Què són els falcons? Una manifestació de la cultura popular, més enllà dels castells

La semblança amb els castells segurament no ajuda a conèixer la singularitat dels falcons, una tradició amb prop d'un segle que va venir de l'Europa de l'Est

Actualitzat

Sobre el món dels castells, qui més qui menys en sap moltes coses, i la seva força visual i estètica té molt ressò mediàtic i fins i tot internacional. Però la nostra cultura popular és plena de manifestacions encara no prou conegudes.

Des de la 21a Trobada Nacional de Falcons de Catalunya, aquest any a Castellcir, alcem el vol per conèixer el món dels falcons, amb prop d'un segle ja d'història a Catalunya, però amb força desconeixement popular.

Porten camisa i faixa, van descalços, la canalla du casc, hi ha gralles i acompanyament musical i fan construccions humanes i pilars, però no són castellers. Són falconers i fan figures. I, tot i que els encanta el món dels castells, esperen que algun dia se'ls deixi de confondre amb ells.

Els Falcons de Barcelona
Els Falcons de Barcelona (3Cat/Ismael Martín Amorós)

Hi ha 9 colles arreu del territori. Totes vesteixen camisa i pantaló blancs, i les diferencia el color de la faixa. Piera, Castellcir, Malla, Capellades, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, el Riberal, Vilafranca...

Excepte una colla, la més antiga, la de Llorenç del Penedès, 82 anys d'història. És l'única que vesteix sabatilles blanques, polo i cinturó en lloc de faixa, i actua mantenint la tradició original del "sokol", que vol dir "falcó" en txec, perquè va ser a Praga on va néixer el 1862 aquest moviment gimnàstic, que va fer seu l'exèrcit de Txecoslovàquia. D'allà, les seves acrobàcies van saltar fins a Catalunya i van enriquir-se seguint la influència del món casteller.

Els Falcons de Vilanova i la Geltrú
Els Falcons de Vilanova i la Geltrú (3Cat/Ismael Martín Amorós)

Els enxanetes també fan l'aleta, però aquí amb els dos braços i mans alçats. Tal com feien en les salutacions gimnàstiques de finals del s.XIX i, de forma més simbòlica, simulant el vol del falcó. I amb tota mena de figures dinàmiques, com l'escala caminada, les planxes o els ventalls. 

I altres d'estàtiques, com l'escala o capdil, perquè moltes de les figures es diuen de manera diferent segons les colles i el seu origen geogràfic. O la tripira, amb pilar de 4, que han descarregat els Falcons de Vilanova i la Geltrú. O els dos vols de 5 simultanis dels Falcons de Barcelona, el primer cop que s'han fet en la història falconera.

Falcons de Malla

O altres figures espectaculars de la trobada com la pira de 12 (pira 6-5) i la font sèxtuple que van aixecar els Falcons de Malla

O la serra, l'avet o "mercadillo", els lleons, les piràmides, els calaixons, les espalmatòries... i és clar, tota mena de pilars.

Els falcons tenen diverses figures batejades segons les colles i l'origen (3Cat/Ismael Martín Amorós)

En aquesta trobada els falcons han compartit passió, orgull pel seu fet diferencial i ganes que se'ls conegui cada cop més arreu del país. No hi han pogut ser totes les colles, han faltat els Falcons del Riberal, l'única de la Catalunya Nord, i els de Vilafranca, que estan de festa major.

I a Sant Fèlix han tornat a exhibir les figures més grosses del món falconer, com la immensa escala d'11, que no descarregaven des d'abans de la pandèmia.

Escala d'11 que els Falcons de Vilafranca van descarregar de nou per Sant Fèlix, una construcció que no descarregaven des d'abans de la pandèmia (Miriam Diaz per a La Fatxenda)

O la piràmide drets de 6, que fa 25 anys van descarregar per primera vegada. 

Els Falcons de Vilafranca a l'actuació per Sant Fèlix
Els Falcons de Vilafranca a l'actuació per Sant Fèlix (Sònia Cabestany)

 

ARXIVAT A:
Cultura popular
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut