergent al llarg dels darrers anys, ja que aquest sector és un dels majors consumidors de recursos del món, amb un enorme impacte ambiental i climàtic. En xifres, al planeta es venen 100.000 milions de peces de roba cada any i la seva producció es va multiplicar per dos entre 2000 i 2014.

La indústria tèxtil, la segona més contaminant del món, assumeix cada cop més la doctrina de l'economia circular, no només perquè el planeta ho necessita, sinó per tenir els deures fets abans que el 2025 la Unió Europea imposi una regulació al respecte: s'implantarà la recollida selectiva específica de roba, s'exigiran peces amb un mínim de teixit reciclat i que els productors assumeixin el reciclatge.

De moment, a Catalunya s'ha posat en funcionament el Pacte per a la moda circular, un acord encara voluntari, amb una cinquantena d'empreses, que serveix d'assaig cap a un canvi de model més sostenible.

En aquest pacte s'hi estableixen uns objectius generals que s'han d'assolir en data 31 de desembre del 2024, que s'emmarquen en l'estratègia per a la prevenció i gestió dels residus tèxtils de Catalunya 2020-2025.

Hi ha 3 objectius:

1. Augmentar la recollida selectiva de residus tèxtils municipals d'entre el 25% i el 30%

2. Augmentar la preparació del residu tèxtil per a la reutilització, entre un 55 i un 60%

3. Augmentar el reciclatge del residu tèxtil, entre un 40% i un 50%

De manera específica, els ens locals signants del pacte es comprometen també a incrementar els punts de recollida per habitant per donar compliment al rati d'1 punt per cada 1.000-1.500 habitants.