Què són els acúfens i com combatre un so que pot ser invalidant: "Per mi el silenci no existeix"

Xiulets, brunzits o el batec del cor. Són algunes de les manifestacions de l'acufen, la percepció d'un so que realment no existeix. 

Les persones que els perceben els senten de forma intermitent o constant, com un xiuxiueig gairebé imperceptible o un soroll que afecta la seva qualitat de vida. 

Els acúfens, anomenats també tinnitus, poden provocar problemes de concentració, insomni, disfunció erèctil, migranyes, aïllament social o empitjorament del rendiment de treball. La raó és que els tinnitus van de bracet amb la part emocional. 

Què pot causar els tinnitus?

Segons Albert Codina, otorrinolaringòleg de l'Hospital Clínic, "entre un 10 i un 15% de la població té acúfens". En el cas de persones de més de 60 anys, pot arribar al 40% per l'empitjorament auditiu. 

Els tinnitus són un mecanisme del cervell per compensar la pèrdua d'audició, que també es dona si hi ha dany a les cèl·lules sensorials. 

Codina posa com a símil la síndrome del membre fantasma, que és la percepció que tenen les persones que els han amputat una extremitat que encara la noten.

Altres causes dels tinnitus són l'exposició a sorolls forts (treballadors de la construcció, músics, DJ, ús d'auriculars...), malalties cròniques (com la diabetis o l'obesitat), consum d'alcohol, tabac, drogues o alguns medicaments o el bruxisme (l'hàbit de prémer les dents, per ansietat o estrès).

Acúfens-estrès: trencar el cercle viciós

Hi ha una relació directa entre acúfens i estrès o ansietat. Però què ve abans, l'ou o la gallina?

Segons Codina, "l'acufen produeix una activació dins del sistema límbic", que és que el cervell respon a estímuls ambientals amb emocions, com la por, l'alegria o la tristesa. D'aquí que es digui que la percepció contínua d'aquests sorolls pot provocar irritabilitat o ansietat. 

Però, a més, les persones amb un elevat nivell d'estrès tenen més probabilitats de patir-los, segons Codina. 

Per intentar trencar aquest cercle viciós, cal reduir l'estrès.

"Si estàs de vacances i hi ha una finestra donant cops pel vent, potser t'és igual; però, si treballes l'endemà, t'aixeques a tancar-la. El nostre llindar de tolerància a determinats sons o conductes baixa amb l'estrès."

El periple dels pacients

Hi ha tractament farmacològic i, fins i tot, cirurgia, però cap mètode garanteix l'eliminació total de l'acufen.

Segons el doctor Codina, els otorrinolaringòlegs no acostumen a receptar pastilles perquè són fàrmacs "del grup de les benzodiazepines" per tractar ansietat, ja que l'acufen el genera el cervell i no l'oïda. 

Primer, l'especialista comprovarà si el pacient té algun dany al sistema auditiu o si l'acufen té una causa externa. 

En el cas de la hipoacúsia (sordesa o deficiència auditiva), poden ser útils els audiòfons, per exemple.  

Però si la causa és externa, el tractament més eficaç és eliminar la causa, explica el psicòleg especialista en acúfens Sergi Barcons. 

I aquí és on els pacients a vegades comencen un periple per diferents especialistes per intentar resoldre l'arrel del problema. 

"Després de pujar 25 caixes em surt una contractura. Em genera una espècie de migranya, que es percep com un acufen. Llavors he d'anar al físio. Si porto un any malament amb la dona i m'ha coincidit amb la mort dels pares... he d'anar al psicòleg. Si no puc dormir i necessito pastilles, me'n vaig al psiquiatre."

Aprendre a conviure-hi

Sovint l'origen és un problema emocional. La teràpia amb un psicòleg pot ajudar no només a abaixar el nivell d'ansietat, sinó també a tolerar millor els acúfens. 

Donarà eines perquè el seu cervell filtri aquests sons per no escoltar-los i aprendre a conviure-hi. 

"Que ho vegi com l'aire condicionat, és a dir, tu treballes amb l'aire condicionat i t'és igual el sorollet. Per què? Perquè no té per tu cap connotació negativa."

Si el pacient no s'habitua fàcilment al tinnitus, assegura Barcons, sovint és perquè hi ha patologies associades com l'ansietat o la depressió. 

"Primer tractem les patologies associades i, després, l'habituació al tinnitus és molt més fàcil."

El psicòleg assegura que en els darrers anys han augmentat els casos d'ansietat, sobretot des del confinament. Per això, diu, la millor teràpia és fer vida normal i prendre mesures per reduir l'ansietat, amb exercicis de relaxació, un hobby o fent esport. 

També cal cuidar la qualitat del son i, per això, si l'acufen no et deixa dormir, es pot col·locar una font de soroll extern per distreure't del tinnitus, com la ràdio, la tele o aparells de soroll blanc.
 

"Per mi el silenci no existeix"

El pacient que s'aïlla a casa entra en una espiral negativa que magnifica la percepció dels acúfens. 

Si bé els especialistes conclouen que els pacients han de buscar la manera d'acostumar-s'hi, no tothom ho aconsegueix. 

És el cas de Josep Cruanyes, que en té fa 11 anys. Ell sent com un fluorescent, com la carta d'ajust, les 24 hores, els 7 dies de la setmana.  

"No tinc ganes de fer res. És un estat d'alerta continu. Vaig passar de viure a sobreviure."

Tot i que no causa dolor, Cruanyes parla d'un patiment permanent. "El silenci per mi no existeix", diu. 

Susana Alegre, vocal de l'Associació de Persones Afectades per Tinnitus, sent una olla exprés per una oïda i un motor per l'altra.

"No sé què és el silenci. Va començar de sobte, en una època amb zero estrès. La meva mare en patia i vaig pensar que m'havia tocat a mi també aquesta maledicció."

Alegre ha trobat en la feina la seva teràpia.

"Jo em dedico a l'egiptologia. L'afectació al principi va ser una bomba. No podia ni llegir, ni escriure. Ara intento deixar el tinnitus en segon pla, però la lluita és constant."

Des de l'associació denuncien que se senten "abandonats". Reclamen més investigació, la creació de centres interdisciplinaris de salut pública específics per a tractar els tinnitus i més empatia per part dels professionals. 

Davant d'aquesta "solitud" que senten, alerten que molts estafadors han trobat en ells víctimes fàcils, fruit de la seva desesperació, amb la venda de falsos tractaments miraculosos.